Primavera, temps d’al·lèrgia

Amb l’arribada de la primavera arriben els esternuts, la picor d’ulls i els mocs. Però de què depèn que uns ho manifestin i altres no? Ho podem evitar?

El nostre cos està dissenyat per combatre tots aquells agents que són estranys i que poden ser ofensius. Realment els àcars, els pèls del gat i del gos o el pol·len són una amenaça per nosaltres? La resposta és no. El moment en el qual el nostre organisme va aprendre contra qui havia de lluitar i contra qui no havia de respondre es va equivocar, i algunes substàncies tan innòcues com el pol·len, van quedar classificades com a lesives i les anomenen al·lèrgens. D’aquesta manera cada cop que ens exposem a elles, el cos les ataca com si es tractés d’un virus o d’un bacteri, produint inflamació i aquesta és la que ens provoca els símptomes d’al·lèrgia.

Poden ser greus les conseqüències de patir al·lèrgia?

És una resposta natural del nostre cos però inadequada. Hi ha diferents graus, de lleus fins a molt greus que poden posar la vida en perill. Per sort, en la majoria dels casos les reaccions no són perjudicials.

Les manifestacions més freqüents són ulls vermells, augment del llagrimeig, picors al nas, ulls, gola i pell, esternuts, erupcions a la pell, edemes (inflors), problemes respiratoris (tos, pressió al pit) i mucositat nasal.

En casos lleus, i sempre que sigui possible, s’aconsella evitar l’al·lergen per tal d’evitar la inflamació recurrent. El grau més greu és l’anafilaxi i es tracta d’un conjunt de símptomes respiratoris, cutanis, digestius, cardíacs que es produeixen en pocs minuts i que han de ser atesos en un centre sanitari de forma immediata.

Quines són les causes?

Han de coincidir diversos factors. Hi ha d’haver una predisposició genètica i uns factors ambientals que facin de detonant perquè es desenvolupi l’al·lèrgia.

El fet de viure a la ciutat fa que estiguem més exposats, ja que la contaminació irrita les mucoses respiratòries i fa que el contacte entre el cos i l’al·lergen sigui més fàcil; evitar l’exposició al tabac també pot evitar aquesta irritació crònica.

Els al·lèrgens més comuns són: aliments, picades d’abelles i vespes, fongs, fàrmacs, caspa d’animals, pol·len, àcars de pols, cosmètics, metall.

Què podem fer per millorar els símptomes d’al·lèrgia?

El millor que podem fer quan tenim al·lèrgia és evitar el contacte amb l’al·lergen, però això no sempre és possible.   

Uns consells pràctics que ens poden ajudar a alleugerir els símptomes són:

  • Dormir amb les finestres tancades.
  • Romandre a casa els dies assolellats, secs i amb vent.
  • Viatjar amb cotxe amb les finestres tancades.
  • Utilitzar ulleres de sol.
  • No tenir plantes a dins de casa, ja que acumulen humitat.
  • Renteu la roba amb cada canvi estacional i tingueu a l’armari només aquella que utilitzeu normalment.
  • Evitar escombrar, millor utilitzar aspiradora.
  • Evitar edredó de plomes o llana, peluixos, catifes, quadres, cortines.
  • Netejar freqüentment els mobles amb un drap humit.
  • Ventilar la casa a primera hora del matí.
  • Evitar conviure amb animals de companyia.

Actualment, amb la vacunació es poden alleugerir o fins i tot, en alguns casos, fer desaparèixer els símptomes. La teràpia consisteix a inocular periòdicament una petita quantitat de la substància que produeix l’al·lèrgia (al·lergen) i anar augmentant progressivament la dosi a cada punxada. Durant el tractament el cos s’acostuma a l’al·lergen fins que al final, encara que estiguin en contacte no reacciona.

D’altra banda, una altra teràpia que no cura l’al·lèrgia però que controla els símptomes són els antihistamínics. Quan arriba un al·lergen hi ha unes cèl·lules que el detecten i alliberen unes substàncies que provoquen inflamació produint rinitis o conjuntivitis, per exemple. Els antihistamínics s’uneixen a uns receptors cel·lulars per tal que no s’hi uneixin les substàncies inflamatòries i no es produeixi la inflamació. Però també s’uneixen als receptors d’altres cèl·lules podent produir sedació i augment de la gana com a efectes secundaris més freqüents.


Maria Cecilia Salgueiro, Metgessa de família EAP Dreta de l’Eixample – CAP Roger de Flor / @caprogerflor

Data publicació: Maig 2019


Podreu trobar informació addicional d’interès a:

Revista FerSalut. Reacció al·lèrgica. Com actuar.

Punt d’informació aerobiològica

Sociedad española de alergología e inmunología clínica

Sociedad Española de Inmunología Clínica, Alergología y Asma Pediátrica