Pujada de pressió arterial, quan m’he de preocupar?

La hipertensió arterial és un factor de risc cardiovascular molt prevalent al nostre medi, afectant més a població a partir dels 65 anys. Un adequat control és clau a l’hora de prevenir complicacions cardiovasculars, com l’infart i l’ictus.

Un motiu de visita recurrent en les nostres consultes és la pujada de pressió, és un signe que alarma molt al pacient al no conèixer les xifres exactes a partir de les quals es considera una urgència.

La Societat Europea d’Hipertensió i Cardiologia considera com xifres d’urgència les pressions iguals o superiors a 180 mmHg de pressió sistòlica (la màxima) i 110 mmHg de pressió diastòlica (la mínima).

En la pràctica clínica, qualsevol pacient que consulti per xifres de pressió com aquestes, es considera que pateix una crisi hipertensiva i passa a ser valorat per urgències.

Quan es presenta una crisi hipertensiva, el metge de família realitzarà una exploració física i, si cal, sol·licitarà proves complementàries per descartar una emergència, i segons els resultats establir el tractament més oportú.

Els principals òrgans que es poden veure danyats de manera aguda per una pujada tensional són el cor, els ronyons, el cervell, les artèries i la retina.

Factors desencadenants de la pujada de pressió

Hi ha diferents circumstàncies que poden contribuir a una pujada de pressió, entre les quals es troben:

1. La ingesta d’una quantitat elevada de sal en menjar i beguda. Un punt clau és la dieta hiposòdica: no s’haurien d’ingerir més de 2 grams de sal comuna al dia (1 cullerada de cafè rasa). Quantitats per sobre d’aquesta mesura poden descompensar la pressió arterial i fins i tot causar crisis hipertensives.

A tenir en compte: La sal que ingerim no és només la que afegim als àpats sinó que pot estar present a plats precuinats, salses, embotits, formatges, sopes de sobre o de glaçons (tipus Avecrem®), begudes amb gas…

2. La presa de determinats fàrmacs. Existeixen fàrmacs que poden contribuir a la pujada de les xifres de pressió. Entre ells, els que es veuen amb més freqü.ncia implicats són els antiinflamatoris no esteroides (AINEs) que es prenen sovint per alleugerir el dolor (ibuprofèn, diclofenac o Voltaren®, dexketoprofèn o Enantyum® …). També poden pujar la pressió alguns descongestius nasals, antidepressius, anticonceptius hormonals i alguns compostos de fitoteràpia com àrnica, regalèssia o ginseng. Els fàrmacs que tinguin una presentació efervescent (com el paracetamol en sobres o Efferalgan®) també poden descompensar les xifres tensionals.

3. Oblits en la presa de medicació antihipertensiva.

4. Mals hàbits de vida. Tabaquisme, vida sedentària, sobrepès o obesitat, dieta rica en greixos saturats… són factors que contribueixen al desenvolupament de factors de risc cardiovascular (hipertensió, diabetis, colesterol, elevació d’àcid úric) i al mal control crònic dels mateixos.

Una persona hipertensa sempre hauria de presentar xifres de pressió arterial per sota de 140 de pressió arterial màxima i 90 de pressió arterial mínima.

L’equip d’infermeria d’atenció primària us pot orientar i resoldre els dubtes respecte a la dieta per persones amb hipertensió.

Què puc fer?

Si les seves xifres de pressió són constantment superiors a 140/90 mmHg* però sempre inferiors a 180/110 mmHg*, i vostè es troba asimptomàtic, hauria de visitar al seu metge de família en un termini màxim d’uns dies per valorar el quadre i elaborar un pla d’actuació.

En aquest cas, no cal anar d’urgència. Mentre espera a la seva visita, pot anar mirant la seva pressió diàriament, repassi quins factors poden haver influït en un mal control i intenti corregir.

Si en algun moment es troba marejat, amb dolor al pit, visió borrosa, la quantitat d’orina es fa escassa i / o presenta qualsevol símptoma dubtós, ha de consultar d’urgències.

En resum, fer hàbits de vida saludables, dieta hiposòdica, un correcte compliment farmacològic i conèixer els medicaments a evitar ens ajudarà, sens dubte, a tenir la nostra pressió arterial sempre controlada.

En cas de produir-se una pujada de pressió, és clau conèixer les xifres d’alarma, els factors desencadenants i les vies més adequades de consulta als professionals de salut referents.

(*mmHg: mil·límetres de mercuri, és la unitat de mesura oficial de la pressió arterial)

Beatriz Jiménez Muñoz, Metgessa de família EAP Dreta de l’Eixample – CAP Roger de Flor / Twitter: @caprogerflor


Podreu trobar informació addicional d’interès a:

Canal Salut. Hipertensió arterial

CAMFiC. Hipertensió arterial.

Infermera virtual. Actividades de la vida diaria.

Fisterra. Dieta sosa (hiposódica) normal.

Fisterra. Dieta sosa (hiposódica) estricta.