Arriba l’hivern, arriben els mocs!

"Molts pares dediquen considerable temps, diners i energies a lluitar contra els mocs. És una batalla perduda. Els nens tenen mocs. Molts. De diversos colors. Per alguna cosa els anomenen “mocosos” (Dr. Carlos Gonzalez)

Arran de la creixent demanda a la consulta pediàtrica en els mesos freds i per suggeriment de molts pares preocupats, intentarem aclarir per quin motiu els nens petits es posen malalts tan sovint i què és el que considerem normal al respecte.

En néixer, els nadons tenen defenses “prestades” per la mare que són molt útils fins als sis mesos de vida aproximadament. Però a mesura que es van fent grans aquestes defenses desapareixen i com llibres en blanc, han d’experimentar moltes infeccions per crear el seu propi “exèrcit de defenses”. És més, sempre s’ha dit que els nens creixen d’estirades amb la febre i, encara que això no és cert, reflecteix el sentiment dels pares que veuen passar febre darrera de febre. També cal recordar que els avis anomenen als nens mocosos i les àvies mai s’obliden de posar mocadors en les butxaques.

Des de la pediatria això és una cosa que sempre mirem a la consulta, que aquestes infeccions, acompanyades la majoria de febre, no siguin massa en quantitat i “qualitat”.

A la primera infància és normal que es pateixin fins a 12 processos infecciosos a l’any.

El refredat és comú

L’any 2011, la revista Anales de Pediatría publicà el “Documento de consenso sobre el diagnóstico diferencial y el abordaje terapéutico de la fiebre recurrente” realitzat per especialistes reumatòlegs i infectòlegs, d’on us hem recollit un paràgraf interessant:

“De una manera sencilla y práctica, cuando un niño se presenta en la consulta relatando procesos repetidos de fiebre, debemos evaluarlo de una manera global, intentando descartar las diferentes posibilidades diagnósticas. En primer lugar, y como causa más frecuente, se deben descartar procesos virales autolimitados de repetición. Es importante por tanto, conocer la normalidad y la frecuencia de los procesos infecciosos en la infancia, que pueden llegar en la primera infancia hasta 12 al año, la mayoría en los meses fríos.”

En conclusió, durant l’hivern, poc abans i poc després també, en nens que són sans, que acudeixen a l’escola, veiem repetits processos infecciosos, la majoria d’ells vírics, a la consulta. Com a mesures preventives cal realitzar sempre:

  1. Un bon rentat de mans.
  2. Mantenir el calendari de vacunació al dia.
  3. Si estan malalts, no portar-los a l’escola.
  4. Treure els mocs amb mocador de paper o sèrum en els més petits.
  5. Reclinar el matalàs perquè dormin amb el cap més alt que els peus.

Per acabar, encara que sembli que l’hivern ja ha portat el pitjor, la part important de l’epidèmia de la grip encara està per arribar i aquest any esperem el pic màxim per a mitjans de febrer, així que paciència amb els “mocosos”…

Si el meu fill té febre i mocs, quan he de consultar el pediatre?

  • En menors de quatre mesos i lactants més grans que tinguin dificultat per respirar, per menjar o altres símptomes associats, cal consultar sempre el pediatre.
  • Nens en edat escolar, i que no presentin cap altre símptoma dels esmentats, es podria esperar de 48 a 72 hores de febre i mocs abans de consultar.

Tractament simptomàtic del refredat comú i la tos en infants

En nens i nenes amb refredat comú i tos no s’haurien d’utilitzar de forma rutinària fàrmacs per al seu tractament simptomàtic, llevat que tinguin altres malalties que ho requereixin.

Com fer un rentat nasal

Quan els més petits es refreden el més habitual és que tinguin mocs i el nas tapat. Donat que els nadons no saben respirar per la boca, la congestió nasal els dificulta poder respirar i/o menjar i pot interferir a la lactància. En aquests casos, pot ser molt necessari realitzar rentats nasals per alleugerir la mucositat.

El rentat nasal es tracta d’introduir sèrum fisiològic amb molta cura pels orificis del nas per ajudar a fluïdificar, netejar i arrossegar la mucositat. Es poden realitzar com a màxim 4 rentats nasals al dia, abans dels menjars. Fer-ne més podria causar irritació i produir més quantitat de mocs.

Si el moc es veu en la fossa nasal, es pot agafar amb la pera, realitzant pressió negativa. També existeixen aspiradors nasals que compleixen la mateixa funció.

Se sap que la llet no produeix mocs i no s’ha demostrat que l’ús dels humidificadors aportin major benefici, tot i que es poden utilitzar a la nit, però no durant totes les hores de son.

  1. Preparar el material necessari abans de començar: xeringa de 2 ml i sèrum fisiològic.
  2. Tenir ben estirat al nen sobre una superfície que us sigui còmode d’altura, el canviador o el llit.
  3. Agafar-li el cap i posar-lo de costat.
  4. Posar 1 ml de sèrum per l’orifici nasal que ens queda mirant al sostre. Esperar uns segons i repetir la mateixa maniobra amb l’altre forat, girant el cap a l’altre costat.
  5. Incorporar al bebè i netejar amb un mocador el sèrum o els mocs que surtin pel nas.


Dr. Pablo Javier Ercoli, Pediatria dels Pirineus. Servei de Pediatria Fundació Sant Hospital La Seu d’Urgell – www.pediatriadelspirineus.org