Anticonceptius: gaudeix del sexe sense sorpreses no desitjades

La sexualitat forma part de totes les persones, des del naixement fins a la mort. En les relacions sexuals sempre ha de prevaler el respecte i el desig mutu. Amb la sexualitat obtenim plaer, sentim desitjos, emocions, atracció i també mantenim relacions quan desitgem tenir fills. Però quan es volen separar les relacions de la possibilitat de tenir fills, s’utilitzen els mètodes contraceptius.

Tipologia d’anticonceptius

1. Mètodes de barrera

  • Preservatius. Impedeixen el contacte entre els espermatozous i l’òvul. En general, és el mètode més recomanat per als joves i l’únic que té la doble funció de prevenir l’embaràs i les infeccions de transmissió sexual. No té cap contraindicació i l’eficàcia és molt alta si s’utilitza correctament.
    • Preservatiu masculí: és una funda que recobreix el penis. Cal posar-lo amb el penis en erecció, abans de la penetració i és molt important retirar el penis de la vagina abans que es perdi l’erecció, per evitar que part del semen s’hi pugui quedar.
    • Preservatiu femení: és una petita bossa que s’adapta a la vagina i és tan resistent i segura com el masculí.Es pot posar fins a vuit hores abans de la relació sexual i no cal retirar-lo immediatament després de l’ejaculació.
  • Diafragma. És una circumferència de goma que es col·loca al fons de la vagina, s’adapta al coll de l’úter i impedeix el contacte entre els espermatozous i l’òvul. És eficaç per prevenir l’embaràs. Sempre és convenient d’utilitzar-lo amb crema espermicida.

2. Mètodes naturals

Aquests mètodes no són efectius per la prevenció de l’embaràs ni per la prevenció de contagi d’infeccions de transmissió sexual. Els mètodes naturals es basen en l’observació de símptomes i signes associats a l’ovulació, i en l’adaptació de la relació sexual a les fases fèrtils o no fèrtils del cicle sexual en funció de si es vol o no un embaràs, sense l’ús de fàrmacs ni procediments mecànics ni quirúrgics.

  • Mètode Ogino-Knaus (calendari). Consisteix a abstenir-se de tenir relacions sexuals durant els dies fèrtils.
  • Temperatura basal.
  • La ‘marxa enrere’. Consisteix a retirar el penis de la vagina abans que es produeixi l’ejaculació. És un mètode que interfereix negativament en la relació sexual perquè produeix insatisfacció, principalment a la dona. La seva fiabilitat és baixa, ja que abans de produir-se l’ejaculació es produeix una petita emissió de semen no controlada que pot produir un embaràs no planificat.

3. Mètodes intrauterins

  • Dispositiu intrauterí (DIU). Es tracta d’un petit objecte de plàstic i metall que es col . loca dins l’úter per impedir-hi la nidificació de l’òvul. N’hi ha de diferents tipus i és un professional de la salut qui ha d’indicar quin és el més adequat. La col·locació i l’extracció sempre són a càrrec d’un metge o d’una metgessa. Una vegada col·locat, té una durada d’entre tres i cinc anys i s’ha de fer un seguiment mèdic anual. Té una eficàcia alta. Preveu de l’embaràs però no de les infeccions de transmissió sexual.

4. Mètodes permanents

Consisteixen a interrompre el camí de pas dels òvuls o dels espermatozous de manera definitiva. En les dones consisteix en l’esterilització tubària i hi ha diferents tècniques. Les més habituals són:

  • Lligadura de trompes. És una intervenció quirúrgica que s’ha de plantejar com a definitiva. Consisteix a lligar les trompes de Fal·lopi, de manera que no poden passar-hi ni els espermatozous ni l’òvul. Es pot practicar mitjançant cirurgia tradicional o per laparoscòpia. És una intervenció més complicada que en el cas dels homes i es pot realitzar amb anestèsia general o epidural. No altera el procés hormonal, per tant, no interfereix en les relacions sexuals ni en el desig. L’eficàcia contraceptiva és molt alta però no protegeix de les infeccions de transmissió sexual.
  • Vasectomia. És una tècnica senzilla que es practica en els homes i que no comporta grans riscos. Consisteix en la lligadura dels conductes deferents (que són els que porten el semen des dels testicles fins a la pròstata), per impedir que els espermatozoides surtin a l’exterior, juntament amb el líquid seminal. La vasectomia es realitza amb anestèsia local, de forma ambulatòria i no afecta la resposta sexual. S’ha de plantejar com a tècnica definitiva i l’eficàcia és molt alta.

5. Mètodes hormonals

Són mètodes farmacològics que contenen substàncies hormonals que actuen inhibint l’ovulació. La seva eficàcia és molt bona per evitar un embaràs. Sempre és recomanable l’assessorament del professional de la salut per orientar-ne l’ús, detectar possibles contraindicacions i prescriure el més adequat. Cap mètode hormonal preveu les infeccions de transmissió sexual.

  • Píndoles contraceptives.
  • Pegat contraceptiu.
  • Injeccions hormonals.
  • Implant subcutani.

Raúl Yuste, Metge especialista en addiccions – Prevenció, Assistència i Seguiment (PAS)


Data publicació: Octubre 2016