Cànnabis. Mites i realitats

Estudis recents analitzen els canvis de tendència en la percepció social del cànnabis. Com a societat, què sabem del cànnabis i dels seus efectes?, com de segur/perillós el considerem?, amb què associem el cànnabis (diversió, riure, amics, nervis, il·legalitat, trastorn mental…)?

Percepció social

Factors com la normalització de la seva presència i la seva major visibilitat al carrer en comparació a altres drogues il·legals (cocaïna, drogues de disseny, heroïna, etc.) contribueixen a la percepció social del cànnabis com “una droga tova” allunyada dels riscos que fins ara s’associaven als tòxics.

A més, alguns sectors posen sobre la taula el debat de la regulació del cànnabis. Aquest debat inclou una àmplia varietat de postures, des de posicions tendents a una major permissivitat cap a unes altres que prefereixen l’enduriment de les lleis que regulen el seu consum, cultiu i venda.

Tots aquests factors dibuixen el marc actual des del qual es percep i s’entén el cànnabis avui. Des d’aquestes línies, proposem la reflexió i el qüestionament d’algunes de les afirmacions més comunes que s’associen al cànnabis. Moltes donen lloc a creences errònies o mites que convé revisar per estar ben informats.

Què és el THC? El tetrahidrocannabinol (THC) és el principal component psicoactiu del cànnabis.Totes les parts d’aquesta planta contenen en major o menor proporció THC; la quantitat depèn de múltiples factors, especialment de la forma de recol·lecció i de cultiu. Diverses anàlisis del tipus de cànnabis que es consumeix avui dia indiquen que el grau de THC s’ha disparat en els 20 últims anys, passant del 4 o 5% al 20% o al 23%. Per tant, estem davant una planta amb un potencial psicoactiu molt major i amb més capacitat per modificar l’estat psicològic de la persona (afectació de la memòria, percepció sensorial, pensaments, emocions i conducta).

Mite o realitat?

1.Mite: El cànnabis no “enganxa”, una persona pot deixar de consumir quan vulgui.

Realitat: És cert que el potencial addictiu del cànnabis pot ser menor al de l’heroïna o la nicotina. Igualment, quan una persona consumeix cànnabis de forma habitual pot arribar a desenvolupar una dependència, especialment quan comença en l’adolescència. En aquests casos, en interrompre el consum, pot experimentar-se un fort desig de tornar a fer-ho, davant el qual resulta difícil contenir-se.

2.Mite: La marihuana és inofensiva per a la salut perquè ve d’una planta i és natural.

Realitat: Producte natural i producte innocu no són sinònims. Actualment ningú no dubta dels efectes nocius del tabac o l’opi que també són substàncies naturals. Per altra banda, no és estrany que moltes plantes de cànnabis que arriben al mercat com a “naturals” hagin estat manipulades genèticament per aconseguir concentracions de THC (tetrahidrocannabinol) superiors al normal.

3.Mite: Fumar cànnabis resulta menys perjudicial que fumar tabac.

Realitat: El cànnabis conté molts dels carcinògens i mutàgens del tabac i en major quantitat. A més, normalment els fumadors barregen ambdues substàncies en el mateix porro. La forma de consumir-ho (fumat, sense filtre i amb aspiracions profundes) augmenta els riscos de patir càncer i malalties respiratòries.

4.Mite: El cànnabis és bo, té efectes terapèutics. “Si ho recepta el metge, no pot ser dolent”.

Realitat: En el cas de l’ús terapèutic, no s’utilitza el cànnabis tal com es consumeix en el seu ús recreatiu, és a dir, aquests pacients no fumen marihuana o haixix. El principi actiu es prepara en forma de fàrmac, es tracta d’un ús en situacions clíniques determinades i requereix la supervisió mèdica del tractament.

5.Mite: El cànnabis és “la substància del relax”.

Realitat: Moltes persones fumen porros per evadir-se i oblidar per un moment els problemes. Convé recordar que quan es passa l’efecte, les preocupacions segueixen estant allí. A més, moltes persones es troben amb els efectes contraris, ja que el cànnabis pot propiciar l’aparició d’ansietat, agressivitat o paranoia.


Llanos Artigao Castaño, Psicòloga Clínica – Prevenció, Assistència i Seguiment (PAS)


Data publicació: Desembre 2016