Polineuropatia i valoració vascular en persones amb diabetis

La polineuropatia és una complicació freqüent de la diabetis: pot aparèixer en almenys un 20% de les persones diabètiques. El diagnòstic precoç és important perquè més de la meitat dels pacients diabètics poden estar asimptomàtics, i tenen un major risc de presentar úlceres, infeccions i amputacions.

Què és la diabetis?

La diabetis mellitus (DM) és una malaltia metabòlica que es caracteritza perquè l’organisme fa un ús escàs de la glucosa. La glucosa és un sucre que, un cop a les cèl·lules, actua com a font d’energia per tal de dur a terme els processos vitals. Si el cos és incapaç d’aprofitar-la, en lloc de penetrar a les cèl·lules, s’acumula a la sang i provoca una hiperglucèmia. La hiperglucèmia és l’augment del nivell de glucosa a la sang (glucèmia).

La DM és una malaltia crònica que requereix un bon control metabòlic per evitar o frenar possibles complicacions a llarg termini.

A Catalunya, el nombre estimat de persones amb diabetis està al voltant dels 560.000 casos. Cada any es registren entre 250 i 270 nous casos de diabetis mellitus de tipus 1 en menors de 30 anys.

Complicacions a llarg termini

Es coneixen com a complicacions tardanes de la diabetis un conjunt d’alteracions a diversos llocs de l’organisme. Les parts més afectades són:

  • Ulls (retinopatia diabètica).
  • Ronyons (nefropatia diabètica).
  • Nervis de les extremitats inferiors (polineuropatia diabètica).
  • Artèries que porten la sang al cor, al cervell i a les extremitats inferiors (macroangiopatia diabètica).

Aquestes complicacions són degudes a les alteracions metabòliques que pateixen els diabètics i són proporcionals al grau de descontrol metabòlic que presenta cada individu al llarg de la vida.

Polineuropatia diabètica

És una complicació freqüent de la diabetis i és l’afectació dels nervis perifèrics (extremitats inferiors) de les persones que la pateixen. Els nervis perifèrics són els “fils de connexió” entre el cervell i els teixits perifèrics (músculs, pell, articulacions…), a través dels quals el cervell rep informació del que passa a la perifèria (sensacions, estímuls dolorosos…) i envia ordres per moure la musculatura. Les alteracions dels nervis perifèrics es poden detectar explorant els reflexos i la sensibilitat del pacient.

En fases inicials pot ser completament asimptomàtica. En els casos més greus, es produeix una pèrdua de sensibilitat progressiva (es perd la sensació de tacte), sobretot als peus, juntament amb sensacions una mica especials (formigueigs, coïssor, dolor de predomini nocturn). El perill més important de la neuropatia, a més a més de les molèsties, és la pèrdua de sensibilitat, la qual cosa facilita que es produeixin ferides o cremades que es poden infectar i provocar greus problemes en els peus.

Prevenció i diagnòstic precoç

És inqüestionable que mantenir els valors de glucèmia dins dels límits normals amb un control intensiu té un efecte beneficiós sobre el sistema circulatori i un efecte protector sobre la polineuropatia.

El diagnòstic precoç és important perquè més de la meitat d’aquests pacients poden estar asimptomàtics, i tenen un major risc de presentar úlceres, infeccions i amputacions. Es recomana realitzar una exploració del peu a tots els pacients diabètics per detectar una polineuropatia; anualment, o amb més freqüència si la persona té un risc alt de patir úlceres.

A Catalunya el programa de cribratge del peu diabètic es realitza en un 84,2% dels centres d’atenció primària. A l’ABS Alt Camp Oest realitzem aquest control anualment a pacients diagnosticats amb diabetis i també 3 visites a l’any amb el podòleg pel control i cura dels peus.

Malaltia vascular i DM

Està comprovada des de fa temps la relació entre una diabetis insuficientment controlada amb una hiperglucèmia sostinguda i persistent, encara que no sigui molt elevada, i el desenvolupament de la malaltia vascular (que afecta les venes i artèries). Tot i que hi intervenen diversos factors, hi ha proves científiques que la hiperglucèmia de llarga durada és un clar desencadenant de la malaltia vascular.

Valoració vascular i cribatge de la polineuropatia diabètica

Els mètodes més emprats en el nostre centre per al seu diagnòstic són el monofilament, el diapasó, l’índex turmell-braç (ITB) per Doppler i l’exploració física.

  • Monofilament. El test es realitza amb el monofilament pressionant en quatre punts plantars de cada peu. El test es considera positiu quan almenys hi ha un punt insensible.
  • Diapasó. Per realitzar l’exploració amb el diapasó, aquest s’ha de col·locar sobre el primer dit del peu o sobre el relleu ossi del cap del primer metatarsià, i el pacient ha de notar la seva vibració. Els pacients vulnerables a les ulceracions seran aquells en els quals la lectura sigui menor a 4.
  • Índex turmell-braç. És un test hemodinàmic, objectiu i no invasiu que permet:
    • Diagnosticar si hi ha malaltia vascular.
    • Quantificar la seva severitat.
    • Controlar l’evolució durant el seguiment.

Es calcula mesurant, amb la sonda de l’ecoDoppler, la pressió arterial sistòlica en els dos braços en l’artèria braquial, i s’utilitza la mesura més alta. La sonda de l’ecoDoppler es col·loca sobre l’artèria, i s’infla el maneguet fins que el so del Doppler desaparegui. Es desinfla el maneguet fins que el so reaparegui (pressió sistòlica). De la mateixa manera, es mesura la pressió arterial al turmell, a l’artèria tibial posterior i dorsal pedia, del costat on la pressió del membre superior ha estat més gran, utilitzant també la pressió que hàgim obtingut més alta. Es divideix la pressió arterial obtinguda al turmell entre l’obtinguda al braç. Si és <0,9, indica una sospita de malaltia vascular perifèrica. Es consideren dins de la normalitat els valors >1.

Indicacions:

  • DM Tipus 1 de més de 35 anys d’edat o amb més de 20 anys d’evolució.
  • DM Tipus 2 amb més de 40 anys d’edat.


Montse Navarro, DUI ABS Alt Camp Oest


Data publicació: Desembre 2016