Envellir amb dignitat

Un dels trets característics de la nostra societat és l’envelliment de la població, en un sol segle s’han guanyat 30 anys de vida. Es tracta doncs d’una important influència demogràfica de persones grans al nostre entorn. És necessari reconèixer a les persones grans amb els seus recursos i experiència de vida, tenint present que aporten una font de cultura, maduresa emocional, saviesa i cohesió social en el seu entorn familiar i ciutadà. Envellir de manera activa i amb dignitat és la fita més important a seguir en la nostra societat i ajudar a les persones grans a fer-ho mitjançant la promoció d’un envelliment actiu i saludable.

Seguretat i bon tracte per a la gent gran

L’increment de la taxa d’envelliment de la població és un fet present a la major part dels països europeus. A Catalunya, la població de més de 65 anys l’any 1991 era del 14,31%, l’any 2013 del 17,94% i, segons les previsions de l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’any 2051 serà del 30,83%.

Viure més anys també implica un augment probable de la dependència i la necessitat de suport de tercers a l’hora de realitzar les activitats de la vida diària, es tracta doncs, d’una situació de vulnerabilitat que en alguns casos, pot implicar un major risc de patir possibles situacions de maltractament.

Per tant, el maltractament a les persones grans és multidimensional i depèn de molts factors i situacions diverses, que poden anar des de la violència i l’abús físic, sexual i psicològic, l’abús material o financer, així com la negligència i l’abandó.

Per poder atendre aquesta necessitat creixent de treball i seguretat entre les persones grans, el Govern de la Generalitat va aprovar el primer “Pla integral de seguretat de les persones grans, 2015-2018”, que té en compte que la dignitat de les persones no té edat, és sempre la mateixa en qualsevol moment de la vida.

Quines formes de maltracte poden patir les persones grans?

Existeixen 7 formes de maltractaments consensuades per la comunitat científica. Aquestes categories de maltractament poden ser visibles a l’àmbit familiar, institucional o a l’àmbit social/estructural.

  1. Maltractament físic: Ús de la força que produeix ferides, dolor o lesions. També l’ús inapropiat de fàrmacs i restriccions físiques, alimentació forçada i càstigs físics.
  2. Maltractament sexual: Qualsevol contacte sexual no consentit (o quan la persona gran és incapaç de donar el seu consentiment).
  3. Maltractament psicològic o emocional: Provocar angoixa, por o estrès mitjançant paraules o actes, així com el fet d’aïllar la persona de relacions socials i dificultar-li les activitats quotidianes.
  4. Maltractament econòmic: Ús il·legal, inapropiat o l’espoli del patrimoni, diners o béns.
  5. Negligència: No-compliment o rebuig de les obligacions i deures vers una persona gran: desatendre les necessitats bàsiques, com l’alimentació, el vestir, la higiene, l’allotjament, la salut, el confort i la seguretat personal.
  6. Abandó: Deserció per part de les persones integrades en el nucli familiar o figures legals que han assumit la responsabilitat de proveir cures a una persona gran que tenen a càrrec seu.
  7. Vulneració dels drets: Als anteriors, cal afegir la manca de respecte als drets d’autonomia per prendre decisions, a les opinions i els valors, a la preservació de la intimitat o privacitat, l’ingrés involuntari en una institució i l’assetjament immobiliari.

Barreres per a la detecció: silenci, negació i edatisme

Hi ha certs obstacles que dificulten la tasca dels professionals per detectar els casos de maltractament:

  • La persona gran, rarament ho comunica i denuncia i per tant, roman ocult i amagat. És mostra reticent a admetre i reconèixer la situació per temor a possibles represàlies, vergonya, xantatge emocional, etc. Els problemes de memòria, manca de consciència, dependència, indefensió, aïllament o desconeixement dels recursos per demanar ajuda també poden ser causes o circumstàncies que incideixen directament en aquest silenci.
  • La persona responsable del maltractament pot també ocultar-ho i negar-ho argumentant accidents, autolesions, demències o fantasies.
  • L’actitud edatista, és a dir, els prejudicis i estereotips que té la societat associats a l’edat com el deteriorament, la passivitat, la inutilitat o la malaltia, només pel simple fet de ser grans. Això comporta actituds discriminatòries i augmenta la seva vulnerabilitat.

 

EIMA, fundada l’any 2003, està formada per professionals de diferents àrees (treball social, medicina, sociologia, psicologia, dret) que treballen realitzant tasques de divulgació, sensibilització, formació, investigació, etc. per promoure i millorar el bon tracte a la gent gran, ajudar a la prevenció i a donar resposta especialitzada en casos de maltractament.

Reptes de futur

  • Informació adreçada a les persones grans i cuidadors, a través de xerrades, sessions de formació, tallers, grups de suport o altres activitats que impliquin un suport i facilitin la sociabilització i l’enfortiment de la seva xarxa social.
  • Formació especialitzada als professionals de diferents disciplines de l’àmbit social, mèdic, educatiu i jurídic amb l’objectiu de capacitar-los en habilitats i coneixements específics sobre aquest tema i ajudar a contribuir a una detecció eficaç dels factors de risc associats.
  • Conscienciació i sensibilització de la societat, fent més visible aquest fenomen a través dels mitjans de comunicació i campanyes de prevenció. Mentre que altres maltractaments com els comesos sobre els menors o les dones obtenen un gran ressò mediàtic, la informació i la difusió en el cas de les persones grans és encara insuficient.
  • Coordinació interinstitucional entre serveis socials, salut, justícia, cossos de seguretat, educació, entitats i organitzacions, etc. per abordar de manera conjunta aquesta problemàtica.
  • Recursos, estructures i equips específics per poder atendre de forma àgil i integral a les persones grans en situació de maltractament.

Hem d’estar alerta si una persona gran…

  • Explica una situació que pot considerar-se de maltracte.
  • Se li impedeix rebre visites.
  • Mostra canvis físics o té un aspecte descuidat.
  • Mostra canvis de comportament sense explicació aparent (tristesa, ansietat, etc.)
  • Pateix desnutrició, deshidratació, lesions i caigudes reiterades sense motiu aparent, etc.

Que podem fer?

Si sospitem que una persona gran està patint alguna situació d’abús, cal comunicar-ho als organismes competents: Centres d’Atenció Primària, Serveis Socials municipals, jutjats de guàrdia o comissaries de policia.