Sexe i Drogues, sense Rock and Roll

Existeix poca informació sobre el consum de drogues i la seva relació amb alteracions sexuals, tot i així alguns estudis han assenyalat que fins a un 60% de pacients amb diagnòstic de trastorn per ús de substàncies poden presentar disfuncions sexuals.

Influència de les drogues a les relacions sexuals

Les drogues més relacionades amb alteracions sexuals són l’alcohol, els opiacis i la cocaïna. Tot i així, altres substàncies com les drogues de síntesi també han estat relacionades amb desinhibició sexual i alteracions de l’esfera sexual. Així mateix, el seu consum regular està associat a major risc de presentar malalties mèdiques, com ara malalties infeccioses i de transmissió sexual, així com embarassos no desitjats.

La utilització de substàncies actives a nivell cerebral en l’àmbit sexual pot variar en funció de la cultura o procedència del pacient.

Efectes negatius de les dogues sobre la funció sexual

Malgrat que algunes substàncies poden augmentar la resposta sexual en les etapes inicials de l’addicció, podent-se observar fins i tot un primer ús de drogues en individus amb disfuncions sexuals prèvies, l’ús crònic d’aquestes substàncies tendeix a deteriorar totes les fases de la resposta sexual humana, tant en els homes com en les dones.

L’alcohol i altres drogues poden afectar la funció sexual interrompent o variant els nivells de neurotransmissors (especialment serotonina, noradrenalina i dopamina), modificant l’acció d’hormones relacionades amb l’excitació sexual (com ara testosterona, estrògens i progesterona) o bé afectant directament la tensió arterial i altres mecanismes fisiològics implicats en la resposta sexual.

Les disfuncions sexuals més habituals entre els drogodependents són la inhibició de l’excitació psicològica i física (erecció/lubricació vaginal), el retard ejaculatori i l’anorgàsmia.

Recomanacions

Patir un trastorn sexual pot influir en les recaigudes en el consum, buscant l’estimulació i el rendiment sexual o afavorint la desinhibició, el que disminuiria la motivació per a l’abstinència.

Donada la prevalença de disfunció sexual en pacients consumidors de substàncies i tenint en compte que pot ser un factor determinant de manteniment, recaiguda i/o abandonament del consum, el metge hauria d’interrogar al pacient sobre la seva funció sexual i informar-lo dels possibles efectes i seqüeles del consum de substàncies a mitjà/llarg termini.


Anna Romaguera, Psiquiatra – Prevenció, Assistència Seguiment (PAS)


Data publicació: Maig 2016