La comunicació familiar: com parlar de drogues amb adolescents?

Un entorn familiar protector és clau davant el risc de consum de substàncies en adolescents. La comunicació dins de la família esdevé una eina bàsica per a la prevenció del desenvolupament d’addiccions en aquesta etapa. Evitar el tema o convertir-ho en tabú no elimina les drogues ni redueix les probabilitats que els adolescents entrin en contacte amb elles.

Què hem de tenir en compte quan parlem de drogues?

  • No es tracta només de parlar, sinó també d’escoltar, atendre i convertir el diàleg en un intercanvi d’opinions, dubtes i inquietuds. L’important no és dir-los el que “han de pensar”, sinó afavorir que ells desenvolupin una actitud reflexiva, prudent i crítica.
  • Es pot aprofitar qualsevol estímul quotidià com a punt de partida per parlar de drogues de forma natural (un programa de la televisió, un comentari, una notícia…).
  • Tenir present el nostre llenguatge no verbal (el to de veu, la postura corporal, els gestos) així com els sentiments dels quals partim en la conversa. La resposta de l’altre/a pot ser molt diferent en funció de si li abordem des de la ràbia, l’angoixa o la tranquil·litat.

“Predicar amb l’exemple”. Dir una cosa i fer la contrària ens resta credibilitat. Resulta bàsic per a la prevenció que els pares siguin un model saludable i coherent en relació a les drogues.

Què hem d’evitar?

  • Actuar de detectius o interrogar-los sobre si pensen consumir drogues o si les han pres ja.
  • Adoptar actituds autoritàries. Prohibir per prohibir no serveix de res. Resulta més eficaç que coneguin el sentit que té una norma i que encara que, en aquests moments no estiguin d’acord, puguin veure un “per a què”.
  • Sermonejar. És molt més útil demanar-los la seva opinió sobre les drogues (què pensen del consum de substàncies, quins perills veuen en això, etc.), en lloc de monopolitzar la conversa i quedar-nos sense escoltar com ho veuen ells.
  • Dramatitzar, exagerar i insistir en els efectes catastròfics de les drogues. Intentar espantar-los no sol funcionar, sinó que pot reforçar la idea que “els meus pares no s’assabenten, són uns exagerats”. És preferible proporcionar-los informació seriosa i contrastada, sempre a l’abast de la seva edat i de les seves preocupacions concretes.
  • Banalitzar el tema. És important transmetre-li amb fermesa, claredat i en un to directe la teva opinió sobre aquest tema. El més recomanable és disposar d’informació real sobre els principals efectes i els riscos que comporta el consum.

Sospito que el meu fill/a ja està consumint, què puc fer?

No ho deixis passar. Mirar cap a un altre costat no ajudarà a solucionar el problema. Per contra, pot ser una oportunitat per apropar-te al teu fill/a i ajudar-lo a reflexionar sobre el que està succeint. Arribat a aquest punt, és probable que necessiti atenció i és important que estiguis disponible per a intervenir.

  • Busca el moment i el lloc més oportú per abordar-li. Tant per a ell/ella com per a tu. Si estàs molt enfadat, és preferible esperar que les coses estiguin més calmades. Així és més fàcil que tots dos pugueu estar més disponibles per dialogar.
  • Interessa’t per les raons per les quals pren drogues, de quin tipus de consum es tracta, si ha estat un fet puntual o si ho fa de forma més habitual, si els seus amics també ho fan… Informa’t sobre què opina sobre el seu propi consum i si percep algun tipus de risc en això.
  • No dubtis en expressar els teus propis sentiments i opinions sobre aquest tema. És bo que el teu fill/a pugui saber com et sents, per què et preocupes, quins són els teus temors. Això no et fa més “tou/tova”, sinó que et fa més present i facilita una comunicació més oberta i menys defensiva.
  • Intenta que el consum de drogues o les situacions problemàtiques no monopolitzin la relació amb el teu fill/a. Per a això pot ser útil compartir espais gratificants amb ell/ella, com fer alguna activitat junts.
  • Si li estàs demanant un canvi de comportament, és important que li mostris que confies en ell/ella i les seves possibilitats d’aconseguir-ho. Encara que estigui passant una mala època, sempre hi haurà algun aspecte positiu seu que puguis assenyalar-li i reforçar-li.
  • Recorda-li, sempre que puguis, que les teves diferències tenen a veure amb els seus comportaments (ex. “no m’agrada que beguis alcohol”), però no amb la seva persona (ex.“ets un irresponsable”).

Recorda que, com totes les persones, els adolescents són més sensibles a la preocupació que al retret.

Recomanacions: si tens dubtes o es converteix en un problema de difícil maneig, podeu sol·licitar ajuda o orientació a professionals respecte a la vostra situació concreta.


Llanos Artigao, Psicòloga clínica Prevenció, Assistència i Seguiment (PAS)


Informació addicional d’interès:

Hemeroteca Drogues – biblioteca virtual de l’Agència de Salut Pública de Catalunya