Manifestacions orals de la diabetis

La diabetis és una malaltia causada per un defecte en la producció o secreció d’insulina que dificulta mantenir uns nivells de glucosa en sang normals. Aquests nivells alts de sucre provoquen danys als òrgans del nostre cos, i poden afectar també de manera negativa a la nostra boca.

Quins tipus de diabetis hi ha?

Es classifica, segons el Comitè d’Experts de l’Associació Americana de Diabetis (ADA) 1997, en 4 tipus:

  1. Diabetis Mellitus tipus 1: és característica dels primers anys de vida, i es deu a un dèficit en la producció d’insulina. La insulina és una hormona produïda pel pàncrees que permet a les nostres cèl·lules metabolitzar el sucre de la sang.
  2. Diabetis Mellitus tipus 2: es relaciona amb un dèficit relatiu en la producció d’insulina i sobretot amb una resistència a la insulina per part dels nostres teixits. Es desenvolupa en etapes adultes i sol estar relacionada amb l’obesitat i a la presa prolongada de certs fàrmacs, com la cortisona.
  3. Diabetis gestacional: no se sap del cert els mecanismes que la desencadenen, si bé es creu que les hormones de l’embaràs redueixen la capacitat de l’organisme d’utilitzar i respondre a l’acció de la insulina. La incidència és d’un 3 a un 10% de les dones embarassades.
  4. Altres tipus: són els menys freqüents de tots els casos diagnosticats (menys d’un 5%) i se solen relacionar amb malaltia del pàncrees i defectes hormonals.

Epidemiologia

Segons l’OMS (Organització Mundial de la Salut), l’any 2000, pràcticament un 3% de la població mundial estava diagnosticada de Diabetis Mellitus (DM). La seva incidència està augmentant exponencialment i es creu que el 2030 aquest nombre gairebé es duplicarà. Si bé la diabetis mellitus es produeix a tot el món, és més comuna sobretot la tipus 2 en els països occidentals, associats a les dietes i a l’estil de vida de les societats més desenvolupades. El major increment de la prevalença però s’espera que passi a Àfrica i Àsia, degut a que molts països en vies de desenvolupament estan adoptant els nostres hàbits. Un altre aspecte a tenir en compte és que un 50% de la gent que té DM no està diagnosticada, motiu pel qual és molt recomanable realitzar revisions periòdiques, ja que amb una simple analítica la podem diagnosticar.

Pot afectar la diabetis a la boca?

En els diabètics, el desequilibri metabòlic pot induir greus complicacions sistèmiques, però també poden produir-se múltiples manifestacions orals, que es poden classificar en:

  • Malalties periodontals: constitueixen la complicació més comuna de la DM. La persistència d’un inadequat control de la hiperglucèmia s’associa a gingivitis, periodontitis i pèrdua d’os alveolar.
  • Alteracions de les glàndules salivars: els pacients amb DM solen presentar símptomes de boca seca i disfunció de les glàndules salivars, factors que poden incrementar el risc d’aparició de càries recurrents i diverses manifestacions a la mucosa oral.
  • Candidiasis: les infeccions per fongs apareixen amb més freqüència en diabètics fumadors, que porten pròtesi dental i amb mal control dels nivells de glicèmia. La poca producció de saliva és un factor que predisposa a aquestes infeccions.
  • Alteracions del sentit del gust: al voltant d’una tercera part dels pacients diabètics adults pot presentar una disminució de la percepció del gust. Aquesta alteració pot impedir un correcte seguiment de la dieta i empitjorar la diabetis.
  • Alteracions neurosensitives i visuals.
  • Infeccions i retard en la curació de les ferides en la cavitat bucal, que requeriran teràpia antibiòtica postquirúrgica i eliminar factors irritatius locals.


Miquel Jordana Oliart, Odontòleg CAP Roger de Flor / Twitter: @caprogerflor


Informació addicional d’interès:

Higienistas VITIS