Fitoteràpia: teràpia amb plantes medicinals

La fitoteràpia és aquella ciència que estudia els productes vegetals amb una finalitat terapèutica, ja sigui per prevenir, curar o pal·liar malalties (Cañigueral i Vila, 1998).

Des de fa anys assistim a un auge de la fitoteràpia. Aquest fenomen, propiciat per la seva gran acceptació i demanda social, s’acompanya d’un interès creixent per l’estudi de les possibilitats terapèutiques de les drogues d’origen vegetal. Al mateix temps però, l’increment de les xifres de consum, freqüentment com a automedicació, augmenta la possibilitat de detecció d’interaccions i efectes secundaris.

Aspectes rellevants

La Fitoteràpia s’utilitza per tractar malalties lleus o moderades, doncs la seva activitat química se situaria en aquest context. També la podem utilitzar en el tractament de malalties cròniques, de forma única o coadjuvant.

La majoria de les plantes medicinals tenen un interval terapèutic molt ampli i això els hi proporciona un gran marge de seguretat. Tot i això, és important tenir present que com que tenen un efecte terapèutic, poden tenir també interaccions amb altres medicaments.

És important per una banda que els professionals sanitaris ens formem en aquest camp per tal de poder fer-ne un ús segur i eficaç, donant resposta a les demandes creixents que plantegen els pacients, ja que són molt utilitzades com a automedicació per la població en general. Per altra banda, és important que els pacients mantinguin informats als professionals sanitaris de les plantes que puguin estar prenent.

Molts dels preparats fitoterapèutics que es poden trobar en el mercat són complements alimentaris, no són fàrmacs. Un complement alimentari no precisa els mateixos requisits que un fàrmac en la seva fabricació i posada al mercat. Els preparats a base de plantes medicinals haurien de seguir les recomanacions de posologia de l’European Medicines Agency (EMA), l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’European Scientific Cooperative On Phytotherapy (ESCOP) i la Comissió E (que pertany al Ministeri de Sanitat alemany).

Actualment existeix legislació en l’àmbit europeu i espanyol en referència a plantes medicinals, el que assegura que els preparats siguin de qualitat, segurs i eficaços.

Legislació

La llei considera les plantes medicinals com a medicaments. En l’actualitat les podem trobar a la farmàcia sota diferents registres com: especialitat farmacèutica de prescripció, especialitat farmacèutica publicitària i medicament de plantes medicinals d’ús tradicional (Llei 29/2006 de 26 de juliol/Real Decreto 1345/2007).
Però en el mercat trobem altres productes considerats com a complement alimentari i que són de venta lliure. A les grans superfícies, herbolaris o botigues de dietètica la llei empara la seva comercialització sempre que no hi hagi cap indicació terapèutica.

Formes d’administració en fitoteràpia

Les tisanes són una de les maneres més tradicionals d’administració.

  • Infusió: la planta es posa en contacte amb aigua bullent i es deixa reposar uns 5-10 minuts. S’utilitza per les parts toves de la planta, com fulles i flors.
  • Maceració: es deixa en contacte la planta amb aigua a temperatura ambient, normalment unes hores. S’utilitza en aquells casos en què els principis actius es poden destruir amb la calor.
  • Decocció: la planta es bull durant un temps determinat (10-15 minuts). S’utilitza en aquells casos en que la part de la planta utilitzada és més dura, com són les arrels o l’escorça.

Avui en dia trobem productes fitoterapèutics en diferents formes galèniques: càpsules, comprimits, olis essencials, xarops, gotes, emulsions, pomades, cremes, col·liris, supositoris, òvuls… La majoria estan fets a partir d’extractes de la droga vegetal: tintura, extracte fluid i extracte sec.

Buscar productes que:

  • Estiguin ben estandarditzats, és a dir, que ens assegurin certa quantitat de principis actius que sapiguem que seran efectius.
  • Siguin de qualitat.
  • Hi hagi una certa evidència científica o un ús tradicional avalat per experts.

Cal tenir en compte les contraindicacions, efectes secundaris i interaccions, com amb qualsevol altre fàrmac.

Claus essencials de qualsevol producte fitoterapèutic: Qualitat, Seguretat i Eficàcia.

Plantes amb evidència científica

Entre les plantes que tenen una evidència científica consistent i de bona qualitat trobem:

  • All (Alium sativum) per a la hipercolesterolèmia lleu i moderada.
  • Castanyer d’Índia (Aesculus hippocastanum) per a la insuficiència venosa d’extremitats inferiors.
  • Equinàcia (Echinacea purpurea, E. pallida, E. angustifolia) per a infeccions del tracte respiratori superior.
  • Ginkgo (Ginkgo biloba) com a tractament simptomàtic de la demència degenerativa primària o vascular lleu-moderada).
  • Hipèric o Herba de Sant Joan (Hypericum perforatum) en el tractament de la depressió lleu-moderada.
  • Pelargoni (Pelargonium sidoides i P. reniforme) per a infeccions respiratòries del tracte superior i bronquitis.
  • Lecitina de Soja (Glycyne max) per a les hipercolesterolèmies lleus-moderades.

Altres plantes amb una evidència científica de menor consistència o avalades per consens de pràctica habitual són, entre moltes d’altres:

  • Nabiu americà (Vaccinium macrocarpon) per a la prevenció de les infeccions urinàries de repetició.
  • Isoflavones de soja per a trastorns menopàusics.
  • Harpagòfit (Harpagophutm procumbens) pel tractament de les lumbàlgies.
  • Passiflora (Passiflora incarnata) com a relaxant.
  • Farigola (Thymus vulgaris) pels refredats comuns i la tos irritativa.
  • Valeriana (Valeriana officinalis) per l’insomni i ansietat.

Mario Beza Fredes, Metge de família CAP Vallcarca-Sant Gervasi / Twitter: @aprimariavsg


Podreu trobar informació addicional d’interès a:

Sociedad Española de Fitoterapia (SEFIT)

Fitoterapia.net

Centro de Investigación sobre Fitoterapia (INFITO)