L’espirometria

L’espirometria és la tècnica que permet l’exploració de la funció pulmonar. Gràcies a aquesta prova podem mesurar una sèrie de paràmetres que ens informen de la salut dels nostres pulmons.

La tècnica

Per realitzar l’espirometria, demanem al pacient que faci una inspiració màxima i que, a continuació, realitzi una espiració el més forta i sostinguda possible. Per donar la prova com a bona, el màxim esforç espiratori s’ha d’haver sostingut durant almenys 6 segons. Gràcies a això, podem mesurar el volum d’aire espirat i la velocitat a la qual ha sortit, fet que ens permet observar com funciona la vostra via aèria.

Quan hem de sol·licitar una espirometria?

Les indicacions de l’espirometria en atenció primària són les següents:

  • Avaluar símptomes respiratoris: per exemple, una persona que té tos de fa setmanes.
  • Detectar individus en risc: per exemple, fumadors.
  • Valorar la gravetat de la malaltia pulmonar ja coneguda o quan la diagnostiquem.
  • Valoració abans d’una operació en un pacient que tingui malaltia pulmonar.
  • Valoració de la resposta al tractament instaurat.
  • Seguiment i control en els pacients afectats per malalties pulmonars.

Les dues principals malalties pulmonars cròniques amb les quals ens trobem a l’atenció primària són la MPOC (malaltia pulmonar obstructiva crònica) i l’asma.

Quins paràmetres mesurem en una espirometria?

L’espirometria ens pot oferir moltes dades, però els quatre paràmetres més importants en els quals ens fixarem més són:

  • La forma de la corba que s’obté.
  • La capacitat vital forçada (CVF), quant volum total d’aire podem mobilitzar.
  • El volum espiratori màxim en el primer segon (VEMS1), la velocitat i quantitat d’aire que podem expulsar en un segon.
  • El quocient entre aquestes dues últimes dades (VEMS1/CVF).

Interpretació dels resultats

Per interpretar correctament els resultats de l’espirometria, en primer lloc s’ha de plantejar si està ben r ealitzada. Per això s’ha d’explicar amb detall l’exploració i la tècnica al pacient, realitzar tres vegades la prova per escollir el millor resultat i no repetir-la més de vuit vegades per la probable fatiga del pacient.

Si l’espirometria està ben realitzada, i amb els resultats a la mà, ens preguntarem si la corba i els altres paràmetres ens confirmen la normalitat o no de la funció pulmonar.

Una vegada orientat el diagnòstic, els resultats també ens proporcionen informació sobre la gravetat de la patologia: lleu, moderada o severa.

L’espirometria en la Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC)

Tot i que els experts estan d’acord en què no existeix una única mesura que proporcioni una avaluació adequada de la gravetat real de la MPOC en un pacient individual, l’espirometria pot:

  • Avaluar la gravetat de l’obstrucció del flux aeri que té la malaltia.
  • Guiar la teràpia.
  • Predir el pronòstic.

Per donar la prova com a bona, el màxim esforç expiratori s’ha d’haver sostingut durant almenys 6 segons.

La prova broncodilatadora

De vegades interessa saber si els resultats d’una espirometria milloren o no gràcies a l’acció dels medicaments broncodilatadors inhalats. Així, després d’una primera espirometria, es realitza una inhalació d’una dosi estandarditzada d’un d’aquests medicaments, generalment el salbutamol, i es realitza una altra espirometria passats uns minuts.


Dr. Salvador Giménez,  Metge de família EAP Sarrià – Vallplasa


Data publicació: Gener 2016