La prescripció social: l’acompanyament en salut

Conèixer i servir-nos dels recursos del nostre entorn ens ajuda a prevenir malalties i a gaudir d’una millor salut.

La prescripció social (PrS) facilita que els professionals dels equips d’atenció primària de salut (EAP) apropin les persones ateses a recursos comunitaris no sanitaris.

Sabem que la participació regular en activitats comunitàries promociona un reforç positiu a les persones. Sabem, per exemple, que la soledat no volguda és un factor de risc d’emmalaltir i coneixem el potencial factor protector de la sociabilitat.

Les paraules PrS són una combinació de conceptes contradictoris, com escriu Pepita Rodriguez “Las palabras Prescripción Social son un Oxímoron”, el social no es prescriu… s’acompanya.

Hi ha qui prefereix parlar de recomanacions (de la mateixa manera que es fan recomanacions de l’activitat física).

Els treballadors socials sanitaris coneixem de primeramà la vocació comunitària dels EAP i veiem que en la comunitat existeixen persones, associacions, grups, entitats que tenen impacte en la salut de les persones i amb les que els equips podem construir sinergies que han de ser cuinades amb cura i lentament, per garantir la seva consolidació.

En un sentit ampli, el recurs social és tot aquell sistema d’ajuda a les dificultats dels membres d’una comunitat que es posa en marxa a través de la mateixa organització social.

Resulta difícil acotar el camp dels recursos i potser això explica que no hi ha una única classificació. Quan es parla de recursos tècnics fem referència a tots aquells instruments que s’interposen entre nosaltres i l’objecte de treball per conèixer i modificar-lo. Poden ser tangibles, com un tríptic d’una associació, i no tangibles, com una entrevista.

Els recursos no són estàtics sinó dinàmics, és a dir, estan en permanent canvi i creixement, només així poden fer front a les necessitats de la comunitat. Per fer possible l’atenció a les persones hem de dotar-nos de les millors eines.

En l’èxit de la PrS seran tan importants els recursos tècnics tangibles com els intangibles. Des dels Centres d’Atenció Primària, treballant en equip, incorporem els recursos que s’ofereixen a la comunitat a l’hora d’atendre a les persones, per intentar evitar la medicalització dels malestars de la vida quotidiana i fer prevenció de possibles trastorns mentals i altres malalties.

La regla d’or és no intervenir sense conèixer.


Victòria Mir Labalsa, Coordinadora Treball Social – Direcció de Cures. Institut Català de la Salut | Departament de Salut | Generalitat de Catalunya.