Escàner o TAC?

L’escàner és un terme derivat de l’anglès scanner, popularment acceptat i utilitzat, que dóna nom a la tècnica diagnòstica de la tomografia axial computada o TAC, que utilitza els raigs X per estudiar les diferents estructures de l’organisme.

Com funciona

Utilitzat des de la dècada dels anys 70, l’escàner o TAC permet la visualització dels òrgans interns de l’organisme gràcies a la diferent densitat dels teixits que el componen. Així, la densitat de l’aigua es representa com 0, la de l’aire com -1000 i la de l’os com +1000. Entre ambdós extrems es troben totes les densitats de tots els teixits i òrgans del nostre cos, que gràcies a les innovacions tecnològiques i informàtiques i a la possibilitat de digitalitzar les imatges, es poden diferenciar molt bé. Per això l’escàner proporciona un gran rendiment diagnòstic.

El risc de la irradiació

Donat que la tomografia computada utilitza raigs X, aquesta és una tècnica que proporcionarà certa dosis de radiació al pacient, major o menor en funció de diversos factors, entre els quals es troba la duració de l’exploració.

En l’actualitat, gràcies als equips més moderns, la quantitat de radiació que rep el pacient és mínima. Tot i així, és important informar el pacient sobre això perquè col·labori al màxim possible i així reduir el temps d’exploració al mínim imprescindible. El normal és que l’exploració duri entre 15 i 30 minuts, depenent de la col·laboració del pacient.

L’escàner utilitza els raigs X i proporciona certa dosis de radiació al pacient. En l’actualitat, gràcies als equips més moderns, la quantitat de radiació que es rep és mínima.

Preparació del pacient

El principal requisit d’aquesta exploració és la immobilitat del pacient, que facilita l’obtenció de les imatges i la interpretació dels resultats. Amb pacients nerviosos o ansiosos, o que no col·laborin apropiadament en aquest sentit, com els nens petits, pot ser indicat l’ús d’algun medicament del tipus relaxant o sedant suaus uns minuts abans d’entrar a la sala d’exploració.

En general, tret que el personal del servei de radiologia indiqui el contrari, el pacient no ha de prendre cap aliment sòlid des de quatre hores abans de l’exploració, però pot beure tant líquid com desitgi. Per sotmetre’s a la TAC o l’escàner, el pacient s’ha de treure tots els objectes metàl·lics, pròtesis dentals, penjolls i joies que pugui portar a sobre. No sol ser necessària la interrupció del tractament que es pugui estar prenent per prescripció mèdica.

Si es vol realitzar una TAC amb contrast, que normalment és mitjançant iode, sol ser precisa una analítica general prèvia, amb la finalitat d’assegurar-se del correcte funcionament dels ronyons del pacient, ja que el contrast s’elimina per aquesta via. El contrast s’administrarà al pacient per via intravenosa o oral, depenent de l’àrea de l’organisme que es vagi a estudiar.

En alguns pacients pot produir reaccions al·lèrgiques. Això ha de ser avisat pel personal sanitari que vagi a realitzar la prova o pel pacient que ha de sotmetre’s a ella.

El principal requisit d’aquesta exploració és la immobilitat del pacient, que facilita l’obtenció de les imatges i la interpretació dels resultats.

Utilitat de l’exploració

Les indicacions més freqüents de la TAC són:

  • Tumors de qualsevol localització.
  • Traumatismes.
  • Malalties inflamatòries o infeccions.
  • Malalties dels grans vasos arterials i venosos.
  • Malformacions genètiques.
  • Malalties neurològiques
  • Malalties múscul-esquelètiques com hèrnies discals, etc.
  • Control post intervenció quirúrgica.
  • Guia per dur a terme biòpsies.
  • Localització de cossos estranys.

Utilitat de la TAC

La TAC es reserva generalment per exploracions en les quals un estudi radiològic o ecogràfic previ no han aconseguit arribar a un diagnòstic concret. Pot estudiar-se amb la TAC la pràctica totalitat de l’organisme i segons la zona anatòmica que es vagi a estudiar l’exploració tindrà unes característiques determinades, però les zones on més habitualment s’utilitza aquesta exploració són les següents:

TAC de crani

La TAC de crani proporciona talls del crani de 8 mil . límetres de gruix, paral . lels entre sí (com si es tractessin de llesques de pa) i permet estudiar totes les estructures cranials des de diferents punts de vista. Es pot utilitzar per a l’estudi dels traumatismes cranioencefàlics i les seves seqüeles, els ictus o accidents vasculars cerebrals, les malformacions congènites, els tumors, les infeccions i les malalties degeneratives del sistema nerviós central. Quan es realitza una TAC del crani, es pot estudiar perfectament l’ull, la cavitat ocular, els nervis òptics, els sinus paranasals, etc., amb talls de 3 mil·límetres de gruix. També es poden estudiar els ossos del crani, la hipòfisi i les glàndules salivals, la boca, l’oïda, etc.

TAC del tòrax

La TAC del tòrax permet estudiar tots els òrgans continguts en el seu interior: els pulmons, la pleura, el mediastí, el diafragma i l’esòfag, així com els ossos del voltant: la columna dorsal, les costelles i l’estèrnum. La TAC toràcica no s’utilitza per a l’estudi de la mama, on la mamografia o l’ecografia mamària són millors tècniques diagnòstiques, ni per l’estudi del cor (perquè està en moviment constant), pel qual existeixen tècniques específiques de major utilitat.

TAC de l’abdomen

La TAC de l’abdomen sol reservar-se per l’estudi dels òrgans abdominals: fetge i vies biliars, melsa i tub digestiu, després de l’ús de la radiografia simple d’abdomen i de l’ecografia abdominal. La TAC de l’abdomen s’utilitza per confirmar lesions demostrades per les exploracions prèvies, per la visualització dels vasos sanguinis mitjançant l’ús de contrast, per la realització de biòpsies, la planificació de radioteràpia i la localització de cossos estranys.

TAC òssia

La principal utilitat de la TAC òssia és l’estudi de la columna vertebral, generalment després de la radiologia convencional. La indicació fonamental de la TAC de columna cervical és la detecció de fractures i la possible lesió medul·lar per la seva causa. La TAC de columna dorsal s’utilitza per a l’estudi de malalties degeneratives, infeccions o tumors sobretot després de traumatismes toràcics. La TAC de columna lumbar permet la visualització directa dels discos intervertebrals, del canal ossi i del canal medul·lar.


Dr. Salvador Giménez, Metge de família EAP Sarrià – Vallplasa


Data publicació: Març 2016