Planificació de decisions anticipades: un repte de present

Millorant l’atenció de persones amb malalties cròniques

En els darrers anys hem assistit al desenvolupament de nous models d’atenció enfocats a persones amb malalties cròniques, especialment més avançades o en situació de fragilitat. Models que utilitzen l’atenció centrada en la persona com a punt de partida. La Planificació de decisions anticipades (PDA) és un element clau en la posada en pràctica d’aquests models.

A Catalunya la PDA s’ha definit com: “un procés deliberatiu i estructurat mitjançant el qual una persona expressa els seus valors, desitjos i preferències i, d’acord amb aquests i en col·laboració amb el seu entorn afectiu i el seu equip assistencial de referència, formula i planifica com voldria que fos l’atenció que ha de rebre davant una situació de complexitat clínica o malaltia greu que es preveu probable en un termini de temps determinat i relativament curt, o en situació de final de vida, especialment en aquelles circumstàncies en què no estigui en condicions de decidir”. (Model Català de Planificació de decisions anticipades)

Faré èmfasi en alguns aspectes de la definició. 1) Procés deliberatiu: es tracta d’explorar i conèixer aquelles coses realment importants i prioritàries per a la persona malalta, que ens ajudaran a prendre decisions relacionades amb el seu estat de malaltia molt més acordes als seus valors i desitjos. 2) Col·laboració amb: no és un procés que la persona malalta fa en solitari, tal com pot ser el Document de Voluntats Anticipades. En el procés de presa de decisions cal que hi participin el/els professionals referents o més preparats per a dur a terme la PDA, així com l’entorn afectiu que la pròpia persona esculli. 3) especialment… en què no estigui en condicions de decidir: la PDA té molta rellevància quan la persona no està en condicions per decidir, perquè recull aquelles decisions preses en conjunt prèviament; però en si mateix el procés de deliberació, que ja pot ser terapèutic, implica prendre decisions a curt termini si convé, o sigui, hauria de tenir un impacte immediat en el procés d’atenció de la persona des del mateix moment en què la iniciem.

Per tant, la PDA promou valors de comunicació, de respecte a l’autonomia cap a la persona atesa, suposa la implicació de totes les persones participants (malalts, professionals, familiars), i requereix coordinació entre tots els nivells assistencials, siguin de l’àmbit sanitari o social. Si més no, tal com l’hem pensada a Catalunya.

Com a professionals, hem de reflexionar sobre el valor que la PDA aporta al procés assistencial. I res més fàcil que preguntar-nos a nosaltres mateixos: si estigués malalt/a, voldria que em demanessin què és important per a mi? Cadascú que trobi la seva pròpia resposta.


Cristina Lasmarías Martínez

Infermera. Directora adjunta Càtedra de Cures Pal·liatives UVIC-UCC/ICO

Coordinadora Docent Observatori “QUALY” / Centre Col·laborador OMS per a Programes Públics de Cures Pal·liatives (CCOMS-ICO)