Tingues vista amb la diabetis! Nova càmera amidriàtica al CAP Vallcarca

La retinopatia diabètica (RD) és una complicació oftalmològica que apareix en un 40-50% dels pacients diabètics i és la primera causa de ceguesa en població menor de 65 anys als països industrialitzats.

Malgrat la importància d’un cribratge periòdic d’aquesta patologia, un nombre important de pacients diabètics no fa les revisions de forma regular. El CAP Vallcarca ja disposa de la càmera amidriàtica, que ens permet la detecció precoç de la retinopatia diabètica, augmentar el nombre de diabètics als quals es realitza el cribratge, evitar desplaçaments i disminuir llistes d’espera a oftalmologia.

Què és la càmera amidriàtica? Una càmera amidriàtica és una càmera fotogràfica que permet prendre imatges de la retina i de manera general del fons d’ull, sense necessitat de dilatar prèviament la pupil·la. Ens permet una visualització del fons de l’ull d’una forma ràpida i poc molesta pel pacient. El resultat l’arxivem al seu historial i així podem compartir la prova amb els altres especialistes (oftalmòleg, endocrí…).

Què és la retinopatia diabètica?

La retina és una capa de cèl·lules situades dins de l’ull. La seva funció és captar les imatges de l’exterior i transformar-les en impulsos elèctrics que arriben al cervell. L’excés de sucre produeix alteracions de les venes i artèries de la retina i pot acabar afectant l’agudesa visual; fins i tot arribar a la ceguesa.

Les primeres alteracions que es poden detectar a la retina són petites dilatacions dels vasos sanguinis que s’anomenen microaneurismes. Després poden aparèixer petites hemorràgies i exudats al voltant dels vasos.

Podem veure la retina des de l’exterior de l’ull mitjançant un oftalmoscopi o una càmera amidriàtica, fet que permet detectar petites alteracions en fases inicials i adoptar les mesures per evitar-ne la progressió.

La retinopatia diabètica es tracta, doncs, d’una afectació silent del fons de l’ull, que en les fases inicials no provoca alteracions en la visió i que per tant el pacient no se n’adona de la seva existència. És important saber, però, que el bon control del sucre a la sang alenteix l’evolució de la retinopatia diabètica i inclús algunes lesions poden desaparèixer. Per aquest motiu cal fer controls periòdics del fons d’ull. Actualment es recomanen controls cada dos anys, tenint en compte que davant de qualsevol alteració el metge de família prendrà les accions oportunes en cada cas, ja sigui intensificar el tractament de la diabetis, fer controls del fons d’ull més freqüents o derivar a l’oftalmòleg.

En el cas de detectar-se moltes lesions, o que aquestes siguin importants, o que es localitzin a la màcula (àrea de la retina responsable de la visió) el tractament de la retinopatia és més complex i caldrà sempre la valoració per part de l’oftalmòleg.

Cal que tots els pacients diabètics facin un control de fons d’ull cada 2 anys. Si ets diabètic i fa temps que no et controles, consulta als teus professionals sanitaris de referència per tal de poder fer l’exploració al nostre centre, sense necessitat d’anar a l’especialista.


Dra. Tanit Iribarne Serra i Dr. Lluís Martínez Pallí,  Metges de Família CAP Vallcarca – Sant Gervasi


Data publicació: Octubre 2015