Incontinència urinària, què puc fer?

La incontinència urinària és per a moltes persones, independentment del sexe, una barrera pel seu dia a dia. La falta d’informació i el pudor a parlar-ne és, encara, un problema evident.

La pèrdua involuntària d’orina pot ser un símptoma en el curs d’una malaltia, com la infecció d’orina, entre altres, o una malaltia per si mateixa. L’edat és un factor que l’acompanya i que normal- ment l’agreuja. Així, el fet de ser dona i tenir una edat avançada, augmenta la seva prevalença i en el cas dels homes, els problemes prostàtics són els precursors de la incontinència temporal o permanent.

El seu tractament varia se- gons el trastorn de la bufeta i de la causa de la incontinèn- cia. Trobem doncs, la cirurgia, diferents medicaments i els exercicis pelvians. És per això, que una valoració eficient del tipus d’incontinència per un professional de la salut ens pot ajudar a determinar el millor tractament i proporcionar les estratègies més adequades per millorar la qualitat de vida.

Com es classifiquen?

Quan la incontinència dura menys de dues setmanes parlem d’una incontinència temporal, però si aquesta s’allarga en el temps l’anomenem permanent i la classifiquem segons la seva causa en:

  • Incontinència d’esforç, les pèrdues d’orina són petites i vénen acompanyades per un esforç com esternudar, riure, fer força… degut a la debilitat dels músculs pelvians.
  • Incontinència d’urgència, on les pèrdues són en quantitats més grans i incontrolables, degut a la irritació de la bufeta.
  • Incontinència per sobreeiximent, on es presenten pèrdues per vessament pel fet que la pròstata impedeix el buidament total de la bufeta.
  • Incontinència funcional, aquella que es produeix per les dificultats de l’entorn, la distància del WC, la dificultat per desvestir-se…

Com la podem prevenir en situacions compromeses?

Per intentar evitar aquestes pèrdues o minimitzar-les podem:

  • Mantenir una higiene correcta, evitant possibles infeccions.
  • Evitar l’estrenyiment i el sobrepès.
  • Moderar les begudes amb cafeïna o teïna o herbes diürètiques.
  • Planificar la ingesta de líquids.
  • Orinar cada 3 hores aproxi- madament.
  • Procurar prendre els medicaments diürètics en moments que puguem tenir un WC a prop i ser coneixedors d’aquells que agreugen la incontinència.
  • Utilitzar roba còmoda i fàcil de treure.
  • Intentar no retenir les ganes d’orinar.
  • En el cas de patir pèrdues d’orina no evitables, utilitzar les compreses o bolquers adients.

És possible tractar-la?

Moltes vegades, l’entrenament dels músculs pelvians, mitjançant els exercicis de Kegel, exercici hipopressius o dispositius com les boles xines o els cons vaginals ens poden ajudar en els casos de la incontinència d’esforç. Altres vegades, en cas de la incontinència d’urgència o per sobreeiximent, ens poden haver indicat prendre un fàrmac específic acompanyat, possiblement, d’un entrenament de la bufeta, sobretot en els casos de post-cirurgia prostàtica o de sondatge vesical de llarga durada.

 I quan la incontinència persisteix…

Quan les pèrdues d’orina no es poden evitar ni previndre, la utilització de bolquers o compreses són la solució perquè les nostres activitats diàries puguin continuar amb la màxima normalitat evitant les situacions compromeses com la mala olor, sentir-se mullat, vergonya… Triar la compresa o bolquer adequat és important pel confort i per evitar fugues, sobretot nocturnes, així com per millorar l’estat de la pell, evitant irritacions o ferides. El Ministeri de Sanitat els cataloga segons la capacitat d’absorció, el tipus o forma i la talla, la majoria són finançats pel Sistema Nacional de Salut.

Cal tenir present que podem demanar ajuda als professionals d’infermeria o de medicina de família, així com als professionals de la nostra farmàcia de confiança, ja que moltes vegades una bona elecció pot ser complicada degut a la gran quantitat de marques i formes que hi ha al mercat.

Alguns aspectes higiènics i d’ús ens poden ser útils per millorar al nostre confort, com:

  • Efectuar els canvis de bolquer sempre que sigui precís, a la seva part exterior hi ha indicadors de saturació de la humitat que ens poden ajudar.
  • Inspeccionar la zona perianal i voltants per comprovar la integritat de la pell i que no apareguin vermellors.
  • Observar la quantitat, olor i aspecte; és a dir, els canvis que es detectin…
  • Vigilar que l’absorbent quedi ben subjecte i no faci plecs molestos.
  • En persones enllitades o que no es valen per si mateixes és important utilitzar empapadors i fer els canvis de bolquer quan sigui necessari.

Per últim, existeixen també els col·lectors per homes, són dispositius que van ubicats al penis, amb forma de preserva- tiu i que connecten amb una bossa col·lectora on es diposi- ta l’orina.

Resumint, la incontinència urinària està molt present en el nostre dia a dia, tant en dones com en homes, però sobretot augmenta amb la nostra maduresa. Trobar el millor mecanisme o la millor tècnica o tracta- ment ens ajudarà a millorar la quotidianitat de les nos- tres activitats diàries, així com reduir els seus efectes negatius sobre ella.

Cal recordar que en cas de dubte, sempre és convenient consultar a un professional de la salut.


Rosa Margarit Taulé, Infermera CAP Muralles (Tarragona)


http:/canalsalut.gencat.cat/ca/detalls/article/Incontinencia_urinaria