El glaucoma. Puc perdre la vista?

El glaucoma és una de les principals causes de ceguera en tot el món. Aconseguir un diagnòstic precoç per començar el tractament l’abans possible, i establir un bon programa de seguiment, són les eines més eficaces per evitar aquesta greu conseqüència.

Què és el glaucoma?

És una malaltia caracteritzada per l’augment de la pressió intraocular (PIO) fins a un nivell que lesiona el nervi òptic. Si la situació de pressió elevada es manté durant molt de temps, o aconsegueix valors exageradament alts, aquestes fibres es poden danyar de forma irreparable, és a dir, la pèrdua de visió es fa irreversible. Quan la totalitat de les fibres del nervi òptic estan malmeses, es perd per complet la capacitat de transmetre imatges al cervell, trobant-nos davant d’una ceguera total.

Per què es produeix el glaucoma?

Per l’interior de l’ull circula un líquid, l’humor aquós, encarregat de la nutrició de les estructures internes de l’ull. Té una funció similar a la sang, però com és transparent permet que el travessi la llum, el que finalment ens permetrà la visió. L’equilibri entre el sistema de generació del líquid i el que l’evacua permet controlar la pressió intraocular. Si, com a conseqüència d’algun error en aquests mecanismes, entra més líquid del que pot sortir de l’ull, la pressió augmenta i el nervi òptic es comença a danyar.

Tipus de glaucoma

  1. Glaucoma crònic d’angle obert. És el més freqüent de tots els glaucomes (75%). Es produeix pel deteriorament progressiu del sistema d’eliminació de l’humor aquós, que d’una manera natural i amb l’edat, té menys capacitat de drenatge. Es presenta molt lentament, de manera que qui ho pateix no és capaç de detectar cap anomalia.
  2. Glaucoma agut o d’angle tancat. Aquest tipus de glaucoma es presenta sobtadament amb gran dolor i disminució brusca de la visió, visió d’halos colorits al voltant dels llums, i inclús sensació de nàusees, vòmits, etc. Es produeix pel tancament brusc de les vies d’eliminació de l’humor aquós, com a conseqüència de que per la forma especial de l’ull d’aquestes persones, l’angle a través del qual s’ha d’eliminar aquest líquid és excessivament estret. Això fa que en determinades circumstàncies, les parets d’aquest angle es posin en contacte, i obstrueixen per complet el pas. La conseqüència és l’augment rapidíssim de la pressió i el dolor molt intens (dolor de clau).
  3. Glaucoma congènit. Els nens també en poden patir, per això les revisions són importants. Es produeix com a conseqüència d’un desenvolupament defectuós de les vies de sortida de l’humor aquós. Hem de sospitar que un nen pot tenir glaucoma congènit si en les primeres setmanes o mesos de vida presenta llagrimeig i fotofòbia (no és capaç de mantenir els ulls oberts quan hi ha llum). La còrnia va perdent transparència i es veu blanquinosa. Simultàniament, l’ull, com a conseqüència de l’augment de la pressió al seu interior, va augmentant de mida.

Tractament del glaucoma

Les possibilitats del tractament són majors quant més precoçment es realitza el diagnòstic. Per aquest motiu, i atès que sovint no detectem que passi res, és recomanable fer revisions periòdiques amb l’oftalmòleg, cada 3-5 anys.

El tractament té com a objectiu conservar la visió i el camp visual tal com estaven en el moment del diagnòstic, doncs avui dia és impossible la regeneració de les fibres del nervi òptic que ja estan malmeses.

Sigui com sigui, el control un cop saps que pateixes glaucoma és per tota la vida.

  1. Tractament mèdic: en els casos més lleus, és molt probable que la malaltia es mantingui sota control amb la utilització de col.liris hipotensors oculars. Aquests col·liris s’han d’aplicar una o diverses vegades al dia, segons prescripció de l’oftalmòleg, i s’han de mantenir indefinidament.
  2. Tractament quirúrgic: en cas de què el tractament amb col·liris no funcioni, pot ser necessària una operació per millorar el pas de l’humor aquós per l’ull.