Prescripció mèdica

Quan hom acut al seu metge o metgessa per consultar un problema de salut, pot ser necessari finalment haver de prendre un medicament. Aquest acte que pot semblar molt natural i senzill té moltes implicacions.

La Recepta

Una recepta és un acte mèdic en el qual un professional, basant-se en els seus coneixements i la seva experiència, prescriu un medicament a un malalt tot després de sospesar els seus possibles beneficis i els efectes secundaris no desitjats. Representa per tant una responsabilitat i obliga, en cas de no fer l’efecte esperat, a retre comptes. És una responsabilitat individual i lligada a la persona que signa la prescripció, malgrat que qui ho ha indicat hagi estat un altre professional. Això passa a cada prescripció, tant si es tracta d’un medicament que es pot considerar quasi innocu, com en aquells que per la seva complexitat o efectes secundaris demostrats, només els professionals s’atreveixen a receptar.

Responsabilitat. Encara que un especialista indiqui un medicament, en el moment en què el seu metge de família li fa la recepta, està assumint la responsabilitat d’aquest medicament, per tant, mirarà molt bé si està indicat, si té riscos o si ho pot prendre amb la medicació habitual. I si no està d’acord, NO ESTÀ OBLIGAT a fer aquesta recepta.

Només és per una recepta…

Sovint els metges d’atenció primària de salut ens trobem que se’ns demana que alterem l’eina de la nostra agenda, “només un moment per a fer una recepta” i els nostres malalts se sorprenen de què quasi mai considerem que aquesta sigui una feina que es pugui fer en un moment, fora del control de la història clínica ni sense comprovar exactament que és el que es dóna, a qui i en quines condicions. La mateixa medicació donada a una persona jove o gran, en unes o altres condicions de malaltia, o barrejada o no amb altres fàrmacs o aliments, pot canviar considerablement els seus efectes beneficiosos i els no desitjats. A més, com metges de família que acostumem a conèixer tota la farmacopea que pren una persona, ens trobem sovint que diferents especialistes han donat la mateixa medicació a una persona sota noms diferents, o com no coneixien quin és el seu tractament habitual, han indicat un tractament incompatible.

El concepte de la recepta

És cert que al final, una recepta tal com l’hem acabat aplicant, no és més que un xec de pagament a la farmàcia assumit per la Seguretat Social. Això ha fet que sovint es banalitzés un acte tan important com l’emissió d’una recepta i que els metges que treballem pel sistema públic de salut ens hàgim sentit frases com: “He comprat o he de comprar tal o qual medicament a la farmàcia, prescrit per tal o qual metge o metgessa, faci’m si us plau, la recepta per a recuperar els diners que m’ha costat”. Si el seu metge de família ho troba indicat, possiblement acabarà fent-li la recepta. També pot ser que li ofereixi una alternativa que considera més indicada en el seu cas, sempre atenent a la responsabilitat que el seu metge o metgessa de família assumeix. El que ens ha de fer pensar a tots, tanmateix, no és si un mateix necessita aquesta medicació, sinó el cost que té per a tots, com a Seguretat Social que paga a partir dels diners que paguem tots els ciutadans, i com fer que això pugui ser així per molt de temps.


Dra. Anna Rosa Nubiola, Metgessa de família EAP Sarrià Vallplasa


Data publicació: Juliol 2015