Donació i trasplantaments d’òrgans i teixits: una segona oportunitat

Persones amb malalties greus o avançades poden tenir una segona oportunitat si reben un trasplantament. Però no hi ha trasplantament sense algú que abans hagi manifestat la seva voluntat de donar i permetre que algú altre pugui continuar vivint.

No hi ha trasplantament sense donació

Moltes persones pateixen malalties que els conduiran irremediablement a la mort. Per sort, la medicina actual permet el trasplantament d’òrgans que els donen una segona oportunitat. Però per poder realitzar un trasplantament cal que algú hagi manifestat en vida que, si es donava la circumstància, s’aprofités el que es pogués d’ells per donar aquesta segona oportunitat a altres persones. El donant no hi perd res i, en canvi, amb aquest acte de solidaritat, pot allargar l’esperança de vida de les persones receptores.

La donació d’òrgans humans requereix que la persona donant manifesti la seva voluntat i ha de complir els requisits següents:

  • L’acte ha de ser altruista. La donació ha de procurar el bé aliè. I amb aquesta finalitat terapèutica procurarà afavorir la salut o les condicions de vida de la persona que rep el trasplantament d’un òrgan.
  • La donació ha de ser gratuïta. No es permet que el donant, o qualsevol altra persona física o jurídica, rebi cap mena de gratificació ni es pot exigir a la persona receptora que pagui un preu per l’òrgan trasplantat.
  • La donació no ha de perseguir el lucre. No es pot produir un enriquiment a càrrec de l’extracció i posterior trasplantament d’un o diversos òrgans humans.
  • S’ha de garantir l’anonimat. Han de mantenir-se de manera completament confidencial les dades d’identificació del donant i de la persona receptora (anonimat), en el cas que el donant sigui un cadàver.

La donació d’òrgans és una decisió voluntària, un acte d’altruisme en què una persona decideix que un cop morta li siguin extrets un o diversos òrgans del seu cos per donar-los a persones malaltes.

Algunes qüestions sobre la donació

  1. Per què fer-se donant? Al nostre país, es presenten les majors taxes de donació del món i es realitza un gran nombre de trasplantaments. Tot i això, continua existint una llista d’espera per rebre un trasplantament i un percentatge variable de pacients en llista d’espera moren abans de poder ser trasplantats. Com més donants hi hagi, major serà el nombre de vides que es podran salvar.
  2. Qui pot ser donant? Tothom pot ser-ho. Qualsevol persona és donant potencial, sempre que en vida no s’hagi manifestat en contra de la donació. En principi no hi ha límit d’edat per ser donant, encara que sí que és necessari que la mort encefàlica es produeixi a l’hospital, excepte en la donació de còrnea.
  3. Com fer-se donant? Fer-se donant és tan senzill com prendre la decisió i fer-ho saber a la família i a les persones més properes. Ells seran els primers a qui es consultarà la possibilitat de la donació després de la mort, tot esperant que respectin la voluntat del o la donant.
  4. Cal registrar-se? No hi ha obligació de fer-ho però és recomanable indicar-ho en el document de voluntats anticipades. Com que la família serà sempre consultada, en cas que en vida el difunt hagués manifestat la voluntat de ser donant però no estigui registrat enlloc, la família es podria negar a la donació. Si està registrat, preval la darrera voluntat del difunt. Una altra manera de deixar constància d’aquesta voluntat és el carnet de donant, només cal que l’empleneu i el porteu amb la resta de la vostra documentació com a testimoni de la decisió presa.
  5. Què és la donació en vida? Quan un donant compatible amb el receptor dóna un òrgan (un ronyó) o una part d’un òrgan regenerable (part del fetge), sempre que aquest fet no representi posar en perill la seva vida. La donació de viu, d’acord amb la normativa vigent que preveu i regula aquesta possibilitat, es limita a situacions en les quals puguin esperar-se grans possibilitats d’èxit del trasplantament.
  6. Es pot donar el cos sencer? La donació de tot el cos és una opció que només és possible si no s’és a la vegada donant d’òrgans i teixits. Si una persona desitja donar el seu cos per a la ciència, s’ha de posar en contacte amb les facultats de medicina o centres de recerca del seu àmbit.

