La processionària de pi, una eruga perillosa

La processionària s’ha convertit en una plaga quan arriba el bon temps. En trobem pels boscos i parcs i cal evitar el contacte amb aquesta eruga perquè pot provocar reaccions al·lèrgiques, tant en humans com en animals de companyia com el gos principalment.

La processionària del pi (“Thau- metopoea pityocampa”) és una plaga molt coneguda dels nostres boscos i parcs que s’identifica ràpidament per la presència de les típiques bosses de pèls blancs a les branques dels pins i per la presència de processons d’erugues.

L’eruga és de color marró-negre, de 4-5 cm amb milers de pèls al voltant, que pot provocar reaccions al·lèrgiques.

Les papallones neixen a l’estiu i posteriorment les femelles ponen ous al capdamunt de les fulles dels pins. Dels ous neixen les erugues i quan arriba el fred formen les bosses de pèls sedosos dins de les quals passen l’hivern a resguard de les baixes temperatures. Al final de l’hivern baixen dels arbres en característiques files índies (d’aquí el seu nou nom de “processionària”), buscant el sòl per enterrar-se i construir el capoll, on fan la crisalidació, i donen lloc a noves papallones l’estiu següent, començant de nou el cicle que es repeteix any rere any.

La processionària causa danys a nivell dels pins. El segon efecte està produït per les erugues, que poden causar reaccions al·lèrgiques a persones i animals de companyia, sobretot els gossos.

Informació i consells

Símptomes pel contacte amb l’eruga.

Les erugues estan rodejades d’uns pèls urticants que es dispersen i floten per l’aire, poden produir irritació a la pell, nas i ulls en forma de prurit (picor). Si es produeix un contacte directe amb l’eruga, el pèl es clava a la pell i pot donar una reacció al·lèrgica en forma d’urticària (lesions eritematoses a la pell) i en algunes ocasions poden produir una inflamació de la via respiratòria ocasionant dificultat al respirar.

L’afectació cutània és la més freqüent, les lesions es localitzen a les zones exposades de la pell, com el coll i les extremitats. Es pot manifestar com una dermatitis papulosa (erupció de lesions eritematoses molt pruriginoses amb lesions de rascat) i com una urticària de contacte (lesions disperses, irregulars, sobreelevades, eritematoses que apareixen i desapareixen). Les lesions apareixen després del contacte i desapareixen en hores o pocs dies.

Els pacients al·lèrgics a la processionària poden tenir manifestacions clíniques més greus com urticària generalitzada, angioedema, dificultat respiratòria i reaccions anafilàctiques.

Com actuar?

El tractament és simptomàtic: rentar la zona amb aigua, evitar el rascat, aplicar gel i crema tòpica de corticoide i si la picor no cedeix, prendre un antihistamínic.

És necessari anar al metge si apareixen lesions eritematoses disperses per tot el cos amb mal estar, dificultat per deglutir i respirar. En aquests casos caldrà valorar si el pacient precisa tractament amb cortisona oral o intramuscular i inhalacions amb broncodilatadors.

Si un gos ingereix accidentalment o llepa una eruga caldrà anar ràpidament al veterinari perquè pot presentar lesions a la mucosa oral i la llengua, irritació d’ulls, vòmits i afectació de les vies respiratòries. Si després de passejar per un bosc o parc on hi ha erugues el vostre gos està nerviós, intenta empassar i no pot, es toca la boca amb les potes, baveja, els seus ulls i parpelles estan inflamats cal sospitar que ha tocat una eruga.

Mesures preventives

Evitar el contacte i, per tant, no tocar les erugues i no passejar per boscos i parcs afectats. Actualment hi ha diferents campanyes per erradicar aquesta plaga basades a eliminar les bosses i les erugues quan baixen per l’arbre, desenterrar i matar les erugues un cop sota terra, introduir depredadors als boscos i fumigar amb productes químics.


Elisabeth Florensa Roquet-Jalmar, Metgessa de família CAP Roger de Flor / Twitter: @caprogerflor