La parentalitat positiva es pot aprendre

Quants cops les famílies tenim dubtes sobre com eduquem els nostres fills i filles? Sovint ens preguntem: ho estem fent bé? Sabem que no existeix un manual d’instruccions que ens indiqui com hem d’educar els nostres fills i filles i tampoc hi ha una única manera de fer-ho, però sí que coneixem uns principis universals de bones pràctiques educatives que ens poden orientar.

Què és la parentalitat positiva?

Segons la recomanació 19 aprovada pel Consell d’Europa, la parentalitat positiva és “el comportament dels pares i les mares que s’estableix en l’interès superior de l’infant i que vetlla per la seva cura i pel desenvolupament de les seves capacitats, evitant la violència i donant-li reconeixement i orientant-lo d’acord amb uns límits establerts que permetin el seu creixement com a persona”. Per tant, els pares i les mares que eduquen a partir de la parentalita positiva tenen cura, potencien, guien i reconeixen als seus fills i filles.

Cal ser conscients que tot educa, però no tot educa bé

La família com a model

És ben sabut que l’infant, des del seu naixement, de qui més aprèn és de la família. A través dels aprenentatges i de l’observació dels adults, els infants construeixen la seva personalitat i adquireixen les habilitats necessàries per a relacionar-se amb ells mateixos i amb la resta de persones.

La família és, doncs, un entorn de prevenció i protecció privilegiat per aconseguir el benestar físic, emocional i social dels infants. Per aquest motiu, és important que els pares i mares actuïn, des dels primers anys de vida dels infants, donant exemple i sent un mirall pels seus fills i filles, amb intencionalitat i criteris educatius.

Alguns principis de la parentalitat positiva

1.- Vincles afectius sans. Per tal que els infants puguin sentir-se segurs i plens de confiança, és necessari que els pares i les mares els hi facin arribar el seu afecte, amb mostres com petons, abraçades, elogis, somriures, etc. Les relacions saludables, sens dubte, ajuden a fer que els infants se sentin estimats i acceptats.

2.- Establiment de límits. L’establiment de normes és fonamental per al bon funcionamentde la família. Els límits són pautes clares i fermes que faciliten la convivència i ajuden a establir rutines i responsabilitats. Per tal que les normes siguin eficaces, hem detenir present que han de ser adequades a l’edat de l’infant, i deixar clar que hi haurà unes conseqüències en el cas que no es compleixin. Les normes ajuden als infants a ser conscients del que està permès i del que no, els ajuda també a ser tolerants, a contenir els seus impulsos i a aprendre pautes i normes socials.

3.- Estimulació de l’aprenentatge. Els pares i les mares han de promoure que els infants aprenguin, acompanyant-los i interessant-se en les seves activitats quotidianes. És important que la família accepti als seus fills i filles tal com són, potenciant els seus interessos i les seves capacitats.

4.- Potenciar l’autonomia. Facilitar que els infants facin les coses per si mateixos, els dóna l’oportunitat d’aprendre a ser responsables i de créixer com a persones millorant la seva autoestima i confiança. És important respectar el ritme de cada infant i valorar el seu esforç.

5.- Compartir temps de lleure. Passar-ho bé en família enforteix els lligams afectius, cohesiona la família i potencia la comunicació.

6.- Educació sense violència. Propiciar que les mares i els pares garanteixin la satisfacció de les principals necessitats dels seus fills i filles, amb respecte vers els drets dels infants, aplicant formes no violentes d’educació, i donant-los-hi atenció, orientació, seguretat i reconeixement.

Àpats en família: un espai de nutrició emocional

Els àpats són importants pels aspectes alimentaris i nutricionals, però a la vegada també, perquè són uns moments de trobada familiar. Per això, cal tenir present la importància de l’àpat com a moment social, d’interrelació i de comunicació familiar i, també com a espai de transmissió de valors i costums.

Els àpats en família són una oportunitat per conèixer millor als nostres fills i filles i enfortir-ne el vincle.

Algunes propostes de com podrien ser els àpats en família:

  • Moments tranquils per compartir, asseguts al voltant de la taula amb tots els membres de la família, on es pugui conversar, sense la interferència d’aparells o altres elements electrònics.
  • Oportunitats per elogiar les petites fites, reforçant així els comportaments que volem anar consolidant, i els missatges que volem transmetre.
  • Espais per a transmetre una bona relació amb els aliments.
  • Moments en què cal evitar les preses i la precipitació. Cal dedicar el temps necessari al fet d’alimentar-se.
  • Bons moments per establir rutines al voltant de l’alimentació per tal que, a poc a poc, es vagin consolidant com a costums familiars.
  • Una oportunitat per fer coses junts: planificar, fer la compra i cuinar els aliments.

 

El contingut d’aquest article s’ha extret del material didàctic dels programes “Créixer en família” i “Àpats en família”.


Elena Boira i Orantes, Responsable d’Actuacions de Suport a les Famílies – Direcció General de Famílies – Departament de Treball, Afers Socials i Famílies


Informació addicional d’interès:

Formació per a pares i mares.

Programa Créixer en família

Programa Àpats en família