Fibril·lació auricular

La fibril·lació auricular (FA) és l’arítmia cardíaca més freqüent en la pràctica clínica, genera gran nombre de visites als serveis d’urgències i molts ingressos hospitalaris.

Què cal saber?

La fibril·lació auricular (FA) afecta el 0,4% de la població general, però la seva prevalença augmenta amb l’edat, de manera que si en les persones majors de 65 anys és del 4-5%, en els majors de 80 anys passa al 9%.

La majoria de les vegades és asimptomàtica, i per això sovint es detecta per les seves complicacions, com l’ictus o la insuficiència cardíaca.

Tipus de fibril·lació

  • De diagnòstic recent. Inclou la detectada per primera vegada, la d’aparició recent i la de començament desconegut. Pot ser simptomàtica o asimptomàtica.
  • Paroxística. La que desapareix sense fer res al cap de 7 dies o menys (generalment < 48 hores).
  • Persistent. La que té una durada superior a 7 dies, amb poca probabilitat de recuperar el ritme normal.
  • Permanent. Ritme estable a FA.

Quines són les causes?

Es distingeixen dos tipus de causes:

  1. Causes relacionades amb trastorns del cor com la cardiopatia isquèmica, insuficiència cardíaca, valvulopaties o altres arítmies.
  2. Causes no cardíaques com els trastorns tiroïdals (hipertiroïdisme), hipertensió arterial, infeccions agudes respiratòries (pneumònies), o alteracions electrolítiques entre d’altres.

El consum excessiu d’alcohol o d’altres drogues, la sobrecàrrega física o l’obesitat són també factors predisposants.

Com que la FA pot ser asimptomàtica, el diagnòstic pot quedar ocult fins a l’aparició de complicacions, o fins que es realitza una exploració física per qualsevol motiu, en què es troba un pols irregular o un batec irregular del cor a l’auscultació. Això ens obliga a fer un electrocardiograma que ens mostrarà la fibril·lació.

Per què és tan important la FA?

La FA pot provocar una sèrie de complicacions greus que obliguen a realitzar un tractament preventiu, destaquen:

  • La malaltia vascular cerebral aguda o ictus, que poden tenir fins al 25% dels pacients de més de 80 anys.
  • També pot ser causa o conseqüència d’una insuficiència cardíaca provocant una disminució del funcionament del cor de fins a un 20%.
  • Pot acabar provocant una angina de pit amb disminució del rec sanguini al cor.
  • Disminució de la capacitat de fer activitat física o cognitiva.

És per tot això que en l’estudi de la FA caldrà un estudi més a fons del cor amb ecocardiograma, Holter, i estudis electrofisiològics o proves d’esforç.

I com la tractem?

Primer de tot hem de valorar les causes desencadenants per si podem tractar-les, controlar la freqüència i el ritme cardíacs amb fàrmacs i prevenir les complicacions cardioembòliques. En aquest últim cas cal recalcar que sempre s’ha de descoagular al pacient que presenti una FA, a no ser que existeixin contraindicacions.

El tractament de primera elecció serà el sintrom® o l’aldocumar®, els anticoagulants usats des de fa molts anys.

No obstant això, han aparegut alternatives a tots dos medicaments que es recomanen, segons recomanacions del CatSalut, en els següents supòsits: quan hi ha al·lèrgia o intolerància a algun dels dos esmentats, quan no aconseguim els resultats de descoagulació esperats, o quan es fa molt difícil, per les característiques del pacient, poder fer controls de coagulació.

És una urgència?

Generalment la manejarem a l’Atenció Primària, però caldrà una valoració urgent hospitalària quan aquesta alteració del ritme provoqui malestar o símptomes evidents com en el cas de l’angina de pit o insuficiència cardíaca, pèrdues de coneixement o freqüència cardíaca molt ràpida.


Jordi Arrufat, Metge de família EAP Sarrià – Vallplasa


Data publicació: Maig 2016