El preu de les certeses. Article de reflexió sobre les addiccions.

“Addicció és aquella conducta que t’escurça la vida mentre te la fa semblar millor del que en realitat és”

Podem concebre qualsevol addicció com si fos un iceberg: la part que veiem emergir de l’aigua és petita en comparació amb la part que queda submergida i oculta. Aquesta és la base que sustenta el problema i, si treballem sobre aquesta base, tindrem més garanties d’aconseguir un canvi més perdurable.

De què es compon aquesta part submergida de l’iceberg? De conflictes emocionals que se’n deriven de la insuficient educació emocional que rebem durant aquesta infància i adolescència.

“Les emocions són importants perquè ens indiquen cap a on hem de dirigir la nostra conducta”

Per què és important l’educació emocional? Perquè som éssers socials i articulem la nostra conducta, més enllà de les reaccions instintives, a través de les nostres emocions. Aquestes són summament importants perquè ens indiquen cap on hem de moure’ns, per tant, no saber interpretar-les o com canalitzar-les ens porta al dolor i posteriorment, al sofriment, que és la incapacitat d’aprendre del dolor.

De tot el paquet d’emocions que tenim a la nostra disposició, la que pot resultar més primària és la por, la qual ens permet portar a terme les conductes necessàries per posar fora de perill la nostra integritat física, com resposta immediata a un perill imminent o com a resposta preventiva o anticipada a aquesta.

“Viure en comunitat produeix una nova por: la por a la incertesa social”

Com espècie, hem crescut aprenent a gestionar aquesta por a la incertesa a través de la comunitat de pares en la que vivim i, d’aquesta unió, han sorgit avenços dels quals ens hem beneficiat tots i que ens han permès, per exemple, augmentar la nostra esperança de vida i també la qualitat d’aquesta.

Però (sempre hi ha un però) viure en comunitat produeix també un altre tipus de por: la por a la incertesa social, a no encaixar en el que s’espera de nosaltres o a no rebre allò que esperem de la resta.

Com gestionem la incertesa social? Generalment, el que fem és buscar seguretat o certesa; la busquem a les nostres relacions (en totes) siguin d’amistat, de parella o familiars. Però pot ocórrer que les relacions que mantenim no ens proporcionin la certesa que desitgem o que nosaltres demanem més del que se’ns brinda. Què fem llavors?

Tenim opcions: ajustar les nostres expectatives, negociar, promoure canvis o sol . licitar-los en l’altre. Però aquests moviments tenen un risc: que l’altre no estigui disposat a viure aquest canvi en la relació. Arribats a aquest punt, potser una bona opció seria “el distanciament o la separació permanent” i la recerca d’altres persones més satisfactòries, però… I si no aconsegueixo negociar ni trencar la relació per la incertesa de la por a allò què pugui succeir? Bé, doncs haurem de buscar altres seguretats, i és aquí on entraran en joc les obsessions, les addiccions i les dependències. Distractors que ens regalaran, durant un temps, una agradable sensació de falsa seguretat.

“Excepte la mort res és més segur que l’efecte d’una droga en l’organisme”

Un conegut em deia que, excepte la mort, res a la vida és més cert que l’efecte d’una droga. Jo afegiria que també és molt certa la dinàmica que s’estableix darrere del consum, perquè saps el que vindrà després i aquella sensació de saber és tranquil·litzadora. No oblidem que tendim a preferir el mal conegut al bo per conèixer.

Vist des d’aquest punt de vista, el consum de substàncies busca reduir la incertesa que la persona pateix, generant una dinàmica diferent al que creu controlar però que el porta a l’autodestrucció pel preu físic i emocional que aquesta implica.

“Una persona amb il·lusions té poc espai en el seu cap per a addiccions”

El tractament des d’aquest punt de vista implica l’empoderament de la persona, ajudant-la a ser autònoma, a ser independent de les circumstàncies i les persones del seu entorn; acompanyant-la en la presa de decisions que incideixen en la seva realitat i l’ajudin a modificar-la a la seva conveniència dins d’uns límits permissibles. Tot això porta a encerts que seran gaudits i errors que produiran importants aprenentatges, però no pot haver-hi més falta de decisions, perquè aquestes van ser les que el van portar al consum.


Miguel Angel Raya, Psicòleg Prevenció, Assistència i Seguiment (PAS)


Data publicació: Deesembre 2015