Avantatges i desavantatges de les noves tecnologies. Com fer-ne un ús racional.

Els ordinadors i altres dispositius, com tauletes, portàtils, smartphones, consoles, i les seves aplicacions (jocs, xarxes socials, serveis de missatgeria, etc.), ens han obert un munt de noves possibilitats, impensables fa uns anys.

En molt poc temps les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) han arribat a les nostres llars per quedar-s’hi. Des d’un ordinador o un telèfon intel·ligent i una connexió a internet són moltes les portes que se’ns obren al món. Alguns dels avantatges al nostre abast són accedir i compartir coneixements amb altres persones, relacionar-se amb gent de l’altra banda del món de manera instantània, fer compres online, realitzar tràmits o cercar feina sense moure’s de casa. Però no hem d’oblidar que per molt útils que siguin, un ús inadequat pot tenir conseqüències nocives en la persona.

La ciberaddicció

Cal posar èmfasi en el risc de desenvolupar una addicció tecnològica o ciberaddicció. Qualsevol tendència desmesurada cap a la realització d’una activitat pot convertir-se en una addicció i l’ús inadequat de les TIC no és una excepció. Col·loquialment, és fàcil dir que una persona està “enganxada” a internet, a un dispositiu o a una aplicació quan hi passa molt de temps davant, però no totes les persones que abusen de la tecnologia digital arriben a desenvolupar una addicció. No es tracta de les hores que la persona passa davant les tecnologies sinó de si la utilització que se’n fa influeix negativament en la seva vida.

Els adolescents són el col·lectiu de major risc. El paper preventiu dels pares és clau a l’hora d’establir límits que afavoreixin el correcte ús de les tecnologies.

Principals senyals d’alarma

  1. La persona descuida altres activitats importants de la seva vida com a conseqüència del temps que passa connectat. No surt amb amics per poder passar més temps davant l’ordinador, abandona activitats d’oci que abans eren gratificants, mostra una baixada en el rendiment escolar o es distancia de la seva família (aïllament social).
  2. Pèrdua d’hores de son a causa del temps que dedica a aquestes tecnologies.
  3. Pensaments constants sobre la connexió quan no està connectat. La persona presenta una necessitat compulsiva per estar connectat i en cas de no aconseguir-ho pot experimentar irritabilitat, ansietat, depressió (síndrome d’abstinència).
  4. Augment progressiu del temps de connexió per sentir-se satisfet (a aquest fenomen se l’anomena tolerància).
  5. Passa més temps connectat del que s’havia marcat inicialment. Intenta limitar el temps sense aconseguir-ho (pèrdua de control).
  6. Cada vegada rep més queixes de familiars o persones properes per aquest motiu.
  7. La persona comença a dir mentides al seu entorn sobre el temps real que passa connectat, per la por que sent davant les conseqüències de dir la veritat.

És important recordar que les TIC han de ser un mitjà que ens ajudin en la consecució dels nostres objectius, en l’àmbit personal i professional, laboral i d’oci; és a dir, han d’estar al servei de la nostra vida. Si la nostra vida comença a estar al servei de les noves tecnologies, ha arribat el moment de fer un canvi.


Elvira Toro Frias, Psicòloga Especialista en Adiccions (PAS)


Informació addicional d’interès:

Projecte Tecnoatenció (Servei de promoció de l’ús saludable de les noves tecnologies)