L’asma, malaltia crònica inflamatòria que afecta els bronquis

Els bronquis són els conductes de les vies respiratòries inferiors que formen com un arbre, a través dels quals arriba l’aire des de l’exterior dels pulmons. La inflamació que produeix l’asma fa que la paret dels bronquis estigui engruixida, comportant una disminució de l’espai per l’entrada de l’aire.

Què és l’asma?

L’asma és una malaltia que la majoria de vegades comença en les primeres etapes de la vida, quasi en la meitat dels casos abans dels 10 anys.

Per tenir asma s’ha de néixer amb una predisposició genètica i entrar en contacte amb els factors que provoquen aquesta inflamació bronquial (factors desencadenants de l’asma): al·lèrgens, substàncies irritants de la via respiratòria, algunes condicions climàtiques i, fins i tot, alguna emoció.

El diagnòstic, en majors de 6 anys, es basa en els símptomes i en el resultat d’una espirometria, una prova senzilla i no dolorosa.

Principals símptomes

  • Ofec, que pot ser lleu o intens.
  • Tos habitualment seca, irritativa i persistent, de predomini nocturn o a primeres hores del matí.
  • Xiulets o sorolls en el pit, també anomenat sibil·lants.
  • Opressió o sensació de tibantor al pit.

Els factors desencadenants més freqüents

  • Al·lergènics: pol·len, àcars de la pols, pèls d’animals, escarabats.
  • Substàncies irritants: tabac, olors fortes (lleixiu, perfums, detergents, ambientadors…).
  • Condicions climàtiques: fred, contaminació, boira.
  • Emocions: les que provoquen una respiració agitada, com el riure.
  • Exercici físic: no està contraindicat, però s’ha d’iniciar gradualment i evitar canvis bruscs de temperatura.
  • Infeccions respiratòries: aquestes poden desencadenar asma en persones predisposades genèticament.
  • Algun medicament.

El seu tractament

L’objectiu del tractament és millorar la qualitat de vida de la persona que ho pateix. Això implica:

  • No tenir símptomes ni de dia ni de nit.
  • Poder realitzar activitats pròpies de l’edat sense limitacions.
  • Poder realitzar esport i no perdre dies de treball ni d’escola.
  • No tenir efectes secundaris derivats del tractament.
  • No haver d’anar a urgències per descompensacions.

Els medicaments que s’utilitzen són bàsicament per via inhalada. Així s’aconsegueix que arribi directament on és necessari, actuant amb més rapidesa i amb menys efectes secundaris que si es pren per via oral. Tot i que en alguna ocasió pot ser necessari un tractament via oral.

Existeixen dos tipus de tractament que actuen de manera diferent:

  1. Broncodilatadors: actuen sobre els músculs que tanquen els bronquis, relaxant-los i obrint-los, fent més fàcil la respiració.
  2. Antiinflamatoris: redueixen la inflamació dels bronquis ajudant a reduir el nombre, la intensitat i la gravetat de patir una crisi.

La vacunació antigripal no ha demostrat eficàcia per prevenir les crisis d’asma tot i que s’aconsella en persones majors de 65 anys i en persones amb asma greu menors de 65 anys. La vacuna antineumocócica no s’aconsella en asmàtics menors de 65 anys.

L’asma infantil

En l’edat infantil, l’asma també és una malaltia molt freqüent. De fet, és la malaltia crònica més prevalent en els nens, 1 de cada 10 la pateix, i és el principal motiu pel qual ingressen a l’hospital.

De tots els nens que pateixen asma, molts comencen quan són força petits, entre l’any i els 2 anys de vida, o inclús abans. És el que anomenem l’asma del lactant. Són nens que pateixen nombrosos episodis de broncoespasme, sobretot durant els mesos d’hivern, relacionats amb les infeccions virals.

Al·lèrgic si o no?

És important saber si l’asma té un component al·lèrgic o no, ja que si no és així, aquests episodis remeten espontàniament entre els 3 i els 5 anys de vida, solucionant-se l’asma i no tornant a presentar símptomes. Això és important de cara als pares per tranquil·litzar-los, ja que encara que de petits pateixin crisis asmàtiques, el saber que té “data de caducitat” és un tema molt important.

En aquests casos sense base al·lèrgica, l’asma sol ser degut a la immaduresa pulmonar pròpia dels infants, sumada a determinades infeccions virals habituals per l’edat. A aquest grup de nens es diu que pateixen de “sibilants transitoris”, ja que cedeixen en créixer l’infant.

Si l’asma té una base al·lèrgica, malauradament, en la majoria de casos, les crisis asmàtiques i els símptomes poden persistir en l’edat adulta, tot i que solen millorar a partir de l’adolescència.

Aquests nens, acostumen a tenir antecedents familiars d’al·lèrgies, patir dermatitis atòpica i/o al·lèrgies a aliments i simptomatologia de rinitis. Amb una analítica senzilla de sang podem trobar marcadors de l’al.lèrgia.

De fet, aquests nens solen patir el que s’anomena la “marxa al·lèrgica”: de lactants tenen dermatitis atòpica, i en introduir els diferents aliments poden patir algun tipus d’al. lèrgia o intolerància. Posteriorment comencem amb les crisis asmàtiques, que milloren parcialment a l’adolescència, però llavors s’afegeix simptomatologia de rinitis al.lèrgica (esternuts, picor d’ulls, etc). El pediatre acostuma a fer un senzill estudi per saber quin és el futur que, a priori, pot tenir l’asma d’aquests nens.

Tractament en nens

El tractament de l’asma en nens té el mateix objectiu que en els adults, és a dir, que els infants puguin realitzar una vida estrictament normal, i per tant, poder jugar i fer totes les activitats pròpies de l‘edat, evitant visites a urgències i hospitalitzacions.

Es basa en els mateixos fàrmacs, broncodilatadors i antiinflamatoris, però en el cas de nens petits cal administrar-los SEMPRE amb càmeres d’inhalació, per aconseguir un adequat dipòsit pulmonar del fàrmac, o amb els anomenats dispositius de pols seca, com els adults, en els nens més grans de 6-8 anys.

Independentment del tractament que el pediatre hagi indicat, és molt important, tant o més que el tractament farmacològic, evitar tots els factors irritants dels pulmons d’aquests nens, és a dir, tots aquells al·lèrgens en el cas que el nen sigui al·lèrgic, i sobretot, el principal irritant pels pulmons del nen, el fum del tabac. Cap nen asmàtic hauria d’estar exposat mai al fum del tabac, mai. De fet, gràcies a la nova legislació restrictiva sobre el tabac als bars i restaurants a Catalunya i Espanya, ha disminuït de forma espectacular els ingressos i les visites a urgències de nens per culpa de l’asma, i no és pas una casualitat. Mai tindreu un millor motiu per deixar el tabac que per millorar la salut dels vostres fills i filles.


Carmen Vázquez, Metgessa de família EAP Poble Sec – CAP Les Hortes, i Jordi Fàbrega i Sabaté, Director assistencial de Pediatria dels Pirineus, SCCLP


Informació addicional d’interès:

Canal Salut. Asma

Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica