Trastorns de la son: l’insomni

L’insomni és un dels trastorns de la son més freqüents i motiu de consulta comú a Atenció Primària. Una bona higiene de la son, adoptant hàbits de vida saludable, és fonamental per dormir millor.

Què es la son? Com funciona?

La son és un estat fisiològic, necessari, recurrent i reversible on es produeix una dismi- nució de la capacitat de resposta a estímuls ambientals. La duració mitjana és de 7 a 9 hores però té una gran variabilitat (hi ha persones que només necessiten 4 hores i n’hi ha d’altres que precisen més de 10 hores). El temps ideal és aquell que ens permet realitzar les activitats diàries amb normalitat. Quan falla, s’alteren moltes funcions psicològiques i fisiològiques de l’organisme.

Fases de la son

Quan una persona dorm passa per diferents fases en dos tipus de son que s’alternen:

  • Son No-REM: representa el 75% del total, és profund i reparador. Disminueix la pressió arterial, es respira més lentament i s’alenteix el metabolisme.
  • Son REM: representa el 25% i apareix cada 90 minuts, dura entre 5 i 30 minuts. En aquesta fase es produeixen moviments oculars ràpids i somnis molt vius. La majoria de gent sol despertar-se durant la son REM.

“Doctora, no puc dormir”

Els trastorns de la son són un problema freqüent a la nostra societat i un motiu de consulta comú a Atenció Primària. Entre aquests, el més habitual és l’insomni, que es defineix com la incapacitat d’iniciar la son o de mantenir una son reparadora. Els estudis conclouen que al voltant d’un 30% de la població pateix insomni en algun moment de la seva vida. Un 10-15% de la població pren medicació per dormir.

L’insomni és més freqüent en dones, en persones que pateixen malalties psiquiàtriques o esdeveniments vitals estressants i en determinades malalties (cardiovasculars, respiratòries, neurològiques, etc.)

Els estudis també diuen que l’edat influeix en la qualitat de la son. S’ha de tenir en compte que quan una persona envelleix es produeixen canvis en l’estructura i el patró de la son que són normals, es tendeix a dormir menys i amb menys profunditat, i per tant, no s’ha de confondre amb un trastorn de la son.

Les alteracions de la son cròniques poden deteriorar l’estat d’ànim, l’energia, el rendiment i la qualitat de vida de les persones.

Què podem fer per dormir millor?

Una bona higiene de la son és fonamental per dormir millor. Té major durada en el temps que els tractaments farmacològics i és més segur, donat que no té efectes secundaris.

Alguns consells:

  • Mantenir un horari de son regular, intentar anar a dormir i aixecar-se a la mateixa hora cada dia o amb poques variacions horàries.
  • No posar-se al llit ni intentar dormir si no es té son. Evitar fer altres activitats (estudiar, mirar la televisió, etc.) al llit.
  • No dormir durant el dia i evitar les migdiades.
  • Fer exercici físic durant el dia, evitant practicar esport durant les 4 hores prèvies a anar a dormir.
  • Fer un sopar lleuger. Evitar àpats de gran quantitat a l’hora d’anar a dormir però tampoc quedar-se amb gana.
  • Evitar estimulants (cafè, te, nicotina, etc.) les darreres 6 hores del dia.
  • Evitar l’alcohol les hores prèvies a anar a dormir, donat que pot ajudar a agafar el son però afavoreix els malsons i la seva fragmentació.
  • Cal un ambient agradable i confortable per descansar bé, amb temperatura i humitat adequades, sense sorolls intensos ni olors desagradables.
  • Realitzar alguna activitat relaxant en el moment de posar-se al llit (escoltar música, llegir, etc.).
  • Dormir amb roba còmoda.
  • Prendre determinats tractaments farmacològics al matí (per exemple, els diürètics) per evitar aixecar-se a la nit.

Fàrmacs per tractar l’insomni

Es recomana tractar l’insomni amb fàrmacs si aquest és molt important i si afecta al rendiment i a la qualitat de vida de la persona.

Els fàrmacs per tractar l’insomni tenen efectes secundaris que s’han de tenir en compte a l’hora d’iniciar un tractament, valorant riscos i beneficis i individualitzant cada cas. A més, s’aconsella no automedicar-se pels riscos que pot comportar.

El consens general entre els experts és que, si cal donar un fàrmac, s’ha de fer amb la mínima dosi efectiva i el mínim temps possible.

Els tractaments que es fan servir més habitualment són:

Benzodiazepines

  • Són els més utilitzats.
  • Són eficaços en el tractament de l’insomni ocasional i a curt termini.
  • S’aconsella iniciar-los a la mínima dosi necessària i mantenir-los un màxim de 4-6 setmanes.
  • Els efectes secundaris més habituals són somnolència diürna, mareig, nàusees, mal de cap, risc de caigudes (sobretot en gent gran) i dependència del fàrmac per dormir.
  • Alguns exemples: lorazepan, lormetazepan, diazepan, alprazolam.

Hipnòtics

  • Tractament de l’insomni greu o incapacitant i per un màxim de 4 setmanes.
  • Efectes terapèutics i secundaris molt semblants a les benzodiazepines.
  • Exemples: zopiclona i zolpidem.

Antidepressius

  • S’utilitzen per a l’insomni pel seu efecte sedant i inductor de la son, sobretot en persones que presenten simptomatologia depressiva associada.
  • Exemples: trazodona, amitriptilina, mirtazapina.

Antihistamínics

  • Efectes mínims sobre l’insomni, produeixen son no reparadora amb somnolència diürna excessiva.
  • Actualment estan DESACONSELLATS per tractar l’insomni pels efectes secundaris que presenten (son no reparadora i somnolència excessiva l’endemà).
  • Exemples: difenhidramina, doxilamina, hidroxicina.

Altres

  • Valeriana i passiflora: el seu consum s’associa a una millora de l’insomni subjectiva, tenen bona tolerància i mínims efectes secundaris. No hi ha estudis que hagin avaluat la seva eficàcia a llarg termini.
  • Melatonina: els estudis apunten que és moderadament eficaç en el tractament puntual del “jet lag” (insomni associat al canvi d’horari per viatges).

Victòria Mazo Ancochea, Metgessa de Família EAP Dreta de l’Eixample – CAP Roger de Flor