Identitats trans*: una mirada des de la Salut

Les persones amb identitats trans* no volen ser considerades ni tractades com a malaltes mentals. Des de l’atenció primària se’ls ha d’oferir una atenció més integral, accessible i lliure de prejudicis.

Conceptes bàsics sobre identitats trans*

Els nostres genitals en néixer determinen si som homes o dones, i la imatge corporal, els comportaments i actituds que ens són possibles. La major part de persones ens sentim més o menys a gust amb la nostra biologia, encara que puguem tenir expressions de gènere que no encaixen del tot amb el que s’espera de nosaltres.

Les persones amb identitats trans* no s’identifiquen amb el gènere corresponent a la seva biologia sexual, sentint més o menys malestar per algunes de les seves característiques sexuals secundàries i necessitant fer més o menys modificacions per sentir-se més a gust amb si mateixes i perquè el seu entorn les reconegui.

La identitat de gènere, és a dir, en quin gènere et reconeixes, sol aparèixer entre els 2 a 4 anys i ja està definida dels 6 a 8 anys. La societat reforça les expressions del gènere biològic i reprimeix les que no s’hi corresponen i això pot bloquejar la identitat durant anys, causant un malestar del qual la pròpia persona en desconeix la causa.

De vegades succeeixen alguns fets que ajuden a la persona a reconnectar amb la seva identitat de gènere sentida (documentals, xarxes socials…). Això pot ajudar-la en el procés d’autoidentificació, autoacceptació i visibilització social de la seva identitat trans*.

Les persones trans* poden apropar-se als serveis de salut en qualsevol d’aquestes etapes del seu procés. És molt important no negar, no qüestionar i no jutjar el que senten o el que ens diuen, i tractar-les amb empatia i respecte.

 

Principis bàsics d’atenció de les persones trans*

No hi ha una manera única de ser trans*. Sols la persona trans* sap en quina identitat es reconeix. Pot necessitar o no el trànsit social i/o suport psicològic, ús de preparats hormonals i/o procediments quirúrgics. No hi ha cap prova que ho diagnostiqui i no és cap malaltia mental, ni hi ha cap malaltia mental que pugui confondre a una persona en la seva identitat. La identitat de gènere (qui sóc) no té a veure amb l’orientació sexual (qui m’agrada). Se l’ha de tractar amb el nom i pronom amb el qual s’identifica quan l’atenem. S’ha d’entendre que pugui mostrar dubtes, pors, patiments, avenços i retrocessos en el procés de l’expressió i visibilització social en la seva identitat.

No donar informació alarmista i no científica sobre tractaments hormonals i/o quirúrgics.

Si la persona ho necessita derivar, pot accedir a transit.bcn.ics@gencat.cat i escriure donant el número de la seva targeta sanitària.


Rosa Almirall, Directora ASSIR Esquerra ICs i creadora del servei Trànsit


Informació addicional d’interès:

Plataforma Trans*forma la Salut