Mosquit tigre. Com evitar que n’hi hagi tants i que ens piquin! 

L’estiu de 2004 es va detectar per primera vegada a Catalunya la presència del mosquit tigre, que s’ha anat estenent arreu del territori, sobretot en àrees urbanes. A més de les molèsties que produeixen les seves picades, també poden ser transmissors de malalties. Per això, es fa necessari prendre mesures de prevenció i control de la seva proliferació.

Què cal saber sobre el mosquit tigre

Com és? És originari del sud-est asiàtic i se’l coneix com “mosquit tigre” o “tigre asiàtic” per la seva coloració característica: negre amb ratlles blanques al cap, al cos i a les potes. Fa entre 2 i 10 mm.

On viu? El seu cicle vital presenta 4 fases: ou, larva, pupa i adult. Els ous i larves viuen en petites masses d’aigua estancada de qualsevol cavitat natural (interior de troncs d’arbre) o dins de recipients artificials (bidons, plats de testos, safareig, etc.). Si l’aigua en la qual s’estan desenvolupant s’evapora o s’elimina, les fases aquàtiques del cicle moren. L’estiu i la tardor són els períodes més favorables per al seu desenvolupament.

Com actua? Són les femelles les que piquen, ja que necessiten sang per desenvolupar els ous. Ho fan principalment de dia, poden produir gran nombre de picades, es concentren a l’exterior de les cases i tenen preferència per les àrees ombrívoles. Volen només fins a uns 400 metres del lloc de cria.

Quins efectes causen les picades? Aquest mosquit té un comportament molt agressiu, ja que les picades són molt més nombroses i doloroses que les dels mosquits autòctons. Produeixen una fava gran molt pruriginosa que dura més temps que les picades per altres espècies de mosquit.

Transmissor de malalties? Pot arribar a transmetre algunes malalties, com les produïdes pels virus chikungunya, dengue i Zika, si ha picat abans a una persona que les tingui. A Catalunya se n’han detectat casos però tots ells tenen antecedents d’haver viatjat a zones endèmiques com són el sud-est asiàtic, l’Àfrica o el Carib i d’haver estat picats per mosquits durant la seva estada.

Consells i recomanacions

A casa, evitar les acumulacions d’aigua:

  • Buidar dos cops per setmana o posar cap avall els recipients de l’exterior que puguin acumular aigua: joguines, cendrers, galledes, piscines de plàstic, etc.
  • Buidar sovint o tapar amb tela mosquitera espessa els safareigs i basses petites.
  • Treure o buidar els plats de sota els testos quan l’aigua s’hi acumuli i canviar sovint els plats dels animals domèstics.
  • Mantenir cobertes les piscines mentre no s’utilitzin. Si són inflables, buidar-les sovint.
  • Evitar acumulacions d’aigua en zones de drenatge o canals de desguassos, canaleres de teulats i terrasses. Cobrir els forats del terreny i tapar amb sorra els forats dels troncs d’arbre.

Per evitar les picades:

  • Evitar l’entrada de mosquits instal·lant mosquiteres a les finestres, portes i altres obertures.
  • Portar roba de màniga llarga, millor de color clar, i mitjons.
  • Limitar les activitats a l’exterior a les hores de més activitat del mosquit.

En cas de picades…

  • Rentar i desinfectar bé la zona de la picada i portar a terme un tractament per alleujar els símptomes.
  • Si les molèsties persisteixen, consulteu el vostre centre de salut.

Ús de repel·lents

  • Fer-lo servir només a l’exterior i durant el temps necessari, complint estrictament les instruccions d’ús, especialment el nombre d’aplicacions diàries permeses.
  • No aplicar-lo en nens menors de 2 anys. En nens més grans s’evitarà sempre que es pugui. Mai posar-lo a les mans dels infants, ja que se les poden ficar a la boca o als ulls.
  • No és aconsellable aplicar-lo a la roba.
  • Quan ja no sigui necessari el repel·lent, cal netejar bé la pell amb aigua i sabó.
  • Si presenteu algun tipus de reacció a la pell, renteu-vos bé la zona amb aigua i sabó i consulteu el vostre equip sanitari.