Aprofundir en l’autonomia de gestió: una qüestió clau per al futur de l’Atenció Primària

L’atenció primària (AP) és clau per entendre la qualitat i els bons resultats del sistema sanitari públic català. Catalunya és un dels països d’Europa que es va prendre més seriosament les conclusions de la Conferència de l’Organització Mundial de la Salut a Alma-Ata: entendre l’AP com l’eix vertebrador del sistema sanitari en el seu conjunt. La reforma de l’AP iniciada l’any 1986 va suposar una transformació integral i rotunda de la realitat assistencial heretada d’abans de la democràcia. Avui, l’AP de Catalunya es troba entre les més ben valorades de la Unió Europea.

Tanmateix, l’AP necessita un nou impuls. Ho hem dit repetidament en els darrers mesos: l’AP mereix ser una prioritat central de les polítiques sanitàries. Perquè s’ha de recuperar del cop infligit per les retallades pressupostàries dels anys de la crisi. Perquè els canvis demogràfics, socials i científics (caracteritzats per l’envelliment de la població, l’augment de les desigualtats i l’aparició de nous tractaments) comporten un repte assistencial immens. I perquè l’AP està cridada a desplegar-se sobre la base d’un paradigma comunitari que avui encara no ha esgotat tot el seu potencial: esdevenir el principal agent de promoció de la salut i prevenció de la malaltia, liderant una estratègia salutogènica orientada a treballar sobre els determinants socials de la salut. Per això, l’ENAPISC (l’Estratègia nacional d’atenció primària i salut comunitària). Una estratègia integral de reforma i impuls d’aquest nivell assistencial que ha d’enfortir-lo i ha de consolidar el seu paper com a columna vertebral del sistema sanitari públic. Una estratègia que ha de dotar-nos d’una AP en què tots els serveis assistencials de proximitat al ciutadà -salut mental, pediatria, salut sexual i reproductiva, salut bucodental, salut pública, atenció a la cronicitat i a la fragilitat i rehabilitació- estiguin integrats en una xarxa coherent, la nova Xarxa d’atenció primària (XAP), que tingui com a node central els equips d’atenció primària (EAP). Els EAP, en efecte, han de dirigir aquesta orquestra assistencial tan plural, però que cal que sigui harmònica. Les XAP han de permetre garantir la integració, però també l’equitat territorial, així com la simplificació de les estructures directives i administratives.

L’ENAPISC proposa, també, una AP més capaç de satisfer el principi de longitudinalitat i que faciliti la discussió clínica entre professionals: d’aquí, els nous equips de capçalera. Una AP amb professionals menys ofegats per la pressió assistencial: d’aquí, l’increment sostingut de professionals fins a 5.000. Una AP amb més capacitat de resolució: d’aquí, la definició de la cartera avançada i de la cartera de cadascun dels serveis que conformen la XAP. I, finalment, una AP amb més autonomia de gestió a tots els nivells: micro (en la gestió de les agendes), meso (a través de l’elecció democràtica dels directors dels EAP) i macro (assegurant una autonomia real a l’hora de gestionar, d’acord amb el coneixement professional, uns recursos assignats a canvi d’objectius assistencials, i fer possible, per tant, que els EAP puguin gestionar la reinversió dels excedents).

Les estratègies per avançar en l’àmbit de l’autonomia de gestió dels EAP -una demanda profundament reiterada pels professionals- són múltiples. No hi ha un sol camí per avançar cap a una autonomia de gestió més efectiva i millor. No és la mateixa estratègia en el cas de l’ICS que en el cas de les altres empreses públiques de la Generalitat; ni tan sols la mateixa estratègia per a l’ICS és aplicable en tots els territoris on està implantat. En qualsevol cas, no hi ha dubte que un dels instruments que contribueix a afermar el principi d’autonomia de gestió en l’esfera de l’AP són les entitats de base associativa (EBA). Aquestes entitats són un model de referència d’autonomia de gestió que ha mostrat els seus bons resultats clínics i de satisfacció de ciutadans i professionals. Per aquest motiu, des del Departament de Salut, fem una crida a les EBA a comprometre’s amb el desplegament de l’ENAPISC en aquells territoris on estan implantades. I més ara que aquestes entitats s’han compromès irrevocablement amb els principis de primacia de la seva missió social, de govern democràtic i de promoció de la solidaritat interna entre els treballadors de l’entitat. A partir del seu inequívoc alineament amb els principis de l’economia social, s’obre un nou potencial pel que fa al paper de les EBA en el desplegament de la nova estratègia nacional d’AP. I el nostre sistema sanitari, des de la transparència i sempre buscant els màxims consensos, hauria de tenir la capacitat d’aprofitar-lo.


Antoni Comín i Oliveres, Conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya

(Aquesta editorial es va entregar el dia 12 d’Octubre de 2017)