Per una lluita incansable

Suau blavenc que dibuixes imatges de cavallers i princeses, de democràcies i soldats mal avinguts qui sap si per un tros de terra... permet-me que avui escrigui per a totes les persones amb qualsevol tipus de discapacitat.

I és avui que des de la meva cadira de rodes em dic i us dic que hem de gaudir de qui som. Buscar el veritable i genial que hi ha en cadascú de nosaltres i en les nostres vides en cada moment.

Sabem del cert que és l’home l’artista que fa del seu art un motiu per a viure, i de la seva lluita diària un motiu per a “inventar”, “crear”. I si de sobte pensem en alguna persona amb alguna discapacitat física, no dubto en escriure que som persones amb majúscules, sí, perquè és llavors quan cal viure la lluita a fons, la superació diària. I sí, és cert que hi ha discapacitats molt dures de pair. En algun moment ens podem sentir relliscar i cecs davant la vida sense ni esma per a enfadar-nos, i caiem a terra sentint que plou damunt un cos ja mullat. Però com un gran amic em deia el realment genial de la vida és que desconeixem els laberints pels quals ens durà, i el lligam més estret amb ella mateixa és l’amor. I em deia quelcom que us vull trametre: en aquells moments en els que sentiu que la vida us fa boicot, aferreu-vos al que sigui i aixequeu-vos, no us en penedireu.

Sovint hem d’anar obrint-nos fronteres, siguin psicològiques, morals, socials… No podem quedar-nos entre quatre parets, no podem amagar el cap sota l’ala, tard o d’hora caminarem trepitjant terra ferma.

Sabeu, seria genial lluitar perquè cap persona gran o amb qualsevol discapacitat acabi els seus dies sola. O perquè totes les “barreres” arquitectòniques i demés cada dia siguin menys. O perquè si en algun moment altres giren el cap per a mirar-nos de nou, que sigui per elogiar la nostra voluntat. Tot plegat i per damunt de tots els perquè, la nostra lluita diària ens ha d’ajudar a trencar les parets d’una societat ja estereotipada perquè cap persona discapacitada (salvant les seves mancan- ces) sigui entesa com a diferent.

Emma Miralda, Usuària Fundació Estímia

Fundació Estimia