Fa més de quaranta anys de moltes coses

L’aniversari de 40 anys de la Declaració d’Alma-Ata (1) o dels també 40 anys de l’entrada dels estudis d’Infermeria a la Universitat fa que expressions com “l’atenció primària, eix vertebrador del sistema” o “les infermeres són clau” sonin a molt buides si no concretem més.

També fa més de 40 anys d’aquell X Congrés de Metges i Biòlegs, celebrat a Perpinyà el 1976, on Jordi Gol i Gorina va proposar una definició nova de salut que ampliava i millorava considerablement la formulada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Aquella inclusiva i valenta “manera de viure que és autònoma, solidària i joiosa” que facilitava, entre moltes altres coses, el desenvolupament de l’objectiu professional de les infermeres que transcendeix la curació: tenir cura de les persones, les famílies i les comunitats.

Estar sa i trobar-se bé, vet aquí la diferència.

Són molts els avenços que s’han assolit des d’aleshores en el nostre sistema de salut i molta la millora de la capacitat de resolució de l’atenció primària.

Tants com els assolits pel col·lectiu infermer en aquest sentit. El grau, el doctorat i l’especialitat en infermeria familiar i comunitària permet una millor atenció en totes les etapes de la vida de les persones tenint en compte el seu entorn familiar i social.

Durant la Sisena Conferència Internacional de 2005 a Bangkok, es constatava per enèsima vegada la promoció de la salut com a estratègia per influir sobre els determinants de la salut i millorar la salut individual i comunitària, alhora que es demanaven respostes innovadores. Conceptes com participar, compartir, autonomia o corresponsabilitat apareixien amb força.

Ja estem a punt de l’anual sobresaturació de les urgències durant l’epidèmia de grip. Any rere any constatarem que si les infermeres haguéssim pogut conèixer millor la població que tenim assignada, treballar la seva autonomia personal, si haguéssim tingut més possibilitats de lluitar contra els determinants negatius per la salut, si haguéssim tingut l’oportunitat d’ajudar-los a viure amb més optimisme i esperança, la situació fóra sensiblement diferent.

El compromís, la implicació i la capacitat de les infermeres és clara. Només cal la confiança de tots per fer-ho possible.

 


Núria Cuxart Ainaud, Degana. Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya

Data publicació: febrer 2019


(1) Declaració d’Alma-Ata