Què fer amb les nenes i nens? L’inici d’una nova etapa

En la societat actual, en què tots dos pares treballen, fer-se càrrec dels fills a les edats primerenques pot esdevenir molt complex. Presentem les diferents alternatives a valorar, però alguna més fins i tot es podria trobar.

Dubtes? Mai sabrem si encertem

El moment de deixar els infants a càrrec d’altres genera molts dubtes. L’elecció a prendre és molt personal i s’han de tenir presents molts factors com els horaris laborals, número i edats dels fills, cost econòmic, proximitat d’algun familiar que pugui ajudar-los en situació d’urgència…

Llar d’infants

En aquest entorn, atesos per professionals titulats, els infants podran adquirir habilitats socials, aprendre a compartir i deixar de ser el centre d’atenció familiar. Per contra, pot ser que contraguin més infeccions, el que obliga a tenir un pla alternatiu pensat per quan no puguin anar-hi durant uns dies.

En els darrers anys hi ha hagut una tendència a acudir a les guarderies, amb la justificació de què el nen o nena necessiten socialitzar-se a edats molt primerenques, i allà reben més estímuls. Els experts insisteixen que als primers anys de vida, el que necessita el nen és establir una bona vinculació afectiva amb els pares o referents. La socialització és una meta important, però no necessària fins als 2 o 3 anys, en què comencen a interactuar a través del llenguatge.

Cuidadora

Es tracta també d’una persona professional, però que no requereix una titulació. El problema està en la dificultat de trobar una persona de confiança, carinyosa i pacient a qui deixar la cura de l’infant. És aconsellable fer moltes entrevistes, tenir referències i intentar conviure amb la persona escollida uns dies abans d’absentar-nos. Amb una bona cuidadora, l’infant rebrà una atenció personalitzada, en el seu entorn familiar, seguint les rutines escollides pels pares en horari, migdiada, alimentació, etc.

Avis

La tranquil·litat que genera deixar a l’infant amb els avis fa que sigui una de les opcions més escollides. La relació avis-nets en la nostra societat no és de proximitat i sovint no tenen referències entre ells, i aquesta modalitat intergeneracional trenca aquest esquema. Els avis se senten bé, els agrada el contacte amb els seus nets i netes, i els formen en valors i en amor. Però com ens han explicat molts d’ells, els avis han de fer d’avis, no de pares. I de fet sovint ho acaben assumint com una obligació, fet que pot comportar la seva claudicació i deteriorament de salut.

Semblaria que sovint no tenen tanta capacitat o voluntat d’imposar límits, però fins i tot en aquests casos la relació sentimental entre les dues generacions és molt enriquidora.

Mares de dia

Existeix una nova figura estesa per Europa, les anomenades mares de dia, que acullen a casa seva a un grup petit d’infants menors de 3 anys, per oferir-los una segona llar durant el temps que els pares estan fóra. Solen ser mares amb experiència que gaudeixen dels menuts.

La seva activitat no està encara regulada legalment, però no precisen d’una titulació oficial, a diferència de les professionals que treballen en les llars d’infants. Ofereixen una atenció més personalitzada, establint una major vinculació afectiva amb l’infant, donant-li tota l’estima que necessita i cobrint les seves necessitats vitals.


Alícia Mainou, Pediatra CAP Sarrià, Vallvidrea i Les Planes / Twitter: @CapSarria