El mal d’esquena

El més habitual quan algú consulta per mal d’esquena és que els recomanem exercici i tonificació muscular. La medicació i les radiografies poden ser necessàries, o no. Però entendre la necessitat de l’exercici és fonamental.

Què és un mal d’esquena?

L’esquena vindria a ser tota la zona definida per les vèrtebres. Per tant, les cervicals serien esquena, així com la famosa lumbàlgia. Característicament però, ens referim a l’esquena com la part que afecta la zona dorsal i la lumbar.

A Sarrià hem d’aprofitar la imatge gràfica de la Torre de comunicacions de Collserola. Aquesta construcció és molt estreta de base, però molt alta, i no cau. I no ho fa perquè té uns tensors elàstics que tiren d’ella en totes direccions, de manera que la subjecten i la centren. Doncs bé, el símil a la Torre serien les vèrtebres, i el símilals tensors seria la musculatura. Si els músculs estan forts, lacolumna està centrada i equilibrada. Si els tensors estan forts, la Torre no cau. Però si els músculs estan debilitats…

Causes del mal d’esquena

En joves adolescents, que tenen una musculatura forta, els sol faltar una mica d’elasticitat, però sobretot el que els afecta té a veure amb problemes de posició: al caminar (molt desgarbats), al seure a classe i quan estudien (com si s’haguessin caigut), amb la distribució del pes a les motxilles (les porten a l’alçada del cul, lluny del seu centre de gravetat). També es dóna el cas del dolor d’esquena quan fan la típica estirada a l’adolescència, perquè els ossos s’allarguen més ràpids que els músculs, i aquests estan massa tibants i tensos.

En canvi, en la gent gran hi ha un doble motiu: per una banda es perd to muscular. Per l’altra, els discs que hi ha entre les vèrtebres es van deshidratant i perden rigidesa. Això comporta que es perd alçada, i els músculs s’han d’adaptar. Si a sobre es fracturen una vèrtebra, amb una major pèrdua d’alçada la musculatura, que ja està debilitada, pateix encara més.

La natació i l’aquagym són exercicis òptims perquè fan treballar la musculatura en condicions ideals, sense necessitat d’aguantar el pes perquè es flota.

Tractament

Tant per joves com per grans, la clau està en la musculatura, els tensors.

Els joves hauran de millorar com caminen, com seuen, com carreguen pes, però hauran de fer tonificació i estiraments, per guanyar força però alhora elasticitat. Això ho poden fer amb abdominals. I els que tinguin greus problemes, s’hauran d’acostumar a nedar mínim 3 cops a la setmana.

La gent més gran precisarà una mica més d’orientació personalitzada per adaptar-se al problema de cadascú, però en general fer aquagym serà una de les recomanacions més habituals. Les abdominals es poden fer a qualsevol edat. Necessitem una superfície dura on estar estirats, i moure l’esquena en bloc. Es pot fer tant aixecant el tronc com aixecant les cames, notarem com la panxa es tensa, i aguantarem 2-3 segons cada cop. Podem fer 3 sèries de 10 repeticions cadascuna d’elles, amb un minut entre sèrie i sèrie. Si això es repeteix matí i vespre, la musculatura abdominal i de retruc la de tota l’esquena s’aniran tonificant.


Roger Vinyeta, Metge de família EAP Sarrià, Vallvidrera i Les Planes / Twitter: @CapSarria


Informació addicional d’interès:

Camfic. Cuidar la columna lumbar.

El web de la espalda

Recomanacions per a l’ús de motxilles

Institut Català de la Salut. Lumbàlgies, consells per als pacients