El dol. Com acceptar la mort d’un ésser estimat

El dol és un procés adaptatiu que ens ajuda a superar una situació de pèrdua quan una persona estimada ens deixa.

L’elaboració de tot dol suposa molts esforços i treballs costosos, dolor, patiment… Però també suposa una lluita emocional i un desafiament. Una elaboració correcta del dol pot donar lloc a un enriquiment personal, a un creixement individual i psicosocial. En cas contrari, una elaboració inadequada del dol, donarà lloc a problemes per al desenvolupament personal, problemes que poden ser psicològics (conflictes o inclús trastorns mentals), biològics (dolors i molèsties corporals) o psicosocials.

Tipus de dol

El dol forma part de la nostra vida i la majoria no requereixen d’una atenció especialitzada. Els dols considerats “normals”, només requereixen d’un bon acompanyament, en aquest cas són els familiars i la xarxa social els que faran aquesta funció.

Els dols complicats, o les primeres fases de dols patològics, requereixen d’un suport professional i necessiten una intervenció psicològica i/o psiquiàtrica.

Característiques del dol normal:

  • Sentiments: tristor, enuig, ansietat, impotència, soledat.
  • Sensacions: debilitat/cansament, palpitacions, sensació de falta d’aire, falta d’energia, mal de cap, sequedat de boca.
  • Conductes: aïllament social, trastorn del son, alteracions dels hàbits d’alimentació, labilitat emocional.
  • Cognicions: pensaments recurrents, moments de confusió, irrealitat, negativisme.

Quan parlem de dol complicat?

Es caracteritza perquè intervenen una sèrie de variables de risc, que poden derivar en psicopatologia. Aquestes variables (el tipus i circumstàncies de mort, l’edat evolutiva de la persona, el seu entorn sociocultural i la seva salut tant física com psicològica) ens fan pensar que aquell dol té més risc de poder-se complicar. Si la persona presenta més d’un factor de risc, augmenta la seva vulnerabilitat. Alguns exemples:

  • Pèrdues sobtades o inesperades.
  • Pèrdua d’un fill.
  • Pèrdues prematures (en especial, la de la mare, abans dels onze anys).
  • Mort per suïcidi.
  • Accidents de trànsit.
  • Mutilacions.
  • Mort de la parella en les persones grans.
  • Falta de família o família poc present.
  • Manca de xarxa social.

I què és el dol patològic?

Es caracteritzen per una elaboració inadequada d’aquesta pèrdua i evolucionen de forma patològica a un trastorn psicològic o psiquiàtric, com potser:

  • Depressions.
  • Trastorn d’ansietat generalitzada.
  • Conductes de risc, autolesions.
  • Abús de substàncies.

Punts d’alerta en adults

  • Apatia, falta de motivació, desànim generalitzat.
  • Alteracions del son.
  • Alteració per defecte o excés de l’alimentació.
  • Aïllament social.
  • Desbordament emocional.
  • Labilitat emocional perllongada en el temps.
  • Idees catastrofistes.
  • Abús de substàncies.

Punts d’alerta en nens (en funció de l’edat evolutiva)

  • Conductes de regressió.
  • Demandes d’atenció.
  • Pors nocturnes.
  • Eneuresi (orinar-se).
  • Trastorns en l’alimentació.
  • Trastorns del son.
  • Conductes de risc (adolescents).
  • Afectació en rendiment acadèmic (per excés o defecte).

Estadis del dol

Tot procés de dol passa per diferents moments o estadis, que poden durar un temps variable.

Primer estadi. Impacte i shock. Predomina la confusió, sentiment buit, sentiment d’irrealitat, a la persona li sembla que no és possible el que està vivint i verbalitza frases com “això no pot ser real, no em pot estar passant a mi”, etc.

Segon estadi. Presenta un gran impacte emocional: culpa, enuig, gran labilitat emocional, pena, tristor. La persona pot manifestar afectació física, a través de somatitzacions, dolors musculars, d’estómac, nerviosisme, poden aparèixer tics, entre d’altres.

Tercer estadi. La persona va connectant amb el seu dolor i pren consciència de la nova situació a la que haurà de fer front fent servir tots els seus recursos personals.

Quart estadi. Es caracteritza per ser el moment més llarg en el qual la persona ha de continuar amb les seva vida, adaptant-se a les noves circumstàncies, assumint nous rols socials, familiars i laborals.

Què pot fer l’usuari per superar i adaptar-se al dol?

En els primers moments:

  • Estar acompanyat, no passar el dol en soledat.
  • Permetre’s expressar emocions.
  • Buscar moments i espais per assimilar el que està vivint.
  • Atenció adequada de l’equip sanitari.

Passat un temps:

  • Mantenir uns hàbits saludables: tenir cura de l’alimentació, fer exercici, no abusar d’estimulants, (cafè, alcohol) i cuidar els hàbits de son.
  • Saber demanar ajuda, si escau.
  • Tenir una actitud activa.
  • Reprendre les activitats quotidianes.
  • Reprendre les relacions socials.

El dol es donarà per resolt quan la persona és capaç de seguir amb la seva vida havent-se adaptat a la nova situació. Si durant el procés de dol la persona es veu desbordada pel seu estat d’ànim, seria adient demanar l’ajuda d’un professional.


Chelo Bosch Braña i Aurora Plana Hernàndez, Psicòlogues sanitàries especialitzades en dol, CAP Muralles