La importància de l’oci en el tractament de les addiccions

El temps per a un mateix és, sense dubte, una de les fites més importants del ser humà. La possibilitat d’utilitzar el temps lliure per a un oci sa, creatiu i satisfactori, és una de les formes més atractives i prometedores de sentir-se lliure i de viure en plenitud.

L’oci saludable és essencial per a la rehabilitació

El joc infantil suposa, pel nen, l’espai d’oci per excel . lència. A l’àmbit dels adults, les diferents formes lúdiques amb les quals ens relacionem amb el món ens donen la possibilitat de gaudir d’una part del temps, aquell que queda lliure d’obligacions, responsabilitats i condicionaments personals i socials.

Tot i això, és necessari tenir en compte l’existència de dificultats que poden aparèixer al llarg del desenvolupament i que impedeixen o dificulten l’adquisició d’aquesta capacitat de gaudir d’una manera saludable del temps d’oci. Les addiccions a les diferents drogues, així com les addiccions socials o conductuals, acostumen a estar íntimament relacionades amb una especial dificultat per a fer un ús adequat de l’oci. Una de les principals característiques de qualsevol tipus d’addicció és, precisament, l’absència de llibertat individual per a decidir sobre la utilització del temps i de les possibles activitats a desenvolupar. La cerca de la substància, o el desig irrefrenable de realitzar la conducta objecte de l’addicció, omplen gairebé completament el temps, l’energia i, finalment, la vida de la persona, restant espais fins i tot a necessitats fisiològiques bàsiques, com dormir o menjar.

La recuperació progressiva d’aquest temps per a un mateix resulta, per tant, essencial en qualsevol procés de tractament i de rehabilitació d’una addicció. A mesura que la rehabilitació va evolucionant, la recuperació d’espais personals per gaudir d’activitats d’oci va guanyant terreny a l’addicció, tornant a la persona l’interès, la motivació i el gust pel desenvolupament personal, el plaer per sentir-se viu, per ser un entre els altres, per participar activament a la societat de la qual forma part.

És necessari estimular interessos i aficions i fer un canvi d’estil de vida potenciant les activitats d’oci i les formes de relacionar-se.

Principals perills

Un percentatge significatiu de les persones ateses al CAS (Centre d’Atenció i Seguiment en Drogodependències) tenen dificultats per a descobrir els seus propis interessos i participar de l’oci, gaudir d’allò quotidià i emprar el temps lliure de forma satisfactòria. Han patit un important procés de deteriorament a les seves capacitats relacionals, presentant importants carències que els han portat, en molts casos, a una situació de progressiu aïllament social.

Tot això ha interferit negativament en el camp de les relacions interpersonals i socials, provocant un desconeixement d’ofertes socioculturals, desvinculació d’altres realitats socials i falta d’expectatives de desenvolupament personal, arribant fins i tot a provocar un cert nivell d’automarginació.

Per altra banda, entre la població és força comuna l’associació, moltes vegades difícil de trencar, entre temps per l’oci i diversió viscuda com a descontrol, afegint-se aquesta circumstància al fet d’haver de desenvolupar aquest tipus d’oci en llocs i ambients on predominen la monotonia i la passivitat.

Requisits

Per que una activitat d’oci compleixi el seu objectiu, haurà de complir les següents condicions:

  1. Voluntarietat (l’individu l’escull lliurement).
  2. Capacitat per a:
  • Produir una vivència plaent, creativa, constructiva i recuperadora.
  • Potenciar el desenvolupament de l’autonomia.
  • Desenvolupar una actitud positiva envers la vida.

Quines funcions compleix l’oci?

  • Fomenta el desenvolupament de l’autonomia, la capacitat de decidir i triar.
  • Desenvolupa les habilitats socials i ajuda a madurar a la persona.
  • Fomenta la creativitat, l’apertura cap a nous interessos i activitats que permeten desenvolupar capacitats que no són utilitzades de forma quotidiana.
  • Desperta la capacitat gaudir de l’espai lúdic.
  • Afavoreix la recuperació de l’autoestima i la seguretat en un mateix.
  • Facilita la inclusió i la integració social de les persones amb carències en aquest camp.
  • Ajuda a l’establiment de l’intercanvi i el contacte humà (oci compartit), potenciant no només els aspectes individuals sinó també els socials i relacionals.
  • Propicia el benestar i la satisfacció personal.


Avelina Marrero Trujillo, Treballadora social Prevenció, Assistència i Seguiment (PAS)


Data publicació: Juliol 2015