La importància del joc

El joc és la manera innata de conèixer el nostre entorn i d’aprendre. És una activitat plaent i un espai de descoberta i d’elaboració de coneixement i aprenentatge.

Què és el joc

És una activitat universal i espontània que al llarg de la història de la humanitat ha estat sempre present en totes les civilitzacions. La curiositat és l’estímul necessari que mou l’infant a jugar. El joc espontani exercit lliurement és una de les activitats més importants que poden realitzar els infants. Jugant imiten la realitat que viuen, assagen situacions futures, a la vegada que expressen els seus sentiments i les seves emocions.

Per tant, el joc és una activitat necessària perquè l’infant creixi i es desenvolupi de manera saludable. No és un gaudi opcional, sinó un requisit indispensable com altres activitats vitals com menjar, dormir…

En els inicis de la vida de l’infant, el joc està relacionat amb el descobriment del seu cos. Es miren les mans, es toquen els peus, exploren les seves sensacions i experimenten els seus moviments… Cada fita que assoleixen és l’estímul per buscar nous reptes, noves oportunitats per jugar. La seva curiositat no té límits.

A mesura que l’infant creix, el joc pren un caràcter més socialitzador. Comencen a relacionar-se amb altres persones i practiquen habilitats socials que, més tard, faran servir en la seva vida adulta. És el moment del joc simbòlic on simulen activitats i reprodueixen escenes de la vida quotidiana. En aquesta etapa la imaginació els permet convertir les capses en teatres o botigues…, les escombres en cavalls i diferents objectes en avions. Jugant escenifiquen els esdeveniments passats i futurs, adopten rols d’altres persones lligades a la seva activitat diària (mestres, mares i pares, germans, amics…). Descobreixen els límits, incorporen valors i es diverteixen.

El rol de la família

És normal que els infants reclamin la presència dels pares i de les mares en el joc. En el moment que compartim el joc amb els nostres fills i filles estem fomentant els lligams afectius i consolidant la relació. Per tant, passar-ho bé, ajuda a enfortir els vincles i fermar les relacions i les complicitats. Ara bé, també és recomanable deixar-los espai sense intervenir perquè puguin desenvolupar la seva creativitat.

El joc es pot estimular de moltes i diverses maneres:

  • Aprofitar les ocasions per cantar, llegir contes, jugar, ballar i així reforçar vincles. Proposar jocs d’imitació on hagin de repetir paraules senzilles (joc dels dits, ralet- ralet…) per estimular-ne el llenguatge. Deixar experimentar amb diferents textures i materials (manipular materials com fang, farina… o caminar descalç per la sorra, gespa), així es fomenta el desenvolupament de la imaginació, la creativitat i l’interès per coses noves.
  • Trobar espais perquè juguin i es relacionin amb altres nens, afavorint la socialització. Ensenyar a compartir, és un pas per aprendre a conviure i a créixer de manera saludable.
  • Oferir joguines senzilles per permetre un joc més imaginatiu i no tan dirigit. Oferir jocs i joguines sense estereotips de gènere: nines, cotxes, cuinetes, i sense promoure conductes violentes.
  • Dosificar les joguines, l’excés pot produir desinterès i promoure que no ho valorin prou. Implicar-los a recollir les joguines, així s’inicien en la corresponsabilitat. Evitar les pantalles (mòbils, TV, tauletes) a menors de 2 anys, i posteriorment valorar el contingut i el temps d’utilització.

Des de la Direcció General de Famílies de la Generalitat de Catalunya es treballa per promocionar els valors del joc lliure i segur, i conscienciar a la població de la importància del joc com a element central durant la infància. L’infant aprèn jugant, de manera que com més jugui més coses aprendrà i més ràpidament ho farà.

Qualsevol objecte pot convertir-se en una joguina, de la mateixa manera que qualsevol moment pot esdevenir una oportunitat pel joc.

El joc, lliure i espontani

El joc lliure millora l’autoestima, fomenta l’autocontrol i afavoreix la comunicació, l’agilitat i la destresa del nen i de la nena.

A diferència del joc dirigit per l’adult, en el joc lliure com menys normes hi hagi més s’utilitzarà la imaginació i la creativitat.

De vegades, les famílies, prioritzen els jocs didàctics i educatius amb la intenció que l’activitat sigui profitosa.

Actualment, la competitivitat que presideix la nostra societat, sovint aboca a les famílies a controlar i dirigir les activitats dels seus fills i filles en excés, i en conseqüència, deixen poc temps i espai per al joc lliure i espontani.

És important reflexionar al voltant dels rols que la família transmet quotidianament.

Cal ser conscients que els adults són el model a imitar.

Els jocs i les joguines sense estereotips de gènere ajuden a evitar els rols sexistes i les conductes violentes.


Vanessa Vizcarra Cañete i José Pérez Gañan, Infermeria pediàtrica Atenció Primària Vallcarca-Sant Gervasi / Twitter: @aprimariavsg

Data publicació: Abril 2019


Podreu trobar informació addicional d’interès a:

Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.