Per què ens gratem?

La pruïja, popularment reconeguda com a picor, és un símptoma molt freqüent. És la molèstia que ens produeix una cosa que pica, especialment a la pell, i que ens fa venir ganes de gratar-nos.

En primer lloc, quan parlem de la picor, és important diferenciar el que és un símptoma d’un signe. Un símptoma és la sensació que només experimenta el pacient i que ha d’explicar-ne els detalls, com la pruïja, el dolor, etc. Un signe és allò que el professional sanitari percep amb l’auscultació, palpació, limitació funcional, erupció, analítiques i proves, etc.

Donat que la pruïja és un símptoma, la seva explicació serà molt variable entre els malalts. També variarà la percepció que en faci el professional sanitari. La picor majoritàriament s’experimenta a la pell.

Com es classifica?

Podríem classificar la pruïja segons la intensitat, localització, etc. però preferim fer-ho en termes de durada. Així distingim la pruïja aguda i la pruïja crònica. Totes les picors són extremadament interessants pel metge de família i el dermatòleg, que sovint haurà de fer un estudi a fons de la seva causa.

La majoria de pruïges solen deure’s a l’alliberament d’una substància anomenada histamina. Forma part del sistema immunitari que ens protegeix d’agressions i també ve mediatitzada per elements emocionals.

El fet de gratar afegiria una sensació mecànica que en viatjar amb la pruïja per les mateixes fibres nervioses faria que l’arribada al cervell de la sensació pruriginosa disminuís, però per una estona. Lligat amb gratar-se apareix una sensació agradable, que en casos extrems provoca una altra patologia, la de rascar-se excessivament, a vegades fins a originar dolor.

Causes de la pruïja

Les causes de la picor aguda solen ser molt evidents. Sovint en podem determinar l’inici, la intensitat i la causa que la produeix. I habitualment es pot veure alguna mena d’erupció envermellida. Exemples:

  • Pessigada d’animalons a terra (mosquits, polls, sarna) o al mar (meduses).
  • Cremada solar, contacte amb plantes (ortiga).
  • Toxicodèrmies (erupció vermellosa i pruriginosa més o menys extensa lligada a algun medicament o aliment) com la urticària.
  • Reacció al·lèrgica localitzada, per algun agent extern i localment (dermatitis) com cremes pel ‘dolor’, cosmètics, al·lèrgens professionals, etc.

Hi ha causes de pruïja crònica, moltes vegades difícils d’atribuir al que realment les provoca:

  • Malalties cròniques com diabetis, insuficiència renal, hepàtica, etc.
  • Paràsits intestinals.
  • Malalties cutànies cròniques: líquens, psoriasi, dermatitis atòpica, etc.
  • Al·lèrgia a medicines, determinats aliments, additius alimentaris.

Existeix una causa en la que s’hi pensa poc: la higiene excessiva que provoca sequedat cutània, molesta i pruriginosa. En aquests casos el manteniment de la capa lipídica cutània amb l’ús de sabons respectuosos amb la pell (o fins i tot cap sabó) seguit d’una bona hidratació solen millorar força.

Uns remeis casolans poden ajudar a mitigar-ne la intensitat: banys amb aigua salina i fins i tot els clàssics amb civada ens seran d’ajuda.

No podem oblidar aquelles causes que massa habitualment passen desapercebudes, com poden ser determinats càncers que tenen com a únic símptoma la pruïja en fases inicials, per exemple alguns limfomes.


Dr. Lluis Martinez Via, Metge de família i dermatòleg Albera Salut / Twitter: @AlberaSalut