Reacció al·lèrgica. Com actuar?

Quan un nen presenta una reacció al·lèrgica greu, s’anomena anafilàxia. És important saber-la reconèixer, doncs pot posar en perill la seva vida. Si és la primera vegada que li passa cal portar l’infant a urgències immediatament, on el tractaran i us explicaran què cal fer si li tornés a passar. De forma programada, caldrà fer un estudi d’al·lèrgies.

Quina diferència hi ha entre al·lèrgia i anafilàxia?

Les al·lèrgies són molt freqüents en els nens. Definim al·lèrgia com una reacció immunològica exagerada a uns determinats estímuls que provoquen una sèrie de símptomes d’intensitat variable.

Quan un cas és greu parlem d’anafilàxia i és una reacció que comença de cop, pot ser mortal i poden veure’s afectats alhora diversos òrgans del cos humà. La pateixen un 0,5-2% de la població generali a pediatria és molt més freqüent abans dels 5 anys. Quan es presenta en l’adolescent els símptomes solen ser més greus.

Causes més freqüents

  • Alguns aliments, com la llet, l’ou, els fruits secs i el marisc.
  • Alguns medicaments, com la penicil·lina i l’ibuprofè.
  • Picades d’insectes (abelles, vespes…)
  • Es pot presentar també en nens després de l’exercici físic o amb l’exposició al fred i a l’aigua.
  • Rarament alguna vacuna.

Com podem atenuar la seva gravetat?

Cal administrar un medicament antihistamínic via oral i en el cas d’estar presents símptomes d’anafilàxia cal punxar al nen adrenalina al múscul de la cuixa, que es pot administrar amb uns dispositius especials autoinjectables. Existeixen per això comercialitzats uns dispositius per l’administració d’adrenalina pel mateix nen (en cas de tenir capacitat per fer-ho) o pels seus reponsables. Com que són nens que prèviament ja han tingut algun episodi, els cuidadors ja haurien d’estar informats del procediment, doncs quan un nen ha patit una anafilàxia després de ser atès de l’emergència, un cop estabilitzat i abans de l’alta, cal prescriure-li i ensenyar-li a ell en funció de l’edat i als pares què és i com funciona un autoinjector d’adrenalina.

Cal prescriure al menys dos dispositius perquè en alguns casos no és suficient una única dosi i cal repetir-la. També caldran més dispositius en casos d’infants amb més d’un domicili (per separació dels pares) o disposar d’un dispositiu per casa i un altre per l’escola…

És important saber quan i com cal punxar l’adrenalina i ferho de forma precoç. Aquests dispositius s’han de conservar en un lloc protegit, a una temperatura entre 5 i 15ºC i controlar la data de caducitat i l’estat de conservació.

Actualment, hi ha dos marques d’autodispensadors d’adrenalina (Jext® i Altellus®). Cadascuna amb dues presentacions en funció del pes del nen.

En quins nens seria indicat receptar dispensadors d’adrenalina?

Necessària

  • Anafilàxia prèvia amb un desencadenant conegut.
  • Anafilàxia per exercici.
  • Anafilàxia sense causa coneguda.
  • Al·lèrgia a aliments en infants asmàtics mal controlats.

Possible

  • Reaccions no aclarides de possible anafilàxia.
  • Reaccions adverses importants amb petites quantitats d’aliment.
  • Residència en un lloc amb difícil accés als serveis mèdics.
  • Al·lèrgia alimentària en adolescents.
  • Urticària per verí d’insectes.

Com s’administra?

  • Treure la tapa de seguretat.
  • Prémer enèrgicament en angle recte (90º) contra la cuixa (si cal amb roba) i mantenir l’autoinjectable en aquesta posició durant 10 segons.
  • Retirar l’autoinjectable i fer massatge de la zona 10 segons.
  • Es pot repetir als 15 minuts si no hi ha resposta, anar a un centre hospitalari.


Xavier Perramon Montoliu, Pediatre EAP Dreta de l’Eixample – Cap Roger de Flor