Síndrome de l’apnea obstructiva del son

El son és una activitat imprescindible per al ser humà. Quan fem apnees ens despertem sovint, descansem malament i, de retruc, ens afecta la qualitat de la nostra salut.

Què és i per a què serveix el son?

Durant el son processem la informació rebuda al llarg el dia i la consolidem a la memòria. Del son sorgeix la nostra capacitat de resposta i adaptació a les diferents situacions que vivim. És a dir, dormim per reparar el desgast sofert el dia anterior i per poder estar desperts i actius l’endemà.

A més, durant el son, també es produeixen canvis en el funcionament del nostre organisme: baixen la tensió arterial i les pulsacions, es redueix la temperatura corporal i tot el nostre organisme queda en un estat de repòs, que permet la seva recuperació. Si no dormim bé baixa el nostre nivell d’activitat i alerta i rendim menys, però a més també ens afecta a la nostra salut: descansar malament durant molt de temps augmenta el risc de patir malalties càrdiovasculars com la hipertensió.

Consells per a dormir bé

  1. El dormitori ha de ser un lloc tranquil, silenciós i amb ambient agradable.
  2. El llit ha de tenir una mida adequada a la persona amb espai suficient.
  3. S’ha de mantenir un horari estable per anar a dormir i llevar-se.
  4. Sopar d’hora i mirar d’anar al llit a les 2-3 hores d’haver sopat.
  5. No practicar esport o exercici físic intens abans d’anar a dormir.
  6. Evitar prendre cafè o alcohol abans d’anar a dormir.
  7. El dormitori és un lloc per dormir, no per menjar.
  8. No escoltar la ràdio, veure la TV ni llegir lectures excitants.
  9. No tractar de resoldre els problemes mentre intentem dormir.

Què és l’apnea?

Tant quan estem desperts com quan dormim, la respiració és una funció que el cos realitza de forma involuntària o autònoma. En algunes persones, aquest mecanisme no funciona de forma correcta i, durant el son, els conductes respiratoris s’obstrueixen i hi ha dificultats pel pas de l’aire al seu través.

Una apnea consisteix en una obstrucció d’almenys el 50% del pas de l’aire durant un mínim de 10 segons de durada. Aquestes obstruccions es poden produir centenars de vegades durant la nit, fet que ocasiona un descans de mala qualitat, no reparador. Generalment, les persones que les pateixen no són conscients d’aquest problema.

Què és un ronc?

El ronc és una vibració del paladar que es produeix durant el son. És molt freqüent i aproximadament el 50% dels homes i el 25% de les dones ronca de forma habitual (més de 5 dies a la setmana). Roncar no és una malaltia però si suposa un important inconvenient tant per la persona roncadora com pel seu entorn, doncs empitjora la capacitat de descans i, per tant, la qualitat de vida.

Faciliten el ronc: l’obesitat, el tabac, l’alcohol i dormir boca amunt.

Quins símptomes dóna l’apnea?

La informació per a poder estudiar les apnees ens ve per dues bandes:

  • Signes que habitualment explica l’acompanyant: roncs, pauses respiratòries, moviments corporals excessius, irritabilitat, somnilòquia (parlar mentre es dorm).
  • Símptomes que expliquen els pacients: excés de son durant el dia (quedarien adormits en qualsevol lloc), sensacions d’ofec ocasionals durant el dia, mal de cap, pèrdua de capacitat/agilitat intel.lectual, sensació de sequedat de la gola, orinar més vegades durant la nit.

Quins poden ser els factors predisposants o les seves causes?

Hem de distingir el ronc crònic o habitual del que tenim ocasionalment, com és en el cas de refredats, o en el consum excessiu d’alcohol. Entre els factors facilitadors a patir ronquera crònica hem de considerar tots els problemes anatòmics de la via aèria superior com mala ventilació nasal (com en el cas de la desviació de l’envà o pòlips) i trastorns de la faringe o malformacions màxil·lo-facials (mandíbula o maxil.lar petits, paladar tou gran o flàccid, base de la llengua massa gran). Poden ser problemes que es tenen de ben joves, i també es poden anar presentant al llarg de la vida, igual com passa amb la cifoscoliosi (alteracions en la curvatura de la columna), obesitat, i alguns trastorns hormonals o neuromusculars.

Com es diagnostica l’apnea del son?

Quan un pacient presenta algun factor de risc (els signes o símptomes citats abans) ha de consultar al seu metge de família. Aquest confirmarà la sospita diagnòstica i el derivarà a l’especialista per a realitzar un estudi del son:

  • Polisomnografia: prova que mesura variables respiratòries i neurofisiològiques durant el son. S’ha de realitzar a una Unitat de Son hospitalària i sota supervisió d’un tècnic del son. Actualment també hi ha disponibles uns aparells portàtils, que fan la mateixa funció (tot i que recull menys informació que en una habituació hospitalària) i que es porta el pacient a casa.
  • Poligrafia respiratòria: Prova simplificada que mesura únicament variables respiratòries. També s’ha de fer en una Unitat de Son.

Com es tracta l’apnea del son?

El tractament inicial es basa en mesures generals que contrarestin els factors de risc: intentar perdre pes, evitar tabac i alcohol, evitar dormir boca amunt.

En cas d’apnea greu, el tractament es basa en la utilització durant la nit d’una màquina que proporciona aire de forma continuada a la via aèria superior anomenada CPaP. El tractament no és curatiu sinó pal·liatiu per tal d’evitar complicacions, i per una persona que fa molt de temps que dorm malament, el seu ús li millora espectacularment la seva qualitat de vida.

Finalment, en cas que la causa evident sigui una obstrucció de les vies aèries superiors, es pot plantejar la cirurgia, que pot ser poc agressiva com operar dels pòlips o de l’envà nasal, o més agressiva com “obrir via” retallant el paladar tou. Segons les característiques del pacient i de les manifestacions que presenti, s’haurà de plantejar un tractament o altre, tot sabent que el que li funciona bé a una persona no té per què funcionar-li a una altra.


Dr. Xavier Segura, Metge de família EAP Sarrià – Vallplasa


Data publicació: Maig 2015