Nova guia sobre alimentació infantil

Al maig del 2016 l’Agència de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya va presentar una nova guia “Recomanacions per a l’alimentació en la primera infància (0-3 anys)”, fruit de la revisió bibliogràfica recent i del consens de diferents professionals de la pediatria, pedagogia, nutrició i dietètica. És una publicació oficial, innovadora en molts aspectes, que pretén ser un referent pràctic per a famílies i escoles.

El procés d’aprenentatge d’hàbits alimentaris és especialment important durant els primers anys de vida, ja que ajudarà a consolidar uns hàbits saludables i una bona relació amb el menjar en edat adulta.

L’alletament matern. La llet materna és el millor aliment pel nadó i canvia al llarg del temps per adaptar-se als seus requeriments. Entre altres beneficis, està demostrat que afavoreix el vincle afectiu, redueix el risc de mort sobtada i exerceix un efecte protector enfront infeccions i al·lèrgies. També té avantatges per a la mare: ajuda en la recuperació física després del part, redueix el risc de patir càncer de mama i d’ovari, anèmia i osteoporosi.

Durant l’alletament, augmenten els requeriments nutricionals de la mare, però només és imprescindible suplementar el iode (200 mcg/dia) per assegurar l’aport al lactant.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS), el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF), l’Acadèmia Americana de Pediatria i l’Associació Espanyola de Pedia- tria recomanen l’alletament matern exclusiu durant els primers 6 mesos de vida de l’infant, i posteriorment mantenir-lo fins als 2 anys o més, o fins que mare i infant ho decideixin.

Quan incorporar nous aliments?

Els aliments diferents de la llet materna (o adaptada) s’han de començar a oferir al nadó quan:

  • Es pot mantenir assegut per si sol.
  • Pot fer la pinça (agafar els aliments) i portar-los a la boca.
  • Ha desaparegut el reflex d’extrusió (rebutjar qualsevol sòlid a la boca).
  • Té interès pels aliments.

Això sol succeir al voltant dels 6-7 mesos d’edat. En cas que la mare s’hagi d’incorporar a la feina abans d’aquesta edat, l’equip de pediatria oferirà una orientació sobre com adaptar-se millor a les necessitats nutricionals del nadó segons les circumstàncies familiars.

Fins a l’any de vida, la llet segueix essent l’aliment principal. A partir de l’any, la resta d’aliments prenen més protagonisme, però convé seguir oferint llet (en el cas del pit, preferentment després dels àpats).

Acompanyar els àpats dels infants

L’alimentació és un procés més d’aprenentatge en el que hem de respectar els ritmes de l’infant, que són més lents que els dels adults; per això són indispensables un ambient relaxat, temps suficient i paciència. L’objectiu no ha de ser la ingesta d’una quantitat d’aliment concreta, sinó el descobriment de gustos, textures i olors en un context favorable perquè menjar saludable esdevingui un plaer.

Es recomana que els àpats siguin sempre en família evitant les distraccions i interrupcions (televisió, mòbil…). Quan els adults tenen una actitud respectuosa i tolerant davant el rebuig de nous aliments (neofòbia alimentària típica dels 2 als 6 anys), aquest rebuig sol ser transitori. Educar correctament a taula contribueix a prevenir Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA), obesitat i també el consum de tòxics i malalties mentals durant l’adolescència.

Com incorporar nous aliments?

La piràmide nutricional proposada per l’Agència de Salut Pública inclou a la seva base (consum diari) fruites, verdures i cereals, l’aigua com a única beguda i practicar activitat física diàriament.

Els nous aliments (cereals, verdures, fruites, carn, peix, llegums, ou, fruita seca) es poden anar oferint al nadó sense seguir cap ordre establert. En el cas dels aliments frescos, prioritzarem els de temporada (maduixes a la primavera, bròquil a l’hivern…).

El retard en la introducció de certs aliments considerats de més risc al.lergènic (fruita seca, fruits vermells, ou…) no ha demostrat disminuir la incidència d’al·lèrgia en els infants.

És aconsellable incorporar preparacions diferents dels triturats, per tant, oferir aliments sencers o a trossets de textures toves (pera, patata bullida, llenties cuites aixafades, sopa amb arròs…). Convé evitar fins als 3 anys, els sòlids durs que poden suposar un risc d’ennuegament (fruita seca sencera, crispetes, pastanaga crua o poma a trossos grans…).

Els nous aliments es poden anar oferint al nadó sense seguir cap ordre establert

L’OMS recomana:

  • Prioritzar els aliments d’origen vegetal: verdures, fruites i cereals s’han de consumir diàriament en tots els àpats principals.
  • Reduir el consum diari de proteïnes, prioritzant les d’origen vegetal (llegums) i reduint la carn.
  • Reduir el consum de tots els aliments processats i potenciar el consum d’aliments mínimament processats (frescos).

Els cereals. Segons l’evidència científica actual, no hi ha una edat en què sigui millor incorporar els aliments amb gluten (es poden oferir a partir dels 6 mesos en forma de pa, pasta de sopa petita, cuscús…) No és necessari consumir els cereals en forma de farinetes. S’ha de prioritzar el consum de cereals integrals (pa, pasta, arròs, cuscús…) per a tota la família, ja que són més rics en nutrients i en fibra.

El sucre. En els aliments no s’hi hauria d’afegir sucre, mel ni edulcorants. Són sinònims de sucre: glucosa o dextrosa, fructosa, maltosa, sacarosa o sucrosa, xarop de glucosa, sucre blanquilla, sucre mascabado, xarop d’arròs, xarop de mais, melassa, sucre invertit, xarop d’erau, sucre integral de canya, panela i mel.

La sal. És convenient oferir només ocasionalment els aliments molt salats (embotits, dauets de brou i sopes instan- tànies, conserves, menjars preparats…) Evitar o reduir la sal en la preparació dels plats és beneficiós per a tota la família. La sal per cuinar, cal que sigui sempre iodada.

Les begudes. A partir del sisè mes del nadó, es recomana començar a oferir aigua, i a partir dels 12 mesos, la llet de vaca.

L’aigua ha de ser la beguda principal de tota la família. Els sucs, refrescos, batuts i altres begudes làctiques ensucrades haurien de consumir-se excepcionalment perquè són nutricionalment molt pobres (pràcticament només aporten sucre).

Nens vegetarians i vegans. L’alimentació vegetariana i la vegana, ben plantejades per un professional de la salut expert en alimentació vegetariana, i suplementades quan és precís, poden satis- fer les necessitats nutricionals de nens, adolescents i adults.

Aliments processats. És molt important no oferir als infants productes altament processats que contenen quantitats de greix i/o sucre molt elevades (postres làctics ensucrats, brioixeria, galetes, cereals d’esmorzar ensucrats, cacau, melmelades, llamina- dures…). En els esmorzars i berenars, cal que es doni preferència a la fruita fresca, el iogurt natural i el pa, juntament amb l’aigua com a única beguda.