Per què s’administra vitamina K als nadons?

Quan neix un nadó, els professionals d’infermeria pediàtrica hem de realitzar una sèrie de cures mínimes. De totes elles, l’administració de vitamina K intramuscular és l’única que és dolorosa, però és molt important el paper que juga en els primers dies del nadó.

Cures mínimes i proves en nadons

Les cures mínimes que es realitzen en nounats són l’aplicació d’una pomada als ulls per prevenir la conjuntivitis neonatal i una injecció de 1 mg de vitamina K intramuscular, per prevenir les hemorràgies perinatals.

També els hi realitzem 2 tests per descartar diferents malalties: la coneguda com la prova del taló (per descartar metabolopaties congènites) i un test per descartar la sordesa perinatal (Potencials Evocats Auditius).

La importància de la vitamina K

En néixer, els nadons tenen nivells baixos de vitamina K, una vitamina molt important per al sistema de la coagulació, ja que sense aquesta poden presentar sagnats. Això és perquè la vitamina K no es mobilitza fàcilment a través de la placenta de la mare al nadó. A més, en adults la vitamina K prové normalment de la dieta i de la síntesi pels bacteris a l’intestí, però en els nounats l’intestí no està colonitzat en néixer (no té els bacteris dels adults) i per tant no hi ha producció bacteriana de vitamina K. Igualment, ni en la llet materna (ni en l’artificial) hi ha prou nivells d’aquesta vitamina per evitar la seva administració extra.

Administració intramuscular versus oral. Hi ha la possibilitat d’administrar la vitamina K de forma oral, però s’ha d’administrar durant diverses setmanes, no queda clara quina és la seva absorció intestinal i no s’ha comprovat la mateixa eficàcia que la intramuscular. Avui dia no representa una alternativa fiable.

En ser tan important en els factors de coagulació, si no administrem la vitamina K, els nadons poden presentar sagnats espontanis en diferents etapes de la seva vida:

  • En les primeres 24 hores (anomenada precoç).
  • Entre el dia 2 al dia 14 de vida (anomenada clàssica).
  • A partir de la 2a setmana fins als 6 mesos de vida (anomenada tardana).

Aquest sagnat es pot presentar en diferents localitzacions, les més comunes serien:

  • L’àrea del melic.
  • Presència de sang en les deposicions del nadó.
  • Les membranes mucoses (revestiment del nas i la boca).
  • Llocs on hi ha hagut una punció amb agulla.

Però també es pot presentar:

  • Sang a l’orina.
  • Hematomes a diferents localitzacions.
  • Cefalohematoma (fent pensar en sagnat per sota d’un dels ossos del crani).
  • Hemorràgia intracranial.

Aquests sagnats són tots perillosos, però el realment important és el sagnat intracranial, ja que té molt mal pronòstic, podent deixar seqüeles neurològiques en la majoria de casos, o fins i tot la mort del nadó.

És per totes aquestes raons que, tot i haver de realitzar una injecció als nadons, creiem que els beneficis d’aquesta administració supera amb escreix els problemes derivats, bàsicament el dolor.


Pablo Ercoli, Pediatre Pediatria dels Pirineus, SCCLP


Informació addicional d’interès:

Ús profilàctic de la vitamina K per a la malaltia hemorràgica del nounat