Qui cuida al cuidador? Suport i reconeixement a les persones cuidadores

Fer-se càrrec de l’atenció d’un familiar en situació de dependència és una realitat que afecta moltes famílies. Tots, en algun moment de la nostra vida, haurem de tenir cura d’algú o ser cuidats per algú. Però per poder cuidar, la “persona cuidadora” necessita rebre el suport extern necessari i el reconeixement públic que mereix la seva contribució.

La important tasca de la persona cuidadora

El progressiu envelliment de la població fa que hi hagi més persones amb problemes de salut crònics, de discapacitats i de dependència, que necessiten ser cuidades.

Generalment, és la família la que està a la primera línia d’atenció, assumint les principals responsabilitats de cura i atenció diària, tot i que també pot ser desenvolupada per persones contractades o voluntàries. És el que s’anomena “cuidador o cuidadora informal”, o no professional.

En aquest context, el paper dels cuidadors informals és indispensable i la seva tasca d’entrega i dedicació als altres comporta un considerable esforç físic i emocional continuat, que pot influir en la seva pròpia salut i benestar (i suposar renúncies a nivell personal i social).

Amb l’objectiu d’oferir suport a les persones que cuiden familiars malalts i/o dependents, la Xarxa pel Suport a les Famílies Cuidadores (XSFC) va publicar l’any 2015 la guia “I vostè com està?”, amb la participació i les aportacions conjuntes de professionals de la salut i persones cuidadores.

El 5 de novembre se celebra el “Dia del cuidador” en reconeixement a aquelles persones que es dediquen a cuidar a persones malaltes o dependents.

 

Per quines etapes passa un cuidador?

Ésser cuidador és un procés que travessa 3 grans etapes i en cada una d’elles cal oferir- los suport formal (serveis oferts per l’administració pública) i informal (de familiars i amics).

1. El cuidador/a expectant: de la incertesa al diagnòstic. És la primera etapa, on el cuidador encara ha de conscienciar-se del problema a mesura que un familiar va envellint o va perdent autonomia. O també pot presentar-se de forma sobtada (per accident o malaltia). En qualsevol cas, afrontar i acceptar un diagnòstic és un procés difícil que té un gran impacte emocional, tant pel malalt com pel cuidador.

2. El cuidador/a actiu: reconèixer-se com a cuidador i acceptar la realitat. En aquesta etapa, la persona cuidadora ja és conscient de les seves noves responsabilitats. Experimenta un desgast físic i psicològic important i inclús pot viure una situació d’anul·lació personal. És una etapa que pot allargar-se molt, depenent de la malaltia i del seu pronòstic.

3. El cuidador/a invisible: Viure la pèrdua i el dol. Sol començar quan el familiar mor i el cuidador ha de refer la seva vida. És una etapa de canvi, on el seu coneixement i expertesa deixa de ser visible.


Informació addicional d’interès:

Guia “I vostè com està?

Canal Salut. Cuidadors informals