Diagnòstic per la imatge: l’ecografia

En parlar d’ecografia, sempre ve al cap el control del creixement del fetus a la panxa de la dona embarassada. Però també ens serveix per a fer el diagnòstic de moltes patologies o comprovar la normalitat de molts òrgans.

La utilitat de l’ecografia

L’ecografia és l’obtenció d’una imatge a partir dels rebots (o ecos) que s’obtenen amb l’emissió d’ultrasons. Això vol dir que a través d’un transductor s’envien ones ultrasòniques a l’òrgan que es vol explorar i reboten, tornen al transductor. Les ones retornades, un cop processades per un complex sistema informàtic, es converteixen en imatge.

La facilitat de la tècnica, el fet que no necessita de grans aparells, que permet diferenciar les zones sòlides de les líquides i de les aèries, i la seva innocuïtat, fan que sigui una gran eina de diagnòstic. Les imatges que es veuen actualment poden ser bi o tridimensionals, la qual cosa multiplica les seves utilitats.

No sempre es fa a través de la pell. En ocasions s’aprofiten les cavitats naturals per aproximar-se més a l’òrgan a estudiar. Així, hi ha ecografies transesofàgiques per poder estudiar el cor, transvaginals per poder estudiar l’úter, o transrectals per poder estudiar la pròstata.

Les ecografies no fan mal. Les transesofàgiques, transrectals o transvaginals poden causar un mica de molèstia, però amb lubricació, i si calen sedants, es toleren molt bé.

Per a què es fa servir?

La seva principal utilitat és per a veure estructures toves de tot el cos: coll, tiroide, cor, vasos sanguinis, ganglis, mames, testicles, tendons, lligaments, músculs, pròstata.

També és molt útil per dirigir les biòpsies a través de la pell al punt exacte.

Com totes les eines diagnòstiques, les ecografies són una exploració que ajuda el metge en el diagnòstic o tractament quan té dubtes. Això vol dir que l’ecografia es farà a petició del metge.

Qui la fa?

L’ecografista és el radiòleg especialista en fer ecografies i sol ser el professional que la realitza. Però per la seva senzillesa, accessibilitat i relativament fàcil interpretació, molts metges de família, internistes, ginecòlegs i cardiòlegs n’han après la tècnica per a poder fer en exploracions simples i de diagnòstic ràpid.

Quina preparació necessiten?

Depèn de la zona. Per a les abdominals es requereix dejuni de més de sis hores; per a les de l’aparell urinari, pròstata i ginecològiques, es requereix una ingesta suficient d’aigua per a tenir la bufeta plena. Per a la resta, habitualment res.

Les ones ultrasòniques es consideren innòcues, no irradiants, i és per això que les utilitzem per a l’exploració del fetus dins la panxa, però també es poden fer tantes com calgui sense suposar un risc afegit al pacient.


Anna Rosa Nubiola,  Metgessa de família EAP Sarrià, Vallvidrera i Les Planes


Data publicació: desembre 2016