El trasplantament d’òrgans i teixits

El trasplantament consisteix en la substitució d’un òrgan o teixit deteriorat per un altre que funciona correctament, habitualment procedent de cadàver. És un tractament que serveix per millorar les condicions i la qualitat de vida de determinades persones i que per a d’altres constitueix l’única esperança de curar la seva malaltia i, per tant, de conservar la vida amb un nivell de qualitat acceptable.

Trasplantament de teixits

En el cas dels teixits les persones que precisen un implant són controlats pels propis hospitals autoritzats a Catalunya. Quan el metge o metgessa que tracta la persona necessita un teixit el demana als bancs, i aquests cerquen el teixit idoni per a cada pacient en concret. Si no es troba, s’espera que arribi un teixit idoni per al pacient. En el cas de la sang de cordó, la sang perifèrica i la medul·la òssia, si es precisa una unitat d’una persona no emparentada, es cerca a través del REDMO a altres bancs internacionals.

Algunes qüestions sobre el trasplantament

  1. Quines parts del cos són útils per a un trasplantament? A part dels òrgans sòlids (ronyons, fetge, cor, pulmons, pàncrees i intestí), també es poden trasplantar teixits com ara ossos, pell, vàlvules cardíaques, vasos sanguinis, còrnies, membrana amniòtica, cultius cel·lulars o medul·la òssia.
  2. Què és la llista d’espera dels trasplantaments? Com que el nombre de pacients que esperen un trasplantament supera el nombre d’òrgans disponibles, cal garantir que aquesta acció altruista tingui el màxim benefici social. La llista és només un registre, no un número d’ordre. El sistema de distribució és equitatiu i no discrimina per races o religions, ni hi ha tractaments preferencials per a persones riques o famoses.
  3. Qui entra en la llista d’espera? Quan l’especialista aprecia que una persona malalta no té cap alternativa de tractament, es realitzen una sèrie de proves que acrediten si s’està en condicions de rebre un trasplantament. Un cop estudiat el cas i valorat com a viable, se li planteja al pacient. Si amb tota la informació rebuda aquest està d’acord, és inscrit a la llista d’espera per al trasplantament de l’òrgan en qüestió.
  4. Què passa mentre s’està en llista d’espera? La persona malalta ha de fer vida normal, perquè no sap quan serà avisada. Només se li exigeix que estigui sempre localitzable, i se li demana paciència. Cal que es tingui la seguretat que l’equip de trasplantament continua treballant i que quan hi hagi el donant adequat, sigui quin sigui el dia de la setmana, laboral o festiu, l’equip de trasplantament estarà disposat a realitzar l’operació.
  5. Com s’adjudica un trasplantament? Els criteris de distribució d’òrgans entre les llistes d’espera són públics, de condicionament mèdic i consensuats. Busquen combinar els principis de beneficència i justícia. La compatibilitat, la situació clínica del pacient i el temps de permanència en llista són factors fonamentals a l’hora d’assignar un òrgan per a trasplantament.
  6. Què és el codi 0? És aquella situació on s’inclouen aquells malalts que es troben en una situació d’urgència, de manera que si no reben un òrgan en poques hores moriran. Aquest criteri té prioritat en l’àmbit estatal; per tant, el primer òrgan que es genera en qualsevol hospital espanyol és adjudicat al malalt que es troba en aquesta situació.

L’Organització Catalana de Trasplantaments

L’OCATT és l’organització responsable de planificar, ordenar i coordinar les activitats relacionades amb l’extracció, la conservació, la distribució, el trasplantament i l’intercanvi d’òrgans i teixits per utilitzar-los amb finalitats terapèutiques a Catalunya.

L’OCATT té com a objectiu principal aconseguir augmentar el nombre de trasplantaments per tal de poder donar resposta a l’augment de la demanda, garantint sempre la qualitat del procés i del resultat final.