El PSA: un marcador de malaltia prostàtica que no permet fer diagnòstic precoç de càncer

Avui en dia no hem de realitzar la determinació del PSA com a prova per a detectar càncer de pròstata en persones sense símptomes, perquè no aporta beneficis i pot provocar perjudicis importants.

El PSA i el càncer de pròstata

El PSA (antigen específic prostàtic) és una substància específica de la pròstata però inespecífic de patologia cancerígena, per això la seva determinació no es considera un mètode de diagnòstic precoç de càncer de pròstata.

A Catalunya, el càncer de pròstata és el més freqüenten homes. El principal factor de risc és l’edat i per tant és més freqüent en homes d’edat avançada, però no té gaire impacte sobre els anys potencials de vida perduts.

En un petit percentatge (5-10%) hi ha història familiar prèvia. La major part de casos de càncer de pròstata tenen un bon pronòstic i no són la causa de mort del pacient que el pateix.

Les proves de cribratge de càncer o diagnòstic precoç han de servir per diagnosticar els tumors malignes en fases menys avançades i així millorar el pronòstic de la malaltia gràcies a un tractament més efectiu.

Per què no serveix el PSA?

El PSA no serveix per fer cribratge, ja que:

  • Revisant els estudis més recents i importants sabem que diagnostiquem més homes amb càncer de pròstata, però no hem disminuït la mortalitat global (seguim curant els mateixos que abans).
  • Molts homes asimptomàtics tenen un càncer a nivell de pròstata que mai donarà problemes. A aquests pacients no caldria fer-los res. Si gràcies a una determinació aixecada de PSA diagnostiquem aquest càncer, farem un tractament, sovint amb força efectes secundaris, que en realitat no calia.
  • Per fer-ho més entenedor, hi hauria 1 mort menys per càncer de pròstata si 1.410 homes es fessin cribratge, però d’aquests hi hauria 48 homes tractats innecessàriament amb les potencials complicacions de les tècniques diagnòstiques i del tractament referides en el següent punt.

Perjudicis del cribratge

  • Un resultat alterat en el PSA conduirà a la biòpsia prostàtica. Un 70% dels casos amb PSA alt en els que es fa biòpsia, aquesta resulta negativa, però no podem obviar l’angoixa que aquest procés d’espera ha pogut generar.
  • Les possibles complicacions de la biòpsia són: sang a l’orina (14-20%), sang a l’esperma (38-50%), dolor (8%), febre (4%) i en un petit percentatge retenció urinària o infeccions generals que requereixen hospitalització.
  • Sobrediagnòstic: per la detecció de càncer de pròstata que no arribarien a donar simptomatologia, com explicàvem prèviament.
  • Sobretractament: secundari al sobrediagnòstic es fa tractament quirúrgic, radioteràpic i/o farmacològic. La infecció, el sagnat, la impotència (40-80%) i la incontinència urinària (5-25%) són complicacions de la cirurgia, i la inflamació de bufeta i recte (5-10%) de la radioteràpia.

En qualsevol cas, a causa dels possibles beneficis i perjudicis associats a aquesta prova, la seva realització sempre s’hauria de dur a terme després d’informar-ne al pacient de manera exhaustiva i detallada.


Dr. Lluís Parra Horra, Metge de Família CAP Vallcarca-Sant Gervasi