Sobrediagnòstic i sobretractament. Adeqüem el consum de medicaments

Els metges i metgesses de família, amb la seva visió global del pacient, són els més indicats per avaluar la idoneïtat d’un tractament o prova complementària per adreçar un problema. A vegades, la solució més efectiva no ve de la mà d’un fàrmac, sinó d’un canvi d’hàbits.

Les darreres dècades, els avenços en farmacologia i tècniques diagnòstiques i la demanda de la societat per tractar qualsevol malestar percebut com a problema han condicionat l’ús excessiu de proves complementàries i medicaments.

La comunitat científica utilitza els termes sobrediagnòstic i sobretractament per parlar d’aquesta situació. Sobrediagnòstic és el diagnòstic d’una malaltia que no ocasionarà símptomes al llarg de la vida d’una persona. En canvi, seran el tractament i el seguiment els que ocasionaran danys i costos, sense aportar cap benefici.

No es tracta d’un error diagnòstic, o d’un fals diagnòstic, sinó de les conseqüències que aquest comporta, com són els efectes negatius de les etiquetes clíniques innecessàries, la iatrogènia produïda per proves diagnòstiques, l’aplicació de teràpies innecessàrieso en cascada i l’inadequat consum de recursos.

No sempre els medicaments són eficaços per a tots els problemes. Són substàncies químiques que tenen una finalitat terapèutica quan hi ha una disfunció o malaltia amb símptomes.

Si no hi ha malaltia, no cal prendre fàrmacs, i no totes les malalties es tracten amb fàrmacs.

Fàrmacs per a les malalties o per a la vida?

En ocasions medicalitzem la vida i els processos estressants quotidians acaben amb tractaments mèdics innecessaris. Cal tractar la tristesa quan sofrim una separació o pèrdua, o l’ansietat a la feina, o la falta d’il·lusió amb els estudis? Són problemes que només són patològics en certes circumstàncies i a llarg termini; pel que en principi el tractament no aporta benefici i es corre el risc de iatrogènia i d’efectes secundaris. A vegades, un canvi d’hàbits de vida modifica l’evolució dels processos i millora la salut.

La cascada terapèutica

És important considerar que en el cas dels tractaments crònics, la introducció d’un nou fàrmac pot comportar interaccions i efectes secundaris que obliguen a introduir un altre medicament per pal·liar-los, és quan es corre el risc d’entrar en l’anomenada “cascada terapèutica”.

I si els pacients prenen múltiples fàrmacs, encara és més necessari ser acurat. Si la situació clínica ho requereix, per un alt benefici terapèutic, no és qüestionable. Però en la resta de casos, és millor explorar primer les possibilitats no terapèutiques.

I si no hi ha millora, introduir un medicament de seguretat provada i tenint en compte la resta de fàrmacs. No sempre l’última novetat terapèutica és el millor.

El perfil de seguretat dels medicaments es comprova quan el consum és elevat en la població.

Especialistes en persones

Els metges i metgesses de família som especialistes en persones, la nostra visió més global ens permet adequar millor els fàrmacs. El caràcter longitudinal i l’accessibilitat a l’Atenció Primària permeten fer un seguiment proper de l’evolució dels processos i una detecció precoç dels efectes secundaris. Si un metge d’una altra especialitat pauta un tractament, el metge de família podrà posar en context la situació i valorar-ne la idoneïtat.

I de vegades ens trobem amb el revers de la moneda, situacions en les quals el metge pauta un tractament i el pacient decideix que no el seguirà. És important conèixer els motius de la persona, al·ludint a la seva autonomia i la presa de decisions compartides. Un acord comú pel bé del pacient és necessari per assegurar l’adherència al tractament.

No sempre és necessari fer proves complementàries per fer un diagnòstic o valorar l’evolució d’un procés, ni sempre és necessari prendre medicació per millorar. Es per aixó que els profesionals d’Atenció Primària, metges/metgesses i infermeres treballen per empoderar als pacients, a través de l’educació per la salut, i millorar comportaments i estils de vida de manera individual i col·lectiva.

Reflexionem: abans de prendre un fàrmac pensem que de vegades hi ha una alternativa que pot ser més adequada per solucionar el problema.


Dra. Remedios Martín, Metgessa de família Atenció Primària Vallcarca-Sant Gervasi / Twitter: @aprimariavsg


Podreu trobar informació addicional d’interès a:

Gencat.cat. Decisions compartides, pas a pas.

Gencat.cat. Medicaments i farmàcia.