Què és la parentalitat positiva?
Segons la recomanació 19 aprovada pel Consell d’Europa, la parentalitat positiva és “el comportament dels pares i les mares que s’estableix en l’interès superior de l’infant i que vetlla per la seva cura i pel desenvolupament de les seves capacitats, evitant la violència i donant-li reconeixement i orientant-lo d’acord amb uns límits establerts que permetin el seu creixement com a persona”. Per tant, els pares i les mares que eduquen a partir de la parentalita positiva tenen cura, potencien, guien i reconeixen als seus fills i filles.
Cal ser conscients que tot educa, però no tot educa bé
La família com a model
És ben sabut que l’infant, des del seu naixement, de qui més aprèn és de la família. A través dels aprenentatges i de l’observació dels adults, els infants construeixen la seva personalitat i adquireixen les habilitats necessàries per a relacionar-se amb ells mateixos i amb la resta de persones.
La família és, doncs, un entorn de prevenció i protecció privilegiat per aconseguir el benestar físic, emocional i social dels infants. Per aquest motiu, és important que els pares i mares actuïn, des dels primers anys de vida dels infants, donant exemple i sent un mirall pels seus fills i filles, amb intencionalitat i criteris educatius.
Alguns principis de la parentalitat positiva
1.- Vincles afectius sans. Per tal que els infants puguin sentir-se segurs i plens de confiança, és necessari que els pares i les mares els hi facin arribar el seu afecte, amb mostres com petons, abraçades, elogis, somriures, etc. Les relacions saludables, sens dubte, ajuden a fer que els infants se sentin estimats i acceptats.
2.- Establiment de límits. L’establiment de normes és fonamental per al bon funcionamentde la família. Els límits són pautes clares i fermes que faciliten la convivència i ajuden a establir rutines i responsabilitats. Per tal que les normes siguin eficaces, hem detenir present que han de ser adequades a l’edat de l’infant, i deixar clar que hi haurà unes conseqüències en el cas que no es compleixin. Les normes ajuden als infants a ser conscients del que està permès i del que no, els ajuda també a ser tolerants, a contenir els seus impulsos i a aprendre pautes i normes socials.
3.- Estimulació de l’aprenentatge. Els pares i les mares han de promoure que els infants aprenguin, acompanyant-los i interessant-se en les seves activitats quotidianes. És important que la família accepti als seus fills i filles tal com són, potenciant els seus interessos i les seves capacitats.
4.- Potenciar l’autonomia. Facilitar que els infants facin les coses per si mateixos, els dóna l’oportunitat d’aprendre a ser responsables i de créixer com a persones millorant la seva autoestima i confiança. És important respectar el ritme de cada infant i valorar el seu esforç.
5.- Compartir temps de lleure. Passar-ho bé en família enforteix els lligams afectius, cohesiona la família i potencia la comunicació.
6.- Educació sense violència. Propiciar que les mares i els pares garanteixin la satisfacció de les principals necessitats dels seus fills i filles, amb respecte vers els drets dels infants, aplicant formes no violentes d’educació, i donant-los-hi atenció, orientació, seguretat i reconeixement.
Àpats en família: un espai de nutrició emocional
Els àpats són importants pels aspectes alimentaris i nutricionals, però a la vegada també, perquè són uns moments de trobada familiar. Per això, cal tenir present la importància de l’àpat com a moment social, d’interrelació i de comunicació familiar i, també com a espai de transmissió de valors i costums.
Els àpats en família són una oportunitat per conèixer millor als nostres fills i filles i enfortir-ne el vincle.
Algunes propostes de com podrien ser els àpats en família:
- Moments tranquils per compartir, asseguts al voltant de la taula amb tots els membres de la família, on es pugui conversar, sense la interferència d’aparells o altres elements electrònics.
- Oportunitats per elogiar les petites fites, reforçant així els comportaments que volem anar consolidant, i els missatges que volem transmetre.
- Espais per a transmetre una bona relació amb els aliments.
- Moments en què cal evitar les preses i la precipitació. Cal dedicar el temps necessari al fet d’alimentar-se.
- Bons moments per establir rutines al voltant de l’alimentació per tal que, a poc a poc, es vagin consolidant com a costums familiars.
- Una oportunitat per fer coses junts: planificar, fer la compra i cuinar els aliments.
El contingut d’aquest article s’ha extret del material didàctic dels programes “Créixer en família” i “Àpats en família”.
Elena Boira i Orantes, Responsable d’Actuacions de Suport a les Famílies – Direcció General de Famílies – Departament de Treball, Afers Socials i Famílies
Informació addicional d’interès:
