La mediació, una eina amb poc present i molt futur en l’àmbit de la salut

La mediació és una eina que proporciona als pacients i usuaris dels serveis de salut i als professionals que hi presten serveis, un mecanisme alternatiu a la via judicial per resoldre els seus conflictes, que es caracteritza per la flexibilitat dels seus tràmits, l’agilitat del procediment i els menors costos econòmics i personals pels interessats, siguin els professionals sanitaris implicats o els pacients o les seves famílies.

Podem definir la mediació com un sistema de negociació assistida mitjançant el qual les parts involucrades en un conflicte tracten de resoldre per si mateixes, amb l’ajuda d’un tercer imparcial -el mediadorque condueix el procés ajudant a les parts a trobar una solució satisfactòria per a tothom sota el principi guanyar/guanyar.

Un dels problemes que es planteja quotidianament als professionals de la salut és com han de comunicar que s’ha produït un dany fruit d’un error del que han estat responsables, o el que és el mateix, com reconèixer de forma oberta i sincera que ha ocorregut un dany no intencionat i dir “ho sento” sense que aquest reconeixement suposi el tret de sortida d’una reclamació de responsabilitat contra ell que pugui afectar negativament el seu patrimoni o la seva reputació professional.

Val a dir que en el fons de moltes de les reclamacions plantejades per les víctimes d’errors mèdics o negligències el que hi ha és un clamor denunciant que no se’ls ha informat prou bé o amb suficient veracitat quan tocava, és a dir que la comunicació no ha fluït com devia. Per afrontar de manera no conflictiva la comunicació dels esdeveniments adversos a les seves víctimes cal una bona dosi de cultura de diàleg i un sistema àgil i eficaç de reparació del dany causat i de protecció del professional, i si malgrat tot sorgeix el conflicte el sistema de salut hauria de comptar amb un bon sistema de resolució alternativa de conflictes.

Els ciutadans per la nostra part hem d’acceptar que l’atenció sanitària és una activitat que, per molta qualitat que tingui, comporta riscos i hem d’estar disposats a assumir-los. Malauradament no sempre és així: exigim massa sovint resultats miraculosos que l’estat de la ciència mèdica no ens pot proporcionar o simplement els recursos sanitaris disponibles pel sistema sanitari no tenen al seu abast.

La confiança constitueix l’element clau pel bon funcionament del sistema sanitari: els pacients i usuaris han de confiar en els professionals que els atenen, els professionals han de confiar en els companys amb els quals comparteixen la responsabilitat de l’atenció, uns i altres han de confiar en les organitzacions per a les quals presten serveis i on troben l’atenció que sol·liciten i en els seus gestors i tots plegats hem de confiar en el sistema i en les autoritats que el regeixen.

Quan per qualsevol causa relacionada amb el tracte o amb el tractament es produeix un conflicte que trenca la confiança que ha de presidir les relacions entre tots els actors de la sanitat cal que el sistema estigui preparat per recosir-la amb instruments basats en el diàleg i la comprensió, com ara la mediació.


Francesc José María Sánchez, Advocat. President d’honor de la Societat Catalana de Mediació en Salut.

Data publicació: Abril 2019